Atzeneta d’Albaida: La història d’un poble a través de l’aigua
Descobrint la Ruta dels Llavadors

Junt a la serra del Benicadell està el poble d’Atzeneta d’Albaida. Gràcies a la seua ubicació, el municipi ha tingut una gran quantitat d’aigua corrent que s’ha pogut utilitzar per a diferents tasques com amerar l’espart o picar-lo amb batans de maces, regar les hortes, o llavar. I és que, l’aigua és i ha sigut una font de riquesa que ha donat part del patrimoni de la localitat, i d’ahi va naixer la coneguda com a ‘Ruta dels llavadors’.
Aquesta ruta recorre la Sèquia del Port, que és el canal principal del sistema de reg en temps d’Al-Àndalus, i té un recorregut d’uns 4.000 metres pel qual es pot gaudir de la resta de la ruta dels llavadors. En l’excursió a més de veure aquesta part del patrimoni de la localitat, també es pot conéixer quin era el paper de la dona en aspectes com l’economia, l’urbanisme, la cultura o el treball. Tota la ruta es pot fer a través del carrer les Ànimes fins a arribar al Passeig de la Séquia, d’estil morisc, i que recorre tota la població junt a les cases. Dins de la ruta també es poden veure diferents fonts com la Font de l’Anohueret, la Font de l’Arrieo, o la Font dels 21 Xorros, una de les més importants, que va ser construïda en època islàmica, encara que va ser remodelada en el segle XVIII; o molins, jardins, les cases de la burgesia de principis del segle XX, o les antigues naus de l’antiga foneria de la família Roses.
La ‘Ruta dels llavadors’ pot començar-se des del Museu de les Artesanies, altre dels destins d’interés d’Atzeneta d’Albaida, en el qual es poden veure ferramentes per a treballar la pedra, campanes o l’espart, eines típiques del segle passat.
A més a més, també es recomanable visitar l’ermita del Crist de la Fe, que va ser construïda al segle XVIII i que és d’estil renaixentista, encara que el seu interior és més d’estil gòtic; o l’esglèsia de San Juan Bautista, que és Bé de Rellevància Local i que va construir-se al segle XVIII.
Atzeneta, un lloc amb encant per endinsar-nos a les comarques.
Comenta i participa-hi