lasarga ajualcoipresuparticipa

Pep Cantó, Jaume Cremades i Andreu Alcaraz Valls al MUA d’Alacant

La sala El Cub acull les propostes plàstiques de Pep Cantó, Jaume Cremades i Andreu Alcaraz Valls, seleccionades per a les ajudes de producció d'exposicions que ofereix la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani

Inaugurada ahir divendres a la sala El Cub del MUA, Museu Universitat d’Alacant, les propostes plàstiques de Pep Cantó, Jaume Cremades i Andreu Alcaraz Valls, seleccionades per a les ajudes de producció d’exposicions de la Càtedra d’Art Contemporani Antoni Miró.

La Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani es va crear l’any 2015 amb l’objectiu de promoure i contribuir al coneixement i a la difusió de l’art contemporani, especialment valencià, gràcies a la col·laboració entre la Universitat d’Alacant, l’artista Antoni Miró, l’Ajuntament d’Otos i l’Ajuntament d’Alcoi. La Càtedra va nàixer amb la voluntat de ser un nucli de reflexió, debat, recerca i divulgació en el camp de l’art plàstic contemporani, com també de les relacions amb el pensament i amb la resta de manifestacions artístiques: literatura, música o cinema, entre d’altres.

Pep Cantó. Pintures de l’ànima, pintures de vida

Aquella ventosa i freda vesprada nit de novembre, a l’estudi, amb aquell quadre esperant l’arribada del seu torn, i amb una copa de vi blanc fresc al davant, algú em va dir, amb veu reposada, unes sabies paraules: tu pinta i fes una bona exposició. I aquestes paraules han estat present durant els darrers nou mesos. Un plantejament ambiciós, amb la idea de fer un recorregut per la història de l’art, amb quadres que fan referència a les diferents tendències pictòriques que sempre han marcat la meua educació. I davant el corrent general que domina i dirigeix el món, on tot és digital, vaig decidir “tirar d’ofici”, fer d’artesà i crear les meues obres, a la manera antiga.

Jaume Cremades. Étymon

Étymon dóna nom a aquesta exposició. Paraula que prové del grec antic i que es refereix a la cerca de la realitat, veritat o essència de les coses a través de l’origen d’aquestes.

L’obra pretén plasmar una bellesa estranya, que viu en simbiosi amb el desordre. Detalls que enalteixen una ansietat latent a través d’un entramat de línies que remet a la bellesa oculta darrere de les estructures vegetals i formes orgàniques pròpies de la natura. Es crea així un cosmos en què caos, dolor i bellesa conflueixen en un delicat equilibri en el qual es qüestiona el sentit existencial i la fragilitat i la fugacitat d’allò que és eteri.

Andreu Alcaraz Valls. Memorial

Memorial és un viatge al passat, un exercici de recuperació de records. La infància és considerada com l’etapa més feliç i innocent de les nostres vides i, no obstant això, els fets esdevinguts durant eixe període es desdibuixen en la memòria amb el pas del temps. 

Aquesta col·lecció pretén, a través de fragments adquirits de cintes VHS gravats i emmagatzemats per diferents famílies valencianes, realitzar un joc de reminiscències en què l’espectador podrà sentir-se identificat, aprofundir dins de les petites narracions representades i rememorar així aquells instants tan especials. 

Font: Redacció./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *