Les herbes remeieres al País Valencià: Cua de Cavall, Equisetum arvense
En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes en herbes remeieres
Cua de cavall, Equisetum arvense
(Cua de cavall, Equiseto menor, Cola de cavall)
Aquesta planta es recol·lecta a principis de l’estiu , i es cria a la vora dels canals, séquies i barrancs on hi ha una mica d’humitat. Una vegada arreplegada al llarg dels mesos estiuencs, es trosseja i s’asseca a l’ombra per a guardar.
Entre les moltes virtuts d’aquesta planta, és remineralitzant per tenir molts minerals, sobretot Sílice i Potassi, i a més purifica la sang, neteja l’estómac, el fetge i les vies urinàries, deté les hemorràgies i guareix les ferides recents i les úlceres malignes, per tant és diürètica i hemostàtica. Aquesta herba medicinal és de les més eficaces en la medicina natural.
REMEI CASOLÀ:
La meua sogra Carmen “la Coloma”, es bevia totes les setmanes entre el dilluns i el dimarts, un pitxer de mig litre d’infusió de Cua de cavall a tot beure, i sempre ha tingut una pell molt tersa sense arrugues, i a més en les analítiques sempre li apareixien les quantitats correctes de minerals.
En el saber popular se li denomina “Limpiaplata”, perquè per on passa neteja les impureses, tant dels intestins com les vies urinàries.
Me’n recorde que l’oncle de la meua dona, Roberto Oltra, germà de la meua sogra, utilitzava aquesta planta bullida i picada en una compresa per a tancar ferides, i per a una emergència, en ebullició el líquid xopat amb una gasa de cotó és molt bona per a detenir les hemorràgies nasals (Epistaxis) o qualsevol tipus de ferides amb sang.
Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi