Taulells de la memòria
Alcoi recupera la memòria dels 22 alcoians deportats a camps de concentració nazis. El parc de Cervantes és el lloc on es poden observar els ‘Taulells de la memòria’ · L'acte es va realitzar junt amb la III Trobada de Joves de la Xarxa 'Mai Més'

La Ciutat dels Ponts és una urbs repleta d’històries al llarg del temps. L’arribada del feixisme a Espanya, i a la resta d’Europa, va marcar a la ciutat d’una manera material, com els bombardejos de l’aviació italiana durant la Guerra Civil, però també psicològica en molts sentits. El passat divendres 10 de desembre, la capital de l’Alcoià va fer un exercici de memòria. Per una banda, va posar de manifest la importància de la llibertat i les conseqüències d’ideologies supremacistes, mentre que per l’altra, va recordar 22 vides referents en la història d’Alcoi, i del continent europeu.
Les barbàries viscudes a Alemanya durant el nazisme no sols van afectar els seus ciutadans. La situació tumultuosa entre les dècades dels 30 i 40 del segle passat traspassava les fronteres, el que ocasionava que entre les víctimes dels nazis no sols es trobaren jueus alemanys als camps de concentració. En el cas d’Espanya, moltes persones volien evitar el nou règim franquista instaurat fugint cap a França amb l’esperança de trobar una vida millor i sense por a possibles represàlies. No obstant això, van veure la part més cruenta del nazisme i les deportacions als camps de concentració no es van fer esperar, entre ells, 22 alcoians que acabaren als camps de Mauthausen-Gusen i Dachau, tal com va recordar l’alumnat de l’IES Andreu Sempere durant el matí.
El pas del temps ha dificultat conéixer més al voltant de la vida d’aquestes víctimes, encara que la col·laboració d’associacions memoristes, així com la difusió a través de les xarxes socials han permés trobar a alguns dels familiars dels qui encara no tenien contacte. Ara, l’entrada al refugi antiaeri de Cervantes també acull el ‘lloc de la Memòria’, un espai on estan allotjats els 22 ‘Taulells de la Memòria’, que recopilen en cadascun d’ells el nom de totes les víctimes.
Aquesta iniciativa es va inaugurar el passat divendres 10 de desembre. Una proposta de l’IES Andreu Sempere que també va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi, a més de l’Amical de Mauthausen (Xarxa Mai Més) i la Càtedra Pau i Justícia de la Universitat d’Alacant. Tot emmarcat dins de la III Trobada de Joves de la Xarxa de Memòria i Prevenció del feixisme “Mai Més”.
A l’acte, van acudir desenes de ciutadans, membres de la corporació municipal, el president d’Amical, Joan Calvo, i el delegat d’Amical al País Valencià, Adrián Blas Mínguez. També van estar presents familiars de les víctimes i membres de l’administració autonòmica, com la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Toñi Serna Serrano, i el director general de Qualitat Democràtica, José Ignacio Pérez Rico. Per la seua part, els alumnes del centre van recordar alguns dels capítols de les 22 vides civils d’aquestes víctimes del nazisme, 22 ànimes que tenien, principalment, dues coses en comú; ser treballadors humils que pertanyien d’alguna manera o d’altra a sindicats o tenien una visió progressista de la societat.
Respecte a l’alcalde de la ciutat, Toni Francés, va reafirmar la necessitat d’aquest acte “per a honorar a tots aquells que van ser perseguits pel feixisme”, a més, el primer edil va afegir que tampoc s’ha d’oblidar a “aquells que van causar tant dolor i un terror tan gran”. Finalment, Francés va concloure assegurant que “açò no és només passat, el feixisme continua estant present en la nostra societat” i es va reafirmar en què “Alcoi és una ciutat antifeixista”.

Prèviament, i durant tot el matí, l’Àgora acollia una trobada en la qual es van donar cita 10 centres educatius, com ara el de Pego, Bunyol, Picassent, Picanya, Xàtiva, Bellreguard o Alcoi, tal com explicava el director del centre educatiu alcoià, Jesús Martínez. Un esdeveniment que va comptar amb una participació d’un centenar i mig de persones aproximadament, també degut a l’aforament limitat del qual es disposava d’acord amb el compliment de les mesures sanitàries.
Martínez va afegir que des de l’IES han tractat l’Holocaust des de diferents perspectives, “hem fet presentacions de llibres, conferències, exposicions i per a l’any que ve farem la Ruta de l’Exili a través de l’Erasmus+”. Una experiència amb una durada d’una setmana que tindrà com a punt de partida la frontera d’Espanya amb França en La Jonquera per a reproduir la travessia que van realitzar els republicans espanyols.
Comenta i participa-hi