Bucle atemporal de Susanna Alemany
Columna d'Art Josep Sou
«Les experiències que més t’ensenyen són les de tots els dies»
F. Nietzsche
El proppassat dia 30 de novembre de 2021, i fins el 28 de gener de 2022 que romandrà oberta, s’inaugurà al COM d’Alcoi la mostra d’art Bucle Atemporal, de l’artista Susanna Alemany. Un bon nombre d’amics de la pintora, amants de l’art i públic divers, acompanyaren aquesta nova exposició que no deixà, com ser natural en aquests casos, indiferent ningú dels assistents.
I la mostra s’inscriu dins els corrents de l’art matèric, doncs és el teixit banyat, amb una dosi important de policroma textura, el principal argument constructiu al qual apel·la l’artista per dur a terme la seua labor compositiva. Així doncs, les formulacions textuals de les obres podrien, si més no, esdevenir abstraccions de caire retòric, ja que l’endins projectat en cadascuna de les propostes, assoleixen moltes i variades interpretacions possibles. L’informalisme resultant en el tractament de la plàstica en Alemany, també ens condueix vers un hipotètic àmbit escultòric, perquè les formes de la roba (als plecs i replecs constants que insinuen espais indeterminats), llueixen amb voluntat d’inferir volum en el trànsit de l’esguard. Així, els títols, que tenen la vocació de conduir els ressorts de la interpretació, poden estar salmòdies d’un vers en l’aplec de la magnitud social, davant la presència de la pandèmia recent. Univocitat o reciprocitat? Alhora que ens endinsem per la cosmologia dels quadres intuïm els canals de la voluntat: la participació col·lectiva, i tan precipitada, als canals de la identitat interpersonal.
I ens agradaria referir-nos, també, en aquesta exposició, a un element fonamental, i que l’apropa a moviments com ara el del Grup Supports- Surfaces, per la vocació determinada de Susanna Alemany de fer servir com a causa o motiu referencial de la seua feina creativa la matèria, i potser també la forma, com element, ara, substancial del seu quefer, i per atendre l’especificitat pictòrica a partir de la praxis constructiva. M. Pleynet, a partir de la fenomenologia, evidencia els esdeveniments al voltant de la realització material a l’entorn de les formes i dels colors, i solament açò, de tal manera que la pintura desapareix com a relat de situacions en favor, sempre, d’allò físic del suport i de la superfície, tot allunyant-se, de manera inequívoca, de l’especulació.
També una mena de collage compositiu, a partir de les estructures causals del concepte, esdevenen raó legítima per a interpretar les dinàmiques internes de les obres. I un tot unitari identifica la particularitat de cadascun dels motius adjacents que resolen la matèria en la lectura de l’exposició. Tot té sentit, doncs resta palès el lligam intern de les obres en la idea primitiva que les arriba a identificar. Com diria la veu popular, Susanna Alemany no pega puntada sense fil. Executa la seua apassionada voluntat amb les idees ben clares, i amb el tractament que en fa, des del punt de vista formal, transita els camins de la comunicació amb el seu proïsme immediat.
Tampoc volem, ni podem, defugir les darreres intencions de l’artista: identificar, mitjançant l’exercici artístic, dies d’una bogeria insuportable, o estances difícils de pair i alfabets de ben radical interpretació. És per això que tot aprofitant versos de Vicent Andrés Estellés, del seu Llibre de Meravelles: «…¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n’hi havia,/com hi havia un sentiment confús…» (del seu poema Documentals), insinuem motius de dolor en la causa sempre permanent de l’art. I Susanna Alemany ens facilita la lectura.
I desitgem agrair La Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, i l’Ajuntament d’Alcoi per la labor en favor de la cultura plàstica, i per l’apropament que ens fan dels artistes i de la seua estimable obra creativa.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi