lasarga ajualcoitel

La pràctica oculta dels zoos: el ‘culling’

Mirada al Món per Ester Jordà

Fa uns anys la Protectora d’Alcoi va organitzar un congrés nacional sobre el benestar animal en diferents àmbits. Alli van acudir des de prestigiós metges, Nuria Querol, o mestres, César Bona (nominat a millor mestre del món) a més de psicòlegs, fisioterapeutes, biòlegs o altres protectores d’Espanya.

Entre altres es va comentar el perill de la normalització dels circs amb animals salvatges (ja prohibits a tota la Comunitat des d’este any) i també dels zoos.

Actualment molts col·legis porten al seu alumnat al finalitzar el curs a una excursió al zoo. Per a aquells pares que puguen protestar al respecte tenen la resposta perfecta: ja no són com abans, ara són centres de conservació de fauna. I efectivament entres a la seua web i pots llegir que tenen un programa de cria d’alguna espècie en perill d’extinció, o que tenen un acord amb un zoo d’un altre país per protegir tal o qual espècie, que es respecta el seu benestar i bla, bla, bla.

Així que, amb la consciència tranquil·la, paguem l’entrada i anem a un d’eixos meravellosos parcs que tenen ‘tant ben cuidats als animals’. Si, si, els tenen ‘cuidadíssims’. La majoria s’encarreguen de tindre les instal·lacions ben netes i als animals amb aspecte saludable. Però… l’aspecte saludable és sinònim de felicitat? Un tigre o un elefant acostumat a viure en terrenys de cents de kilòmetres quadrats serà feliç a un espai equivalent a una piscina? Sols hi ha que mirar als ulls a la beluga de l’oceanogràfic per comprendre la tristesa absoluta a la que està sotmesa la pobra.

I un secret molt ben guardat als zoològics és la pràctica del ‘culling’. És calcula que als zoològics europeus cada anys es sacrifiquen entre 3.000 i 5.000 animals per qüestions ‘administratives’. Entre eixes qüestions existeixen espècies de les que ja tenen molts exemplars, o que naixen amb taques a la pell, o que no són massa bonics o que no tenen on clavar-lo. 

Cada cert temps alguna informació arriba als medis de comunicació però ocorreix tant a la llarga que donen la sensació de ser aspectes anecdòtics quan realment és la pràctica habitual. A 2014 un zoo suec va matar 4 lleons, a 2016 un zoo danés va matar una jirafa i la va donar a menjar als seus propis lleons, a Barcelona un antílop i la llista continua. 

I és que els zoos són un negoci i per tant tot allò que no siga ‘rentable’ no es manté. Està clar que les condicions han millorat d’uns any fins ara. (Com oblidar les mirades de tristesa rodejades d’immundícia de l’ós o l’hipopòtam del zoo de València)

Per tant, és la millor excursió portar a uns escolars a suportar este tipus de negoci amb els seus ingressos? És això el que volem transmetre a les futures generacions? Generacions de joves que amb dietes cada vegada més vegetarianes i amb projectes com Friday’s for the Future (lluita pel canvi climàtic) ens trauen els colors per comportar-nos com a uns hipocrites incompetents.

Font: Ester Jordà./


ajualcoiturisme

culturalcoi

 

mascaretes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *