Els premis Joan Valls reconeixen a Ximo Cardenal i El Diluvi
Tal com marca la tradició, l'Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà ha concedit els premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català.
Enguany, en la 27a edició del premis Joan Valls, els premis han reconegut la tasca de l’alcoià Ximo Cardenal i del Diluvi, el grup musical nascut a Castalla. L’acte de lliurament dels premis es va desenvolupar de manera telemàtica el passat 28 de març, i va servir per a homenatjar la figura de Francesc Bernàcer, qui va faltar a finals del passat any. Sofia Moltó i Manuel Rodríguez-Castelló van conduir l’acte que es va poder seguir en directe a través de Youtube, i en ell van participar també les filles de Bernàcer, que mitjançant la lectura d’alguns poemes de son pare van homenatjar la seua figura.
Des d’una manera natural pensem, vivim i socialitzem en valencià”
El primer dels premiats de la vesprada fou el grup El Diluvi, en representació del qual van estar presents Andreu Ferre i Flora Sempere, baixista i vocalista de la formació. Hugo Mas fou l’encarregat de presentar el grup, destacant com els seus integrants “havien sabut arreplegar la llavor d’Ovidi Montllor, amb un estil fresc entreverat amb la música tradicional valenciana”.
El Diluvi compleix enguany una dècada damunt dels escenaris. L’aposta d’aquests músics de l’Alcoià ha agafat embranzida tant al País Valencià com al conjunt dels Països Catalans, amb participació en festivals, gravació de discos o actuacions en televisió i en tota mena d’escenaris i en centres escolars. Andreu es mostra agraït per aquest reconeixement, i reconeix que els membres del grup no s’esperaven rebre’l. “Va ser un poc impersonal, ja que ens vam assabentar mitjançant un missatge de mòbil; tot i això ens fa molta il·lusió que s’haja valorat la nostra feina”. Aquest premi Joan Valls fa valdre l’elevada càrrega literària que emana de les cançons del Diluvi. Andreu ho expressa de la següent manera: “Des d’una manera natural pensem, vivim i socialitzem en valencià, i tot això es deixa sentir a la nostra música”.
La seua música es pot situar dins les coordenades del folk i la música tradicional, i es caracteritza per la fusió de diversos elements procedents d’estils com el reggae, la cúmbia o la rumba. El primer àlbum, de 2012, es titula Ovidenques i conté quatre cançons emblemàtiques de l’artista alcoià. Hi seguí Rareses i cançons soltes en 2013, una altra edició pròpia que també recopilava algunes versions de cançons d’Ovidi. De l’any següent és Motius, amb 8 temes propis i dues cançons d’Ovidi, i Alegria de 2015, àlbum amb 6 temes entre els quals la popular cançó feminista “I tu, sols tu”. El disc Ànima, fet amb la col·laboració de l’acordionista Carles Belda i de membres del grup Zoo, és de 2017 (11 cançons) i Junteu-vos, títol de ressò també ovidià-papassetià, de 2019. Aquest darrer treball conté 12 temes i valgué al grup el Premi Ovidi Montllor al millor disc de mestissatge d’aquell any.
Pel que fa a l’impacte de la crisi sanitària en la seua activitat, el grup ha vist reduït considerablement el seu nombre d’actuacions. Sense anar més lluny, si abans de l’esclat de la pandèmia la banda solia programar uns 70 concerts anuals, en 2020 la xifra es va reduir fins a poc més de 20.
“És un reconeixement a tota una carrera”
El que fóra company de Cardenal com a docent a l’IES Pare Vitòria, Jordi Botella, va presentar a l’altre premiat de la vesprada. En aquest cas, recitant un text escrit per a l’ocasió i titulat ‘Ximo Cardenal, l’algoritme del compromís’.
37 anys dedicats a l’ensenyança és part del bagatge de Ximo Cardenal. Des del 1982 destinat a l’IES Pare Vitòria com a professor de matemàtiques, durant 14 anys en va formar part dels equips directius. En l’ensenyament públic Ximo Cardenal impulsà tota mena d’iniciatives per a l’extensió de l’ús del valencià en l’àmbit docent: introduint ja en 1982 el valencià en les classes de la seua assignatura. Segons reconeix, “és essencial que el valencià estiga present a l’educació per tal que l’ús de la llengua no retrocedisca”. Alhora, posa en dubte el pes de l’ensenyança del valencià en les escoles privades i concertades: “van introduir l’assignatura per imperatiu legal, i amb el pas dels anys no han creat suficients línies per a afavorir la recuperació lingüística”.
Cardenal va col·laborar també en el disseny del Programa de Normalització Lingüística del seu centre, que establia el valencià com a llengua pròpia, i per tant, la d’ús habitual tant en les relacions internes com en les comunicacions amb l’entorn social. Açò va fer possible l’obtenció del premi Baldiri Reixac a experiències pedagògiques a escala dels Països Catalans. Ha sigut doncs un defensor aferrissat de l’escola pública, de la qual assegura que a pesar d’haver-se deslligat de les pretèrites ingerències del Partit Popular, encara té marge de millora: “no estem tan bé com esperàvem; arran de la crisi s’han retallat pressupostos, s’han augmentat les ràtios, i els professors continuen treballant moltes hores”.
Des de la seua jubilació, fa vora una dècada, s’ha mantingut molt actiu en l’àmbit de l’associacionisme, principalment a la Colla Ecologista la Carrasca i a la plataforma Salvem l’Aqüífer del Molinar, amb què aconseguí aturar el projecte Alcoinnova a La Canal. Aquesta vocació sempre ha estat present a la seua vida, de fet, en els últims anys del franquisme es vinculà a la CNT i a l’Associació de Veïns la Mistera i participà en el moviment dels PNNs (professors no numeraris), germen del qual seria el STEPV. A les eleccions municipals de 1987 i 1995 col·laborà amb les candidatures d’Unitat del Poble Valencià i de Nacionalistes d’Alcoi respectivament. També és soci d’Acció Cultural del País Valencià i membre fundador del Casal Ovidi Montllor d’Alcoi.
Ximo Cardenal reconeix el gran teixit associatiu a la ciutat d’Alcoi, encara que fa una distinció important: “En Alcoi tenim moltes associacions, és cert, però moltes d’elles són finalistes. Hi ha col·lectius de jugadors d’escacs, d’amants dels pardals, de fotògrafs… però que reivindiquen una societat millor no hi ha tantes”. Tampoc oblida el paper que ha jugat a voltes l’Ajuntament d’Alcoi: “Els polítics s’han acostat a tota mena d’associacions quan han vist la possibilitat d’aconseguir vots”.
Per a la cloenda de l’acte es va fer entrega a Ricard Garcia del premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi de poesia 2021, per la seua obra La llum més alta. El premi, dotat amb 1.500 euros, ha sigut coeditat per Edicions del Buc i Pruna Llibres.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi