A José Mújica, referent de vida
Columna per Sergi Rodríguez Castelló
He de confessar que aquest home enorme i enormement senzill, polític i enormement honest, guerriller, diputat i president al seu Uruguai natal i enormement revolucionari, m’ha captivat des que el conec. El seu discurs pausat, sincer, profund, amb una narrativa clara i fàcilment comprensible per a la gent més humil, és un llibre obert ple de reflexions profundes. El seu llenguatge cristal·lí i directe, sense ramificacions que puguen fer perdre ni una línia del seu missatge, havia d’estudiar-se en totes les facultats de ciències polítiques i havia de ser un exemple de concepció i pràctica per a tota l’esquerra que es precie de ser-ho.
Perquè no és només el seu discurs i la manera de transmetre’l el que engrandeix aquest gran polític, sinó l’exemple de la seua pròpia vida: la coherència entre el que diu i el que fa i ha fet al llarg de la seua trajectòria vital. Passà de ser guerriller a president i no ha deixat en cap moment la defensa de la mateixa causa: la llibertat. President, diputat o senador, és l’exemple d’home íntegre, que ha estat en la trinxera, en primera línia de l’acció política, sense perdre mai la seua humilitat i condició d’home del poble. La dictadura li ensenyà a viure grans penúries i el tancà a la presó. La unitat de l’esquerra permeté el triomf del “Frente Amplio” i Mújica va combatre la dictadura amb determinació i, un cop recuperada la democràcia uruguaiana, arribà a ser President del Govern. En cap de les dues circumstàncies tant distintes i distants, Mújica no canvià ni un mil·límetre la seua condició i manera de viure. Com ell mateix diu, a la política va entrar pobre i de la política va eixir pobre. Amb aquest exemple dignifica la paraula “política” que per a ell, i així havia de ser per a tots, la política és una paraula noble i que simplement és “la lucha por la felicidad de la humanidad”.
Vaig tindre la sort d’escoltar José Mújica al Palau de la Generalitat quan vingué de visita al País Valencià i vos assegure que va ser un goig sentir el seu castellà captivador, escoltar la profunditat del seu missatge emotiu, ple de força, d’humanitat, de bondat i de veritats tan revolucionàries i de tanta lògica que obligatòriament i indefugible m’hi sentí captivat. No podia ni volia despistar-me ni un moment d’aquell discurs. No podia perdre ni una paraula, ni una pausa, ni un gest. Les paraules eren exactes, precises, definitòries; les pauses, una crida a la reflexió instantània. Fou una experiència que no oblidaré mai. Aquell home baixotet feia enorme la paraula i ocupava l’enorme espai d’aquell enorme saló. Jo ja l’havia seguit en algunes entrevistes i declaracions, però veure’l en directe va fer que la meua identificació amb aquell personatge esdevinguera admiració.
Ara, el seu discurs d’acomiadament com a senador no deixa ningú indeferent. Frases com “el odio termina estupidizando porque nos hace perder objetividad ante las cosas. El odio es ciego como el amor, pero el amor es creador y el odio nos destruye”. “Una cosa es la pasión y otra cosa el cultivo del odio”. “En política no hay sucesión. En política hay causas. Todos pasamos. Algunas causas sobreviven y se tienen que transformar y lo único permanente es el cambio. La vida se nos va pero las causas siguen.”. “Triunfar en la vida no es ganar. Triunfar en la vida es levantarse y volver a empezar cada vez que uno cae.”…
Mújica és la saviesa popular transformada en lluita contra les injustícies, en actitud i voluntat de canvi, en búsqueda de la felicitat humana, en pensament humanista, en acció política radicalment d’esquerres. La saviesa que brolla d’ell, ha de ser font imprescindible de l’esquerra.
Jo sé, company José Mujica, que no deixes la política perquè per a tu la política no es fa als despatxos; la política la sents, la vius al carrer i la duus endins, com cadascun dels que volem la felicitat de la humanitat.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi