lasarga subscriutegrat

Assemblea Ciutadana sobre el Clima, un xicotet pas en la direcció correcta

En el fons no deixa de ser una reforma de la deficient democràcia participativa, cada vegada més dependent dels mercats, però alhora, és una xicoteta revolució

S’ha aprovat l’Assemblea Ciutadana pel Clima. ¿Què significa això? Presumiblement una consultora –triada mitjançant concurs públic- determinarà els criteris d’elecció aleatòria de 100 ciutadans que representaran la diversitat del país, i aquests, una vegada assessorats per experts independents, podran proposar al Congrés mesures per a la seua discussió i aprovació. En el fons no deixa de ser una reforma de la deficient democràcia participativa, cada vegada més dependent dels mercats, però alhora, és una xicoteta revolució. Sobretot si s’aconseguira normalitzar la participació i precisament relocalitzar la presa de les decisions una mica més en la ciutadania.

Processos similars ja s’han donat a França, Suècia, Escòcia, el Regne Unit o Irlanda, amb diferents formats i resultats, però almenys en tots aquests casos, ha provocat un augment del debat mediàtic sobre qüestions tan crucials com l’emergència climàtica o la transició energètica. Més crucials encara si eres un país que quasi limita amb el desert i a penes gaudeix de recursos energètics propis. Un error evident és convocar-la de manera virtual, la qual cosa li llevarà profunditat.

Hem parlat amb diferents persones que han treballat perquè aquest procés es done i ens han comptat les seues opinions:

Fernando Valladares, científic del CSIC es mostra crític però optimista: “El canvi climàtic és, possiblement, el principal desafiament que enfronta la humanitat actualment. La falta de confiança en les institucions, les deficiències en les democràcies de tots els països, l’erràtica governança global i la crisi de valors fan molt difícil consensuar resolucions urgents en assumptes tan complexos i transversals. Malgrat tindre el coneixement científic, estem bloquejats per debats crispats i confosos per decisions polítiques de molt curt termini que guarden poca relació real amb la resolució de la crisi climàtica. Necessitem noves eines i grans de dosis de motivació per a aconseguir grans consensos i impulsar accions decidides. 

Una assemblea ciutadana és una cosa nova (a penes s’ha començat a assajar en alguns països) i conté bones dosis de motivació, en facilitar la participació directa de la ciutadania. La proposta del Govern d’Espanya arriba amb any i mig de retard, manca d’activitats presencials i el seu calendari es breu com per a aconseguir resolucions de gran importància. Però ja és ací i no estem en condicions de continuar retardant la seua arrancada. Donem per tant la benvinguda, per fi, a aquesta Assemblea Ciutadana pel Clima, aprofitem l’oportunitat que s’obri per al debat i el diàleg social en un aspecte urgent i transcendental, continuem construint una estratègia climàtica sobre fonaments científics i millorem l’instrument de les assemblees ciutadanes usant-lo de la millor manera que siguem capaces.” 

La politòloga Agnès Delage, en canvi, opina que “l’assemblea virtual no compleix en absolut amb els mínims que garanteixen la seua eficiència. Se’n diu Assemblea Climàtica però no ho és: ni permet participació ciutadana real, ni podrà decidir sobre una transformació profunda de la nostra societat. D’ací a 2050, els científics alerten que Espanya tindrà un clima desconegut, propi de l’actual clima de l’Iraq. Davant aquest repte, el govern proposa un simulacre de participació, en comptes de crear una estructura de cogovernança ciutadana d’emergència, que ajude a accelerar el procés de transformació ineludible.

La recent llei climàtica programa una reducció del 23% de les emissions i es queda molt per davall de la demanda de la societat civil i d’Europa d’un 55% per a 2030. I amb els fons europeus, el govern ha sigut incapaç d’organitzar una reconstrucció justa, per la qual cosa acabaran beneficiant a les grans empreses.

L’anunci de l’Assemblea Climàtica virtual va en el mateix sentit: a cap lloc. Però cosa que és més greu: menysté a la ciutadania proposant unes trobades virtuals, sense definir els objectius concrets (ja que la llei de canvi climàtic ja està aprovada) i sense construir un marc real de deliberació i presa de decisions.”

Fernando Prieto, doctor en Ecologia i que actualment col·labora amb l’Observatori de la Sostenibilitat, és encara més crític i es pregunta: “De què servirà l’Assemblea Ciutadana? Es pretén limitar la discussió a qüestions lligades amb els comportaments individuals i personals? Simplificar la transició ecològica fins al punt que el debat consistisca a saber si és millor banyar-se o dutxar-se, usar el transport públic o la bicicleta, el cotxe o l’avió? L’Assemblea no ha de veure’s reduïda a un fòrum de “conversa climàtica”.

Les decisions es continuen prenent més pensades per a afavorir a nuclis de poder que als propis ciutadans. S’ha vist en les reunions en el Congrés dels Diputats, la Comissió de Recuperació o del projecte de Llei de Canvi Climàtic, on han desfilat les empreses de sempre, recomanant els seus propis interessos per a eixir de la crisi, quan són les que precisament ens van ficar en ella.

És necessari aprendre les lliçons que ens han ensenyat les assemblees de França i el Regne Unit. La Llei de Canvi Climàtic estaria molt més recolzada si en ella s’incorporen les resolucions d’una Assemblea Ciutadana en la qual es done cabuda a la participació real de la gent. A més, està la necessitat de vincular l’Assemblea amb els fons estructurals. Sembla que interessa sostraure de la discussió democràtica tot el que pot afectar el repartiment i gestió dels fons del pla europeu NextGeneration EU. 

Si, els que decideixen són els de sempre, ens portaran una altra vegada on sempre. Prendre mesures contra l’emergència climàtica o dissenyar un nou futur requereix idees i formes disruptives, amb participació directa de la gent. Einstein ja va dir: “Si busques resultats diferents, no faces sempre el mateix.”

L’assemblea, si tot camina segons el que es preveu, començarà a l’octubre d’aquest any. Caldrà estar al corrent.

Font: Juan Bordera./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *