lasarga itealcoi

Jesús Lara: “El primer que faig quan conec a un altre músic és plantejar-li una cançó a mitges”

Al seu cinqué disc presenta 10 temes on posa música als textos de diferents poetes; com són les de Mauro Colomina, Carolina Otero, Silvestre Vilaplana o Francesc Pou i a les col·laboracions musicals de Júlia, Ana Valor i Neus Ferri.

Amb una ampolla de Jack Daniel’s als peus, i després de vora dos anys sense actuar en directe, Jesús Lara pujava amb la seua banda a l’escenari de l’IVAM CADA Alcoi el passat 30 d’abril per a presentar el seu treball “Letras eléctricas y flores raras”.

Al seu cinqué disc presenta 10 temes on posa música als textos de diferents poetes; una barreja de veus emergents i altres més consolidades com són les de Mauro Colomina, Carolina Otero, Silvestre Vilaplana o Francesc Pou. Tot això sumat a les col·laboracions musicals de Júlia, Ana Valor i Neus Ferri.

La idea de musicar poemes no és nova, tal com recorda el mateix Jesús Lara, qui diu haver-se inspirat en treballs com ‘La vida por delante’, de Loquillo, on el rocker posava música al treball d’Octavio Paz o Pablo Neruda entre d’altres. “Volia apropar la gent a la poesia contemporània. He buscat autors a través de cercles concèntrics, primer amb coneguts i després amb coneguts de coneguts”. 

Eixint de la zona de confort

Alguna de les lletres són marcadament reivindicatives, com la de ‘Cuerpos’, de tall feminista i obra de Marta Fornés (aka Missisipi). En aquest tema es posa en pràctica una tècnica vocal coneguda com a ‘spoken word’, i que barreja l’acció de cantar amb la de recitar. “Tenia clares dues coses per a aquesta cançó, que l’havia de cantar una dona, i que l’estil musical havia d’anar en consonància amb la lletra”. És per això que per a ‘Cuerpos’ el músic es va valdre de la veu d’Ana Valor (col·laboradora freqüent de Lara en altres treballs), i d’un estil musical clarament influenciat pel punk. “Em vaig proposar ‘espentar’ a Ana fora de la seua zona de confort, ja que ella està acostumada a un estil molt més dolç i melòdic”.

Tot el disc és de fet un intent per eixir de la zona de confort. “M’agrada la poesia, però no sóc un gran lector, així que m’he vist en la necessitat de fer-me una xicoteta ‘putada’ a l’hora de plasmar aquest treball”. Lara també reconeix la seua particular relació amb la lletra de les cançons. “Com a bon rocker el meu taló d’Aquil·les sempre han sigut les lletres. Em baralle molt amb elles. Per això sempre intente col·laborar amb altres persones. El primer que faig quan conec a un altre músic és plantejar-li una cançó a mitges”.

Hibridació musical

Una de les col·laboracions més notòries d’aquest ‘Letras eléctricas y flores raras’ és la que porta a terme amb el grup Júlia, musicant el poema ‘Rotunda Rodona’ de Jordi Segura. “L’estil de Júlia és molt llunyà a allò que normalment faig, però és el que em vaig plantejar per a aquest disc”. Lara posa l’exemple de Jorge Drexler per a il·lustrar els desafiaments que es marquen alguns músics, i és que l’Uruguaià ha sorprés a molts publicant recentment un disc on tots els sons són produïts per guitarres, inclús la percussió. Encara que el música alcoià no ha sigut tan “radical” amb la seua proposta, reconeix el repte de combinar el pop electrònic de Júlia amb el seu rock de tall clàssic. “Entenc el rock com una música a la qual li pots ‘clavar mà’ perquè cristal·litze en múltiples estils. Per això aquest últim treball naix amb vocació de rock, però transita pel folk, l’electrònica, el reggae o el pop”. 

Respecte al procés de treballar amb altres músics, Lara reconeix: “Quan vaig llegir el poema de Jordi Segura vaig pensar que l’estil de Júlia entraria molt bé. Afortunadament tenim una comunitat de músics en Alcoi molt ben avinguda i per això van accedir a col·laborar amb mi amb l’amabilitat i humilitat que les caracteritza”.

El disc es va bastir a l’estudi de gravació que el músic ha anat instal·lant al seu domicili en els darrers anys. Quasi la totalitat del disc s’ha gravat en aquest estudi casolà, a excepció d’una secció de vent metall que es va enregistrar a l’estudi de l’IVAM CADA Alcoi i de les aportacions del grup Júlia. La rúbrica final al disc li l’ha donat el tècnic de so Adrià Sempere.

Format ‘old school’

Respecte a la vocació de seguir apostant pel format de música en CD físic, Lara considera la música des d’una perspectiva ‘old school’. “No puc concebre un treball musical si després no hi ha un artefacte físic on bolcar-lo”. El fet que les lletres de les cançons foren poemes també feia “convenient” que el disc disposés d’un llibret on poder consultar la lírica. Aquesta vocació pel format tradicional no ha impedit una campanya de difusió en línia, i és que les 10 cançons s’aniran compartint a través de les xarxes socials amb vídeos on també queden reflectides les lletres. Serà a través dels perfils que el músic disposa a Facebook i Instagram (@jesuslaraqa), així com Youtube (jesuslaratube). Pel que fa a les actuacions per promocionar el disc, el grup ja té una data marcada al calendari (23 de maig a la sala 16 toneladas de València) i manté contactes per tancar una actuació en Alacant.

Font: Pau Sellés./

ua


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *