Foradia parentesisajudalcoi

El Madrid no ha entès el Collao

Columna per Jordi Pascual

A gol A, la grada de la gasolinera, l’àrea del fang, l’empenta d’un Frente Batoy que, com tota l’afició, s’ha hagut de quedar a casa. L’alcoià Juli, al seu equip, allà on ha decidit estar abans d’acabar la seua carrera futbolística.

La toca amb la suavitat suficient per a desfer-se d’un Real Madrid que no entén què passa al Collao, cegats per un futbol espectacle jugat per multinacionals amb escut que han oblidat totalment què és el futbol.La toca amb la suavitat justa també per a fer una obertura a banda a Diakité. Metres per davant i la pausa necessària per al contraatac. Alcoi mut. L’alcoianisme mut. A casa, com la majoria dels darrers dies en què una pandèmia ha reclòs les ànimes.

Diakité sol en banda amb una pilota símbol de l’esperança que milers de persones esperàvem.Antón avança per la dreta i, en en el moment exacte, rep la pilota per a què seguisca ell la jugada. Ho fa, tot i el cansament, mogut per una moral que hauria tingut forma de càntics si les grades hagueren pogut acollir públic. Retalla i se’n va d’un jugador del Madrid, l’únic que sembla haver intentat aturar una embranzida inesperada.S’atura una mil·lèsima de segon a la frontal de l’àrea mentre Diakité el desdobla per la banda. Ni un segon en què tot l’alcoianisme ha alenat. Antón gira i obre la banda, ja dins de l’àrea. La força, la moral, l’equip sense pressupostos milionaris i amb una afició que val molt més que tot el futbol modern junt donant una lliçó d’humilitat al gegant.

Diakité avança amb la pilota, busca la línia de fons de gol B, casa de las Huestes Blanquiazules i d’un servidor quan pot pujar al Collao. Fa una centrada a mitja alçada per a què Juanan la remate sense pietat. 2-1. Darrer minut de la pròrroga i amb 10 jugadors després de l’expulsió de Ramón cinc minuts abans. El Collao buit i bogeria d’uns jugadors que li deuen bona part del triomf a José Juan, un porter humil que creua el camp a cada gol per a celebrar-lo amb la resta de l’equip.No importa res més. Ja estàvem orgullosos d’haver arribat al partit. Eliminar el Madrid és un premi extra abans dels partits importants, com el del diumenge vinent contra l’Orihuela; el futbol de penitència i sofriment.

Les ràdios i les teles parlen d’‘alcoyanazo’, apunten Zidane com a culpable de la vergonya. Però l’Alcoyano, com sempre, simplement ha jugat a futbol, no al que la multinacional madridista creu que és este esport.Hi ha dies en què es guanya i dies en què es perd. Hi ha altres dies en què, més enllà del resultat, toquem la glòria amb la punta dels dits. Orgullosos de la moral, del nostre equip i d’un futbol humil que ens dona alegries banals per a seguir funcionant cada dia.Moral i victòria! Deportivo!

Font: Jordi Pascual./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *