‘Art a Casa’ rep una carta del futur de mans d’Àlex Agulló
Art&Cultura' via internet en la web lesmuntanyes.com • En aquesta nova edició en 'Art a casa' el nostre convidat provee del món de les lletres en valencià, Àlex Agullo, premi Joan Valls per l'ús i promoció del català
Des de Les Muntanyes al gent del món de la Cultura que ens conten com estan passant aquesta situació, en aquest cas, Àlex Agulló ha compartit amb nosaltres aquest missatge que li ha arribat del futur.
Són molts els que han passat per aquest espai i han compartit amb tots nosaltres recomanacions de llibres, ens ha oferit xicotets concerts, o inclús ens han ensenyat l’art de l’escultura, fotografia o pintura, però, mai, ens havia arribat un missatge d’aquest tipus.
Es tracta d’una carta que han enviat des del futur, i que ens ha llegit el nostre col·laborador Àlex Agulló.
Una carta que ens conta com podrien canviar, o no, les coses d’ací a uns 10 anys i quines conseqüències pot tindre aquesta pandèmia.
Tornem-hi! a obrir la finestra per compartir amb els diferents artistes, escriptors, pintors, músics, poetes, etc. que ens mostren aquests dies a casa el seu art, seguim parlant.
‘Art a Casa’ un espai de cooperació per mantenir en contacte la Cultura, una idea de lesmuntanyes.com i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Bon amic Alex. Per aquesta col·laboració, m’acabo d’assabentar que ets premi Joan Valls per l’ús i promoció del català, just avui que tins al meu costat el sobre on ve el llibre poemari recent publicat “gotes perdudes”. Ha estat un pura casualitat. De tantes que ens sorprenen en aquesta vida. Aquesta carta des d’el confinament dictada del d’un desitjat futur a curt termini és compartida, estic segur, per tota la gent de bona voluntat. Gent que com tu, hem hagut de tirar de la ironia i la broma per oxigenar els nostres anhels.
Una abraçada amic.
Hola estimat Alex. És una casualitat, una més, que just avui, quan estic a punt d’obrir el paquet que conté el teu recent publicat poemari “gotes perdudes”, està sobre la mateixa taula des d’on escric aquest comentari, descobreixo aquest publicació on presentes aquesta carta cuinada a foc lent des del confinament del Covid-19 farcida dels desitjos que tota la gent de bé, estic segur que no dubtaria en subscriure. Hem hagut de fer de la ironia una eina per sobreviure en aquest hiperoxigenat sistema on la natura llueix en tota la seva potencialitat i bellesa precisament quan la nostra espècie ha estat confinada a nivell mundial. Tan de bo els vaticinis s’acompleixin , amic.