PSPV Alcoi: “els ciutadans necessiten més explicacións del que és la gestió”
Jordi Martínez, secretari general del PSPV-Alcoi, i vicealcalde de la ciutat, juntament amb Lorena Zamorano, regidora de Turisme i Patrimoni han repasat l’any 2021 dins del seu partit i des del govern municipal
- Podríeu fer un balanç sobre com ha sigut aquest 2021 dins del PSPV Alcoi?
Jordi Martínez: Ha sigut un any de congressos en el partit, així que estem elegint a tots els equips directius de cara als pròxims quatre anys, que estan pel mig processos electorals a escala nacional, autonòmic i local. Des de fa uns anys que tenim primàries, i ahí ja s’ha marcat un poc que els militants tinguen protagonisme en l’elecció dels seus representants. Tot va començar amb l’elecció de Pedro Sánchez, en el congrés que es va fer ací en la Comunitat Valenciana; després el procés de primàries de Ximo Puig i el congrés que es va fer en Benidorm, i, per tant, ara estem a mitjan procés d’elecció de tots els càrrecs orgànics del partit. Ha sigut un any de treball, de debat perquè a més d’elegir els equips també marquem un full de ruta del que serà l’acció política del PSOE i tot el treball i les tasques que hem de fer en els pròxims anys. Estem ara en l’equador i ara queda el procés provincial, comarcal i local, i entenem que en abril ja haurà finalitzat i que ja estarà tota la maquinària en marxa per a afrontar els projectes que seran els temes de les eleccions.
- Un dels projectes pel que més està lluitant el vostre partit ací és la conversió en zona de vianants. Ara mateix en quin punt està?
J.M: Estem en una primera fase, que va començar en març, principalment al carrer Sant Llorenç i tots els adjacents i segueix obert pel carrer Sant Nicolau, però el procés passa per peatonalitzar tot. Creiem que és positiu perquè s’ha vist que és una oportunitat per a nous comerços. Durant aquests últims huit mesos s’han obert huit comerços, i crec que és una de les qüestions que feia falta en el centre. Però, sobretot, busquem que el Centre siga un espai de convivència, d’oportunitats comercials, i per als veïns. Ací a més, tenim un factor molt important, que és tota la gent de la Universitat, que hui dia viu a aquests carrers, i crec que medi ambientalment és bàsic tindre una zona així. Als Fons Europeus, un dels projectes que hi ha, i que està en l’Agenda 2030, és aconseguir zones en les ciutats de baixes emissions, perquè hem de posar un horitzó per a 2030 perquè la reducció de contaminants siga molt important. Eixes mesures les hem de prendre, vulguem o no. El que hem de fer és consensuar-les, i convéncer a la gent que són bones per a la societat i el futur de les nostres ciutats, sobretot perquè, una cosa que diu l’alcalde molt encertadament, és que probablement ara tenim queixes de la societat, és normal que la gent siga crítica amb canvis en la seua forma de vida, però preferim una crítica a què després vinguen les pròximes generacions i que diguen: “podien haver-ho fet, i millorar la nostra qualitat de vida, de la ciutat i del planeta, i no ho van fer”. Preferim eixa crítica actual, que sabem que passarà quan es demostre que és una cosa bona per a la ciutat, que els nostres fills no tinguen eixa oportunitat d’aconseguir ciutats del segle XXI.
- Creieu que ara hi ha menys crítiques?
Lorena Zamorano: Jo crec que s’ha reduït la tensió perquè està donant resultats. El centre està prenent vida, i a part el comerç s’ha incrementat i contribueix que siga una zona amable i atractiva per a viure. El problema del centre, ja no sols era que s’havia quedat sense comerç, sinó que eixa era una conseqüència de quedar-se despoblat. Al final el que volem és que vinguen famílies, que no siguen sols estudiants, i per això han de donar-se unes condicions per a triar el centre i no altres zones. Crec que les crítiques aniran a menys, perquè en tots els llocs que s’ha iniciat aquest procés de conversió en zona de vianants, hi ha hagut aquesta contestació ciutadana, i sempre s’ha diluït perquè les connotacions positives són majors que les negatives. Estem molt units en aquest tema perquè pensem que és una aposta de futur, i que hem de ser valents perquè governar significa prendre decisions que no sempre són acollides per part de tots, però quan s’està segur que una cosa és positiva s’ha de afrontar-la i els resultats sempre es veuen a llarg termini en aquest tipus de polítiques i crec que serà molt encertada.
- A banda, hi ha un altre projecte molt potent pel que s’aposta en aquesta legislatura, que és l’Illa de Rodes
J.M: Els espais estan dividits en tres parts, i el primer espai, que seria el carrer Vistabella i una part del carrer Agres, ací ja s’han començat les obres. A partir de gener les obres agafaran una velocitat de creuer perquè els terminis estan molt bé pactats amb l’empresa. També hi ha una part molt important que és el CDT, i després hi ha un espai, al carrer Tibi, que ahí estarà el Districte Digital, per a atraure a empreses i coneixement de la mà de la Politècnica, i en l’edifici del carrer Tibi, que a més d’una zona administrativa, també hi haurà noves experiències i projectes.
L.Z: Es va aprovar la licitació del CDT a finals de desembre i finalitzarà a mitjan gener. L’adjudicació a l’empresa escollida serà durant el primer trimestre de l’any, i esperem que durant el segon comencen les obres. Cap a finals del 2023 si tot va bé finalitzaran. Estem convençuts des del govern que serà un revulsiu per a Alcoi, perquè l’aposta de la ciutat va dirigida al coneixement, i el futur de la ciutat, que ja no sols és mà d’obra productiva a l’ús, sinó que també és una aposta per la intel·ligència i les noves tecnologies. Hem d’apostar també per eixe tipus d’indústria no contaminant, sostenible.
J.M: Hi ha una cosa que hem de tenir en compte, i és que els 12 milions d’euros que van a invertir-se venen de diferents administracions, la qual cosa, quan demanes finançament, s’ha de presentar un projecte seriós, sinó ací no ve la Generalitat Valenciana a posar diners. Hi ha un projecte, s’ha explicat, està dins d’una estratègia que tenim des de fa temps, i totes les administracions, com per exemple la Diputació, la Generalitat, la Unió Europea, invertiran diners en aquest projecte perquè el consideren molt seriós.
- Aquests dos projectes, com ja hem dit són les apostes més fortes d’aquesta legislatura, però, en aquest 2022 va a fer-se alguna cosa nova?
J.M: La nostra intenció, és el Pla General, que el portem arrastrant de fa molts anys i és un tema molt complicat, però entenem que estem en un tram final que ens pot marcar com pot estar la ciutat distribuïda als pròxims 25/30 anys. Es parla de noves zones industrials, i crec que una cosa important per a l’any 2022 podrà ser la urbanització del nou polígon del Clèrigo. Crec que tot el desenvolupament dels diners que venen de Fons Europeus serà en l’any 22 i 23, i serà molt visual, i no sols per a l’administració, també per a la ciutadania, i anirem de la seua mà perquè demanen ajudes per a l’eficiència energètica per als seus espais. Tenim també un projecte com a rehabilitació de barris de la ciutat, i ahí es veurà una gran quantitat d’inversió d’Europa que farà que canvie la ciutat. A més, altres accions com nous carrils bicis.
L.Z: Des del Ministeri ja s’han anunciat els municipis que s’han beneficiat d’aquestes ajudes d’Europa. Crec que tot es basa en una estratègia que tenim de govern, molt ben definida i alineada amb l’estratègia europea. Nosaltres ja tenim molt de treball fet, eixa és la diferència amb altres municipis, perquè si ja tens els projectes és molt fàcil demanar les convocatòries quan ixen. Serà molt important, perquè sent un projecte turístic, tot al final influeix en la fisonomia de la ciutat, i voler connectar el recurs urbà amb el natural, que és el fonament d’aquesta estratègia, crearà una oferta global turística perquè el visitant puga tindre eixa visió global d’Alcoi, no que estiga separat com ara, que està Festes, el Modernisme, la natura, sinó que siga global, i això implica necessàriament connectar els Parcs Naturals amb la ciutat. En cotxe està connectat, però no es tracta d’això, sinó d’un entorn verd. Al final és molt fàcil anar a qualsevol zona d’Alcoi a peu, en bicicleta o en transport elèctric, i crec que ho hem d’impulsar. Això implica canviar la fisonomia, com per exemple l’entrada sud, el fet de connectar el Molinar o la Via Verda, implica una remodelació d’aquest accés que afavorirà que tinga una nova imatge. Al final són projectes turístics, però va en benefici de la ciutat.
També hem pensat en la realitat virtual perquè Alcoi siga un museu, és a dir, no tindre un espai físic. Amb la nostra proposta, amb les noves tecnologies, podem clavar-nos en eixa realitat passada i veure com vivia la societat. Crec que serà un revulsiu perquè no està fent-se en altres llocs, i açò no serà un museu a l’ús. En aquest cas crec que la millora consistirà en això, en eixe ‘Alcoi Time Machine’, que és com l’hem anomenat, tindre una màquina del temps per tornar enrere i experimentar en primera persona com era la societat d’Alcoi.
- Deixant a una banda els projectes, Toni Francés ja ha presentat els avals per a ser candidat per a lideratge el PSPV a escala provincial. Si isquera, com afectaria Alcoi?
J.M: Afecta en l’àmbit de positivitat per a la ciutat, no afectarà a escala orgànica, és a dir, que continuaria, perquè una cosa és el nivell orgànic del partit, secretari provincial, i per exemple l’anterior secretari és l’alcalde de Xàbia, la qual cosa no afectaria el treball de Toni enfront del govern municipal. Sí que és cert que ens posiciona molt bé, perquè hi haurà tres secretaris provincials, i que el d’Alacant puga ser una persona d’Alcoi posa al capdavant a la ciutat en el lideratge en l’àmbit polític, de partit, però sobretot com una figura en la política provincial i un referent per a altres ciutats d’aquesta mida, ja que una persona d’una ciutat d’una grandària com Alcoi, estiga ahí vol dir que Alacant és una província molt diversa, però que les ciutats com Alcoi lideren l’acció política.
- Fent un poc d’autocrítica, penseu que hi ha coses per millorar?
L.Z: Segur que sí, i segur quede fora es veurà més que de dins, perquè el bo i el roín, és que crec que com a grup municipal tenim unes relacions personals molt fortes d’amistad, aleshores des de fora es veuen els errors, però nosaltres intentem ajudar-nos uns a altres i eixes coses no les apreciem. Crec que algú ho puga veure com una cosa roín, però jo pense que la unió del grup és un valor, però igual ens fa fallar en algunes coses.
J.M: Sí, entenc que sí, però li passa a tots els que estan al capdavant d’una administració, i és que no contes bé tot el que s’hauria de contar. De vegades es diu molt “és que el govern fa molt d’anunci” i crec que tindríem que contar les dificultats que té una administració per a gestionar, perquè al final són diners de tots i s’han de gestionar d’una manera molt transparent, i amb molt control, perquè no siga com en altres èpoques. Pense que això no ho hem fet, i els ciutadans necessiten més explicació del que és la gestió d’una administració. I quan no es complisquen les coses no és per falta de voluntat nostra, perquè ens agradaria que tots els nostres projectes es pogueren fer, i a més, moltes vegades es diu: “és que els polítics sols treballeu en vista electoral”, però, ara s’estan produint molts fets que no s’han produït en la campanya electoral anterior, i que anaven, però l’administració funciona com funciona i els polítics no sabem contar bé perquè passen les coses. Crec que podríem millorar explicant les coses, perquè a més no és fàcil, i hem d’intentar millorar la comunicació amb els ciutadans.
- Quin seria el vostre desig per a l’any 2022?
L.Z: Que s’acabe açò ja.
J.M: És trist demanar-ho, però m’agradaria tornar a la normalitat. Crec que és un desig per a tots, perquè per a moltes generacions, com els majors, que ha passat moltíssima factura. En l’edat mitjana ha sigut la que millor ho ha assumit, però la gent jove porta ja dos anys en la motxilla d’estar tancats i restriccions… Això volem que s’acabe i que siga una situació normal. A partir d’ahí dificultats i hi haurà, però crec que una societat com la d’Alcoi, ningú es queda enrere, encara que sempre hi ha gent que té més complicacions, però ací estem tots perquè la societat estiga cohesionada.
L.Z: Exacte, això i salut, però va tot relacionat. Hi ha generacions que han nascut i no han vist les cares… És molt trist… No demane més…
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi