La burocràcia oprimeix els ajuntaments del Comtat
Degut a la falta de recursos, pobles com Tollos i Quatretondeta es veuen obligats a compartir el mateix auxiliar administratiu. Altres com Alcosser demanen més suport a les administracions supramunicipals a l'hora de licitar grans projectes
Molts municipis valencians no tenen més remei que recórrer a la cooperació per a no ofegar-se en el mar burocràtic que suposa l’administració pública. El nombre de tasques que s’han de dur a terme és ben divers, i sol incloure des de tramitar subvencions, fins a atorgar permisos de cremes agrícoles, o portar la comptabilitat fiscal. Malauradament, en alguns consistoris totes aquestes tasques recauen sobre una sola persona.
Aquesta flagrant mancança de personal ha portat a Ajuntaments com els de Tollos i Quatretondeta a haver d’aliar-se per tal de compartir el mateix auxiliar administratiu. Tots dos formen part de la Vall de Seta, una subcomarca de El Comtat que amb poc més de 800 habitats representa una de les regions més despoblades del País Valencià.
L’administratiu en qüestió s’anomena Ignasi. Els dilluns al matí i algunes vesprades treballa en la casa consistorial de Tollos, mentre que la resta de dies ho fa a Quatretondeta. L’alcalde quatretondetí, Francisco Picazo, parla ben clarament de la importància d’aquest treballador. “A mi em podrien substituir i l’Ajuntament continuaria funcionant igual, però si el lleven a ell, no sabríem què fer”.
Que aquest municipi solament tinga 117 habitants no impedeix que la tasca que ha de fer Ignasi siga ingent, ja que en la pràctica, l’auxiliar administratiu ha hagut d’assumir moltes de les tasques que li corresponen al secretari interventor que aporta la Diputació. “L’interventor venia abans dues vegades per setmana, però arran de la pandèmia teletreballa molts dies, així que la comunicació és fonamentalment a través del telèfon i el correu electrònic”.
Aquesta intermitent assistència ocasiona que l’auxiliar també haja d’exercir com a cap de personal per a una desena de treballadors (contractats tots ells amb programes subvencionats). Per a Picazo, “seria necessari que els xicotets ajuntaments disposaren d’un funcionari o assessor que s’encarregara de portar tota la part econòmica”.
Retard en els pagaments
En Alcosser la situació és idèntica pel que fa al volum de personal. El seu Ajuntament disposa d’una auxiliar administrativa que ofereix atenció presencial tres dies a la setmana; això sumat a les visites puntuals de la secretària interventora. “La nostra administrativa es desviu i fa més hores de les que li toca per a portar avant tot el treball”, reconeix l’alcaldessa Lucía Capablanca. A les tasques pròpies de l’Ajuntament, aquesta treballadora suma les corresponents al jutjat de pau, des d’on ostenta competències en l’ordre civil i penal.
Capablanca reconeix que no troben grans obstacles a l’hora de tramitar ajudes de la Diputació d’Alacant, però les dificultats arriben quan recorren a la Generalitat, administració a la qual han deixat de demanar subvencions autonòmiques. El principal problema amb l’ens autonòmic és causat per la seua demora en els pagaments, i més tenint en compte que el pressupost anual d’Alcosser és d’uns 220.000 euros.
L’elevada burocràcia també sobrecarrega la gestió municipal, especialment en l’àmbit de la contractació. Algunes grans inversions, com l’ampliació del cementeri o el condicionament d’un centre cultural, porten temps paralitzades per la limitada capacitat del consistori alcosserí. “Hem demanat que s’encarregue la Diputació de licitar estos projectes, però encara seguim a l’espera”. El mateix ocorre amb els fons europeus per a executar projectes, i es que segons l’alcaldessa, “seria molt il·lusionant demanar-los, però després qui s’encarregarà de gestionar-los?”.
Gran Sender Vall de Seta
Un projecte o s’evidencia la necessitat de suport supramunicipal és la futura xarxa de camins que unirà els set pobles de la Vall de Seta. Gorga, Balones, Benimassot, Tollos, Fageca, Famorca i Quatretondeta seran les set parades del Gran Sender Vall de Seta, el qual promet ser un ambiciós projecte d’ecoturisme. Amb ell es contempla la creació i senyalització d’un gran sender, el traçat del qual serà superior a 60 km.
Els ajuntaments implicats han comptat amb l’ajuda econòmica de la Diputació d’Alacant per a escometre el projecte, que de moment es troba en la seua fase prèvia. La idea és que al llarg de 2022 quede condicionat i senyalitzat aproximadament el 80% d’aquesta xarxa de camins, deixant per a l’any que ve el tram final de la seua execució. L’alcalde de Balones, Juan Tomás Bou, agraeix l’ajuda dels organismes supramunicipals, ja que les minvades arques dels consistoris no compten amb fons suficients per a escometre un projecte d’aquest calat. En el cas de Balones, també s’han beneficiat dels plans d’ocupació de la Generalitat Valenciana, amb els quals han contractat operaris per a escometre la neteja de camins.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi