Miguel Juan Reig: “La gimnàstica artística ha de vore la llum aquesta legislatura”
Entrevistem al paper al nou regidor d'Esports, Salut Pública i Prevenció de Riscos Laborals
Una línia “de continuïtat”. Aquesta és la manera de treballar que s’ha proposat el nou regidor d’Esports, Salut Pública i Prevenció de Riscos Laborals, Miguel Juan Reig. Fortament vinculat a l’esport, començant per la direcció del patinatge local i el Centre d’Esports, culmina la trajectòria que estima assumint una gran responsabilitat política. L’entrevistem.
- La teua relació esports-política sempre ha anat en paral·lel. Conta’ns.
Jo estic col·laborant com a representant del grup socialista des de l’any 2002. En aquesta legislatura, ja entre a formar-ne part, en la comissió d’esports. Llavors, ja sabeu que era un organisme autònom -el Centre d’Esports-, amb un representant de cada partit. A partir de 2007, jo entre ja a l’Ajuntament, com a regidor en l’oposició, junt a la representació al Centre d’Esports. Quan el PSOE entra a governar en la legislatura de 2011, és quan entre com assessor i director del Centre d’Esports -ara és Javi López-, el moment del tripatit.
- Sempre has anat de la mà de l’anterior regidor d’Esports, Alberto Belda. Molt de canvi, amb la nova responsabilitat?
No, hem fet una continuïtat, perquè portem molts anys treballant socialista i sempre hem seguit la mateixa línia d’estar al costat, d’escoltar, els esportistes i clubs, i entitats. Intentant facilitar el màxim a tothom.
- La sorpresa ve quan dius que vas a retirar-te…I, de sobte, et converteixes en regidor d’Esports.
Açò venia perquè jo crec que ja he complit una etapa. Abans de la representació en la comissió que t’he comentat, jo ja estava en l’entitat de patinatge artístic d’Alcoi. A més, el govern de llavors, amb Paco Bustos, també va demanar la meua ajuda. Jo ja col·laborava en certs esdeveniments. També he estat com a voluntari de les ’24 Hores’. Independentment de què cadascú tenim les nostres postures polítiques, jo sempre he estat al costat de l’esport alcoià. Per això, jo havia de donar el pas a regidor, acabar amb l’etapa de director al Centre d’Esports, em prejubilava. Els companys no volien que acabara així, sinó com a regidor. Conforme m’ho van proposar, no podia dir-los que no. Sempre he estat al servei del partit, i vaig decidir provar-hi.
- Quins projectes t’has trobat per fer, quins objectius?
Ja es va dir que aquesta anava a ser la legislatura de donar llum verda a eixos projectes que portem molt temps treballant. De fet, ja n’hem desbloquejat dos. En primer lloc, l’obra de la coberta de la pista exterior del Francisco Laporta, ja està adjudicada i tenim l’empresa. És un projecte que ha estat molt reivindicat. L’altre, l’ampliació de camps de futbol, de gespa. Estem amb els últims tràmits de l’empresa adjudicatària, perquè s’ha de fer un pla de seguretat. Comença també l’obra en la pista Colacao. Estem treballant en un altre gran deute que tenim, que ens costa moltíssim, com és la nau de la gimnàstica. Tenim partida pressupostària. Sí o sí s’ha de veure la llum en aquesta legislatura.
- Un esport, l’alcoià, que travessa fronteres, molts noms i cognoms locals als podis.
Sí, estem fent xifres per saber quants hi ha a cada modalitat. En jocs esportius, parlem de fins a 2.200, els alcoians i alcoianes que passen per ací. Són molts. També hem valorat en 1.300-1.400 el nombre d’usuaris del Francisco Laporta. Volem que tots els clubs ens faciliten tots els números.
- Està viu, l’esport alcoià?
Hem de veure, com bé has dit, els podis. Només cal muntar a les instal·lacions municipals un cap de setmana per veure-ho. Plenes, de gom a gom.
- Encara que les ’24 Hores’, ara ‘Esport en 3 D’, sempre ha tingut altibaixos…
Jo crec que el format ‘3 D’, la festa esportiva d’Alcoi, ha estat encertat. És la manera de tancar la temporada esportiva; cada volta en són més aquells que volen participar-hi. Hi ha activitat des de divendres fins al diumenge de matí per a donar cobertura a tothom, encara que les ponències comencen dilluns. A més a més, tenim molts tornejos i activitats. En gener tindrem el Cross, el dia 12; en març, ja consolidat, el campionat d’Espanya de patinatge, on ens ve ‘lo milloret’, allò que ens representarà en Europa. Estar al calendari de la nacional és molt important.
- Aturada especial al patinatge. Hi has estat molt vinculat, emocional i professionalment.
Jo he viscut el patinatge, igual que els meus nebots, quan va faltar el meu cunyat, de manera molt unida. Jo els vaig donar el meu suport. Ells han estat tant al patinatge artístic com al hoquei sobre patins.
- Sempre s’ha dit que a Alcoi hi ha molta disgregació a nivell de clubs i associacions.
Tenim l’esport conforme els dirigents i els clubs volen. La nostra intenció seria, de fet ho hem intentat en alguna modalitat, la col·laboració conjunta. Quan jo estava com a directiu al patinatge, ja es va iniciar una tecnificació en conjunt en els dos clubs que llavors existien, i segueix, al Grupo Show. M’agrada sempre negociar i trobar un punt d’encontre.
- Ara que l’Alcoyano està en Tercera Divisió, com es planteja el tema de la pedrera? Sempre ha estat un debat, a Alcoi.
És un tema que no podem obviar. Tots volem tenir més jugadors de la nostra ciutat, al menys, de tota la base que passa. El fet d’haver baixat a tercera, ens ha posat els peus a terra, i s’haja començat a fer una piràmide, una estructura, que s’ha de mantindre. L’equip de tercera que s’ha fet conjuga jugadors d’Alcoi, molta veterania, amb joves, és l’exemple. Necessitem eixa paciència. Jo crec que donarà els seus fruits. Jo crec que els clubs més representatius de la ciutat han de mirar enrere i donar suport a la cantera. Gent de la comarca, es consideren jugadors de casa. Eixe és el fonament.
- L’esport alcoià és agraït?
Jo crec que sí. Ens dóna moltes satisfaccions. Quan has de gestionar és difícil. Però crec que l’esport està reconeixent tot l’esforç que el govern alcoià està fent. Sempre intentem ajudar.
- Quantes modalitats tenim a Alcoi?
Tenim l’atletisme i el triatló, el futbol, futbol sala, en totes les categories, també patinatges, bàsquet, tennis, tennis taula, el BMX, ciclisme, tir olímpic, amb arc, natació. Infinitat; em sabria greu deixar-me’n cap.
- Quin és el projecte que, Miguel Juan, com a regidor, no voldria deixar-se per fer.
Un lloc per a la gimnàstica artística. Jo crec que tots els governs que han passat els darrers vint o trenta anys tenim un deute. Ho he dit sempre i ho mantenc. Estem treballant-ho; és molt complicat. Pel llocs i les formes, on i com podem fer-ho. Eixe és l’objectiu, a banda de tots els projectes ja començats. Aquesta legislatura, no perquè em toque a mi estar al front, eixiran a la llum molts d’aquestos. Ara, en el cas de la gimnàstica artística, hi ha un local de lloguer. Tenim la partida, però no disposem de massa terreny. Cal un lloc definitiu, per posar els aparells i fer el fossat de seguretat, necessitat imperiosa que no hem tingut mai.
- Parlant de Salut Pública.
El tema estrela és que l’alberg caní millore les seues instal·lacions. Estem començant a treballar en una planificació. A nivell de Sanitat, estic situant-me. Hi ha moltes competències que no són de l’Ajuntament; per exemple, no tenim res a veure a l’hospital. Sí en temes de salubritat, o molèsties entre veïns. Ara, també, anem a enviar un fullet informatiu per tal que la gent entenga que un gos és un ésser viu i l’hem de reconéixer.
- I pel que fa a l’ADN caní?
Seguim en eixe punt mort. Es va intentar que la gent s’implicara per, al menys, tenir un cens dels animals, on es va notar que la gent va participar. Jo crec que ahí es va fer una gran tasca, ja que s’han marcat unes zones on hi ha més excrements, per poder actuar. El tema de l’ADN està damunt de la taula, no podem dir que no. No s’ha arribat a fer res com a ADN.
- Quines són les competències en prevenció de riscos laborals?
Fer que els treballadors del nostre departament tinguen la màxima seguretat possible per desenvolupar les tasques i previndre així accidents. Fer reconeixement metge, etcètera.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi