lasarga ajualcoitel

VERDCEL

Alta Fidelitat, columna per Amàlia Garrigós

Quan parlem, escoltem, llegim o mirem alguna proposta Verdceliana ens hem de referir a dos germans alcoians que formen un equip inquiet que uneix disciplines artístiques formant un tot compacte on les cançons són polièdriques i s’agafen de les mans de l’art plàstic amb la il·lustració, el còmic, la poesia, el teatre o els audiovisuals.

Alfons és autodidacta, musicalment i literàriament parlant. És geògraf de formació i d’ofici, escriptor i intèrpret de cançons. 

Daniel és dissenyador i il·lustrador. Autor de tot un seguit de treballs editorials en les quals n’ha fet ús de diferents disciplines.

Verdcel es va estrenar el 2004 amb el curta durada “On està el lloc?”. Des d’aleshores ha editat onze treballs amb una mirada que entén la cançó de manera única barrejant amb naturalitat influències modernes amb arrels mediterrànies. Una proposta interdisciplinària en què es té molta cura, fins el mínim detall, tant del contingut (la música i la imatge) com del continent (l’edició dels treballs) i la seua presentació a l’escenari. El darrer treball publicat és un doble àlbum anomenat Bifocal, (El Niño de la Hipoteca Records, 2019). Es tracta d’un punt d’inflexió en Verdcel que aquesta vegada s’atreveix amb una cos de vint cançons i l’edició d’una novel·la gràfica (Edicions 96) que expandeix l’abast de la música i les lletres.  

Els elements han estat sempre en l’obra de Verdcel que ara s’enlaira en el món de les idees: del canvi i l’intercanvi de pensaments intentant conéixer la personalitat i bastint una identitat.

L’adjectiu bifocal qualifica allò que compta amb dos focus. El concepte, que s’aplica al terreny de l’òptica, es refereix a les lents que permeten la visió clara tant en les distàncies llargues com en les curtes.

El protagonista del Bifocal de Verdcel encarna un esperit que no hauríem de perdre mai, el de l’adolescent que experimenta viratges interiors mentre el seu cos es transforma i les relacions amb el seu entorn es modifiquen. A mesura que tot això passa, desitja amb més convicció, tindre una identitat pròpia que li permeta encaixar en aquesta societat que qüestiona i desafia permanentment. 

Les paraules adolescent i adult deriven d’adolescere que significa créixer, desenvolupar-se. És la recerca constant que la persona manté fins el darrer dia de la seua vida.

Bifocal també mostra el pas del temps i la importància dels cicles i els astres. Les cançons tracten temàtiques dels nostres dies aprofundint sobre el masclisme, les persones migrades, el medi ambient o el paisatge. Destaquen el paper de la cultura com a eina d’articulació dels pobles i els territoris, com a peça fonamental dels drets i llibertats de les persones. Bifocal és còmic, il·lustració, poesia, prosa poètica, assaig i cançons en un llibre a color.

Verdcel també té pàgina web, el punt de trobada de la resta d’elements desenvolupats en els treballs anteriors de manera conceptual: aigua (‘Els dies del saurí), terra (‘De Plantes’) i foc (‘Argilaga’).

Font: Amàlia Garrigós./


ajualcoiturisme

culturalcoi

 

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *