Pau de Gracia: “El poder pertànyer a un projecte comú dotava al treballador d’un major nivell de sacrifici”
La metal·lúrgica alcoiana compleix 40 anys d'història i es consolida com una experiència exemplar de treball associat • L’adaptació a les noves situacions ha sigut decisiva per a la supervivència de l'empresa
Estem davant una experiència empresarial excepcional. L’empresa alcoiana Foradia, nascuda d’una crisi que va arrasar el sector del metall a Alcoi i gestionada pels seus propis treballadors, compleix 40 anys de vida i s’ha convertit en un exemple de compromís amb el territori, amb els valors socials i amb la sostenibilitat. Pablo de Gràcia, president i gerent de la signatura, explica les raons de l’èxit d’aquest model industrial.
Foradia sorgeix en 1980 enmig d’una forta convulsió econòmica, que arrasa amb bona part del potent sector del metall alcoià. Després del tancament de l’emblemàtica Olcina Miró, els 120 treballadors es fan càrrec de l’empresa, creant una societat anònima laboral, que s’associa amb el Grup Empresarial Cooperatiu Valencià, que trasllada a la Comunitat Valenciana el model d’èxit del cooperativisme industrial de Mondragón. Foradia representa un model atípic de treball associat enmig d’un panorama industrial alcoià en plena reculada.
La gestió dirigida pels propis treballadors permet superar èpoques difícils i consolidar una marca de prestigi en la fabricació de maquinària. L’empresa s’enfronta a una altra greu crisi a principis de la dècada dels noranta del passat segle, demostrant la seua capacitat d’adaptació als canvis i deixant la fabricació en sèrie per a substituir-la pels serveis integrals d’enginyeria. L’any 2018 passa de societat anònima laboral a societat limitada.
-Bon dia Pau. Que complisca quaranta anys una empresa en aquests temps ja és quasi un miracle. Que els complisca una empresa tan atípica com Foradia és una cosa inèdita. Quins creus que són les causes d’aquesta supervivència?
Les causes de la supervivència han sigut en primer lloc la professionalitat tant en els llocs directius com la resta de l’empresa. Adaptar el model de gestió de Mondragón en Foradia ha resolt el problema que feia que moltes cooperatives isqueren fallides. Hem adoptat un model basat en la interiorització d’un model de gestió operatiu, amb preses de decisions centralitzades i eficients. També ha sigut important envoltar-se d’un equip humà professional, format i versàtil que ha sabut adaptar-se a les noves necessitats del mercat.
– Sou quasi l’última resta del sector del metall alcoià, que va ser molt important durant segles. Com us heu adaptat als temps i com us heu mantingut en el mercat?
Sí, és cert que empreses històriques del sector metall mecànic quedem poques, també han sorgit noves iniciatives en el sector que continuen treballant actualment. L’adaptació a les noves situacions ha sigut decisiva en Foradia; l’adaptació ha vingut de la mà de la tecnologia, ja que l’hem anat incorporant en l’empresa: de la mecànica a l’electromecànica, passant per la programació (autòmat), incorporació de la robòtica i actualment en ple procés d’Indústria 4.0.
– Com és el funcionament intern i la presa de decisions en una empresa de les vostres característiques?
En primera instància està la Junta de Socis, que com qualsevol societat és la sobirana; no obstant això no seria operatiu que les decisions passaren per la Junta, per la qual cosa és un òrgan on anualment es presenten els comptes i la gestió per a ser aprovades. En segon lloc, hi ha un Consell d’Administració format per 5 consellers, on 3 d’ells són delegats, sent vàlida la signatura de dues d’ells. Finalment, el Consell d’Administració nomena a un gerent que amb funcions operatives i relació contractual laboral (no societària com el Consell) és qui executa les polítiques i plans estratègiques amb el seu equip directiu que coordinen les diferents àrees estratègiques de l’empresa (Administració i Finances, Enginyeria, Compres i Producció). Cal destacar que de 5 membres que componen el Consell d’Administració, 4 corresponen a llocs directius i que jo ostente el càrrec de president del Consell d’Administració i gerent.
– Li heu donat, des de sempre, una importància molt gran a la formació. Com plasmeu aquest compromís en el vostre funcionament diari?
Un dels pilars bàsics que se sustenta l’empresa és la professionalització de totes i cadascuna de les persones que conformen l’equip de Foradia. Els llocs de treball de l’empresa es caracteritzen pel seu grau de qualificació, ens nodrim de la universitat i els centres de Formació Professional, mantenim una col·laboració molt estreta i creem sinergies. Prova d’això és el nombre d’alumnes que entren a Foradia en Formació Dual i pràctiques d’empresa amb la finalitat que puguen desenvolupar la seua vida professional en la companyia. A més, anualment realitzem plans de formació per a augmentar les competències de l’equip i adaptar-nos a les noves tecnologies.
– Com són les vostres relacions amb les administracions públiques, us heu sentit sempre secundats?
La relació de l’empresa amb les diferents administracions públiques actuals i passades la valore com a positiva. Foradia sempre ha cregut en l’associacionisme empresarial; la unió fa la força i ens dóna més veu per a reivindicar allò que ens sembla que no s’està fent correctament. Sempre hi ha hagut un vincle molt estret de la companyia amb les diferents associacions i entitats empresarials, treballant de manera directa i intentant recollir totes les inquietuds i necessitats i transmetre-les a les administracions. De fet, la trajectòria ho demostra, ja que he sigut president de FEDAC i actualment ho sóc de la Cambra de Comerç. Al final, quan reivindiques coses lògiques amb una experiència empresarial i amb sentit comú la reivindicació és ben acceptada.
– Quin és l’estat actual de l’empresa: plantilla, tipus de productes, clients i facturació?
Actualment la plantilla de Foradia està formada per 36 persones, de les quals tenim una oficina d’enginyeria amb 7 enginyers (mecànics i electrònics), un taller mecànic que compta amb 12 mecanitzadores i una secció de muntatge i manteniment amb 9 mecànics i 8 persones en administració i direcció. Els diferents productes que oferim són: projectes d’automatització, millora en línies i maquinària a mida (sobretot l’orientada a la fi de línia dels nostres clients que és on més versatilitat necessita; mecanitzats de peces úniques o xicotetes sèries, reparacions i serveis de manteniment i muntatge. Els nostres clients són empreses industrials amb alta necessitat d’invertir en maquinària i processos per a millorar la seua productivitat i gran varietat de productes que necessiten línies flexibles i versàtils. Un gran nombre d’elles són multinacionals, però pensem que la tecnologia que des de Foradia podem oferir pot arribar a qualsevol pime que desitge millorar el rendiment de les seues línies de producció. La facturació actual (dades del 2019) és de 2,5 milions d’euros
– Quins són els vostres principals projectes de futur?
Actualment estem immersos en projectes que permeten oferir als nostres clients aplicacions basades en robòtica, adaptades a les seues necessitats i oferint per a cada cas aquell projecte que més encaixa amb la idiosincràsia de l’empresa, tant en solució tecnològica, fiabilitat i cost. A més, amb la finalitat de millorar la rendibilitat, també iniciarem un projecte, a través de col·laboracions estratègiques, per a implementar la recollida de dades en temps real de cada element d’automatització instal·lat en línia, perquè el seu processament, i per tant, la presa de decisions, siga molt més ràpida; la tan nomenada Indústria 4.0.
– Per què creus que a Foradia li ha funcionat una idea de treball associat que ha fracassat en altres sectors com el tèxtil?
Segons la meua opinió, Foradia ha sigut un èxit perquè s’ha implantat un model de gestió on es concentrava la presa de decisions en un consell d’administració i en un equip directiu. D’aquesta manera, mitjançant la interiorització i acceptació per part del conjunt de socis s’ha pogut tindre operativitat en el funcionament diari de l’empresa, no havent de portar temes operatius a la Junta de Socis i respectant la cadena de comandament que des d’un principi es va definir de manera clara en la companyia; cadascun sabia quin era el seu rol en l’empresa. A més, el poder pertànyer a un projecte comú dotava al treballador d’un major nivell de resiliència i sacrifici per l’empresa; d’aquesta manera, en moments complicats, els treballadors han sacrificat molt per aquesta amb la intenció de donar continuïtat a la companyia. De no haver sigut així, possiblement hui no estaríem celebrant els 40 anys.
– S’ha parlat molt de l’experiència de Mondragón en matèria de treball associat i de la possibilitat de traslladar-la a Alcoi. Consideres que és possible recollir en aquesta comarca aqueixa experiència?
El model de Mondragón es va aplicar en Foradia i va funcionar. Es tractava d’una època en la qual el treball era més que sagrat i les persones donaven qualsevol cosa per a mantindre el seu lloc de treball i poder jubilar-se en la mateixa empresa. Aquest model va quallar molt bé en Foradia en 1980. Actualment, hi ha un canvi sociocultural molt gran, en el qual les persones no estan per la labor de compromisos més enllà del seu treball operatiu. La capacitat de resiliència és menor i no sé si actualment es respondria de la mateixa manera que fa 10 o 20 anys si es produïren moments molt complicats. No obstant això, sí que es poden aplicar alguns principis de Mondragón, com el fer partícips als treballadors del projecte en comú i fins i tot en el capital de l’empresa (existeixen molts bufets d’advocats en els quals la meta del treballador és formar part de soci de l’empresa) i tal vegada actualitzant el model a la nova situació actual de la societat sí que podríem tindre empreses més cohesionades i per tant amb millor possibilitat d’afrontar el futur.
El quaranta aniversari d’aquesta empresa ha tingut una commemoració molt especial: la presentació d’una exposició a la sala de la Fundació Mútua Llevant de la plaça d’Espanya. Aquesta mostra, que va estar oberta durant tot el mes de novembre passat, es titulava “Foradia. 40 anys d’indústria sostenible” i oferia un recorregut sobre la història de la signatura i sobre la seua implicació dins del model industrial alcoià.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi