lasarga mediamborganica

PAPERS I PAPERS

Pixant fora de lloc per Àlex Agulló

PAPERS I PAPERS. De fonts (mal)informades, m’ha arribat una notícia tan curiosa com repetida: Un altre sector que va a demanar, de manera imminent, mesures fiscals i econòmiques al govern. En aquest cas es tracta del gremi que fabrica rotllos de paper per a usos íntims. Segons el seu president (un català), les reticències del govern a Madrid per declarar el nou confinament domiciliari els estan generant perdudes milionàries.

Tones i tones de cel·lulosa, transformades en paper i enllestides per ataquinar armaris i prestatgeries, estan a punt de ser empaquetades, emplenar centenars de milers de palets i adornar metres i metres de lineals a les grans superfícies comercials (Una gran part de la resta de comerços petits i de proximitat o els hem matat o malviuen agonitzant). Això sí, després de l’experiència viscuda amb les mascaretes, en el proper confinament ja res no tornarà a ser igual que en el de març.

El disseny i la personalització també han arribat als rotllets de paper higiènic. El que ens oferirà la possibilitat d’escollir, de personalitzar el nostre model. Entre altres al catàleg hi podrem trobar:

Paper WC amb la quatribarrada

Paper WC amb la quatribarrada i la lletra dels segadors

Paper WC amb la quatribarrada i el perfil del País Valencià

Paper WC amb la quatribarrada i el perfil dels Països Catalans

Paper WC amb la quatribarrada i el perfil del mapa de la confederació catalano aragonesa

Paper WC amb la quatribarrada i l’escut del Barça

Paper WC amb la quatribarrada i una estrela blava

Paper WC amb la quatribarrada coronada pel blau blaver

Paper WC Amb la quatribarrada estrellada i amb un blau republicà

Paper WC amb la quatribarrada amb l’estrella republicana sobre fons vermell triangular

 Paper WC amb la quatribarrada amb l’estrella republicana sobre fons blau triangular

Paper WC a la carta. (Ignore si vol dir que et pots cagar amb els diners (ors), la beguda (copes), la repressió (bastos) o les guerres (espases). O les propostes van amb una altra intenció més creativa; o més en consonància amb la democràcia liberal).

Per cert, en el mostrari sembla que ja no té cabuda el paper tradicional, l’oferta més barata, i competitiva per disputar-li cotes de mercat a una competència que oferta únicament dos models:

  • Paper WC amb la bandera espanyola i l’escut de l’au depredadora.
  • Paper WC amb la mateixa bandera i l’escut que es porta ara.

Per una altra banda la meua limitada capacitat no arriba més enllà d’atalaiar un parell d’opcions sobre quin seria el meu paper: 

Per una banda, emplenar la farmaciola de laxants i així arribar a fer servir més d’un rotllo amb propostes diferents o, optar per la super especialització amb un dels models i rebutjar la resta de propostes. A la gent que funcione constrenyida aquesta opció darrera se li pot adaptar com la pell al cul. I també em ve al cap un altre possible problema generat a un altre nivell superior: tan bon punt arribe a eixe moment íntim i solitari, primarà la solidaritat amb el meu paper o per contra, en la intimitat podré transgredir la meua insubornable, “impol·luta” i incòlume fidelitat?

¿Faré servir el meu paper per a qüestions tan escatològiques (molt pròpies del País Valencià)? ¿serà millor mantenir-lo a vistes però ben protegit i, en aquest cas, utilitzaré qualsevol altre paper de la competència per fer allò que calga fer i així fer-ho ben fet i sense miraments? ¿Tindré que esperar a que marque línia a qui li corresponga del partit? (aquest “partit” no és cap sinònim de cul)

Mentrestant sempre tinc la possibilitat d’optar per funcionar, o no funcionar, amb un  estrenyiment crònic. El problema el poden patir, d’entrada, aquelles persones que fabriquen papers d’anar per casa així com el seu rastre de fidel clientel·la. Per cert que no és el mateix el paper d’anar per casa que el paper, obligatori i irrenunciable d’anar per una casa (una organització) concreta.  

Però en la mesura que anem cronificant eixes pautes de comportament sesgades podem anar afavorint la generalització d’eixa altra pandèmia que s’està enquistant com una situació irreversible, que fins i tot pot derivar en tumors malignes que ens obliguen a totes i a tos a fer servir únicament el seu paper. Les marques ja estan en el mercat, el proper i el llunya. Totes, absolutament totes igualment convençudes de tenir la raó. Com tu i com jo. Tenen capacitat i mitjans per publicitar-se. Per exemple, més de setanta milions de persones als EEUU ara mateix enfrontades a un altre paper mediocre i multimilionari. O milions de persones, per tot arreu de l’estat espanyol, amb una animadversió manifesta contra tot allò que no entre en el seu paper.

Aquest destarifo està escrit a primers de novembre. Tant de bo que al moment de llegir-ho hagueren canviat les perspectives. I no parle tan sols del confinament sanitari. Més aïna parle dels altres confinaments. Parle d’altres forrellats que, sistemàticament, no es desclouen si no portes entre mans una marca de paper concreta i determinada (un carnet?) o un drap amb determinats colors al que cal rendir-li pleitesia incondicional.

Continuaria mentint si afirme que tinc alguna esperança en que canvie res i les organitzacions que van repartint papers, especialment els partits polítics i els seus representants, no funcionen de manera tan excloent i deixen de ser percebuts per molta gent més com un problema que com part de la solució. Fins i tot la mateixa paraula partit ja indica trencament. 

Seguiré descloent el forrellat i, a fosques, agafaré qualsevol dels papers. Això sí, preferiblement reciclat, que tinga un bon tacte i que no siga agressiu ni amb les persones ni amb el seu entorn.

Font: Àlex Agulló./

ajudesparentalcoi

 

ua


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *