lasarga subscriutegrat

De la ‘perrera’ de Bufali a la ‘perrera’ de Muro

Mirada al mòn per Ester Jordà

Durant anys els gossos de Cocentaina, Muro i algún altre poble d’El Comtat tenien conveni amb la coneguda com ‘perrera de Bufali’, l’alberg que gestiona la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, i que suposava la mort per a cents d’animalets que no trobaven una casa. Després d’anys de lluita, insistència i negociacions es va conclure la construcció d’un alberg mancomunat a Muro. En esta ocasió seria la Mancomunitat de municipis de l’Alcoià – El Comtat qui s’encarregaria de gestionar-lo. Es va decidir traure-lo a licitació i va començar una negociació amb les protectores de la zona junt a la Coordinadora Animalista per tal de traure uns plecs étics per tal de garantitzar el més possible el benestar animal a eixes instal·lacions.

No obstant, feia uns dies eixia la notícia: l’empresa que major puntuació obtenia, Esprineco, es dedicava al control de plagues i al propi Facebook de l’empresa declarava que no era una protectora.   De fet, immediatament protectores de Múrcia donaven la veu d’alerta a les associacions locals perquè semblava que la seua gestió és com la d’una canera. Enviaven fotos i explicaven casos que encara hui em lleven la son.

‘Perrera’, ‘Canera’… el nom canvia en valencià però amaga la mateixa trista realitat: quan un gos no troba casa als dies se’l sacrifica. Així, el pobre animalet abandonat paga amb la seua vida la irresponsabilat dels que el deixaren tirat.

Sembla que els plecs acordats amb les entitats animalistes no van ser els que finalment va utilitzar la Mancomunitat, diuen que ha primat més el preu baix de gestió de l’alberg que la qualitat del servici i la garantia del ‘sacrifi 0’. 

Tantes hores de faena, tantes esperances, tantes llàgrimes perdudes quan s’emportaven els gossos de la comarca… Recorde un gos coniller, un blanc en taxetes canella, era de raça gran, major i sense xip. El tenia la policia en una corda enganxat quan va vindre la furgoneta de la canera, em mirava aterrat i tremolant, als 2 mesos vam anar a preguntar a Bufali que sabien d’ell però era com si no haguera existit. Com ell dotzenes, cents de vides que simplement han suposat combustible per al forn.

Els habitants de Bufali porten anys queixant-se de que s’associe el nom del seu poble al camp de concentració caní (en paraules d’un conseller d’eixa Mancomunitat), ara li ha tocat el torn a les mureres i als murers que voran com a tota Espanya quan es parla de les caneres existents eixirà la ‘perrera de Muro’. La meua família de Muro em mira menejant el cap, ‘Muro sempre ha segut un poble d’artistes’ em diuen, però clar, la humanitat és així, recordem més les coses roïnes que les bones i a la població de Muro li ha tocat una poma enverinada.

Font: Ester Jordà./


Una resposta de De la ‘perrera’ de Bufali a la ‘perrera’ de Muro

  1. María ha dit:

    Buenos días Ester,

    Mi nombre es María y trabajo para Esprineco.
    Desde la entidad, nos gustaría poder resolver los malentendidos aquí expresados de manera amistosa.
    Por favor, le ruego me facilite una vía de contacto con usted.

    Saludos cordiales.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *