El llegat del pare Vicent Micó, un capellà compromés amb les causes socials

Pedro Juan Parra i Pep Frasés, amb la col·laboració de Pepi Alba i Aleixandre Sanfrancisco, han publicat la biografia d'un rector que apostava per la cultura de la no-violència, el valencianisme, els drets humans i una comunitat cristiana igualitaria

Preguntar pel Pare Vicent Micó en les comarques centrals valencianes és parlar d’un home que va dedicar la seua vida als altres, a lluitar per un món més just i igualitari entre classes, partint com a base des del cristianisme més clàssic. A més, és considerat una figura molt important en la transició del canvi polític valencià després de la dictadura franquista. Un home implicat en la joventut, la llengua valenciana, la vida rural i els drets humans, que va passar la seua vida en les nostres comarques, des de la seua Olleria natal fins a Turballos, on va morir l’any 2018, passant per les parròquies d’Alcoi o Alpatró. Al llarg de la seua vida i durant una època més térbola, el pare Vicent va ser acusat de comunista, heretge, catalanista i, inclús, de terrorista.

Ara, la vida de Vicent Micó i Garcia queda recollida en la biografia “Un rector compromés”, escrita pels historiadors Pedro Juan Parra i Pep Frasés, amb l’ajuda d’un gran grup de treball del qual també han format part Aleixandre Sanfrancisco i Pepi Alba. “Quan em van dir la idea de fer el llibre, no ho vaig dubtar ni un moment, perquè la gent no pot deixar de saber qui era Vicent Micó”, explica Frasés. El capellà va ser un dels defensors de l’església més progressista, apostant fermament pels més necessitats, els joves i uns valors de solidaritat. “Aquesta figura mereix ser recordada”, comenta Parra.

Vicent Micó i Garcia va néixer a l’Olleria l’any 1928, en una família humil de llauradors i que va dedicar la seua adolescència al treball en el camp i als estudis al Seminari de València. Pedro Juan Parra ha sigut l’encarregat de redactar aquesta època de la vida del sacerdot fins al 1979, any on deixa la parròquia de Santa Rosa d’Alcoi. “Hem necessitat una documentació molt extensa, perquè a banda d’una biografia, no hem volgut deixar la part divulgativa, perquè aplegue a més gent”, assegura Parra.

En aquesta primera etapa de la seua vida, va passar per la parròquia Santa Maria Magdalena a l’Olleria, per Ontinyent, Massalavés, La Garrofera, Benimuslem i Alcoi. “Vicent Micó va ser un home molt polifacètic, ha estat en moltes activitats que en aquell moment es consideraven revolucionàries. A més, va ser un home que no s’arrugava davant de ningú, ni de la policia, ni de bisbes, ni d’autoritats superiors”, comenta l’historiador.

Per altra banda, la segona part de la biografia ha sigut elaborada per Pep Frasés amb la col·laboració d’Aleixandre Sanfrancisco i Pepi Alba, que van estar prop seu en els últims anys de la seua vida i que han fet una documentació exhaustiva sobre la seua figura. “Vaig tindre la sort de conéixer-lo personalment i el recorde feliç, sempre amb un somriure a la cara i molt congruent amb les seues idees”, conta Frasés. Una vegada va deixar Alcoi, el capellà es va dirigir a Alpatró, a la Vall de la Gallinera. Finalment, va formar una comunitat cristiana a la pedania de Turballos, on avui en dia encara s’arrepleguen els fruits de la tasca del rector. “Turballos no s’entén sense la seua figura”, explica Pepi Alba. En aquell moment és quan decideix abraçar una cultura pacifista i vegetariana, seguint la senda dels seus ideals que sempre va tindre presents.

“Va formar a un grup de gent amb una educació crítica, persones conseqüents i solidàries, amb uns valors que avui en dia estan perdent-se. Aquest és el segell de l’escola de Vicent”, comenta Frasés. Tots els col·laboradors del llibre destaquen d’ell una personalitat molt lligada al món rural i agrícola, sense deixar de banda la fe. “El que més m’impacta de la seua figura era com va ser capaç de reunir a un grup molt nombrós i va reivindicar les causes socials amb les figures més clàssiques del cristianisme. Una idea molt innovadora i revolucionaria”, detalla Alba.

A més a més, el pare Vicent també va ser un gran defensor de la llengua valenciana i, a pesar de viure en èpoques on la llengua estava molt censurada, va fer una gran labor per no perdre-la. “Va ser el primer a fer misses en valencià, ensenyava a la seua comunitat músiques en català de Lluís Llach que estaven prohibides en aquell moment i feia cursets perquè la gent aprenguera a escriure en la llengua de la seua terra. Una autèntica pedra en la sabata per a certes ideologies”, apunta Parra. En aquest sentit, Pep Frasés conclou que “encara que la seua base era la religió, molta gent no catòlica coincideix amb els seus ideals”.

La biografia ha sigut publicada per l’editorial Reclam d’Alzira i ha comptat amb el finançament dels Ajuntaments de l’Olleria, Muro i Alcoi. Tanmateix, les entitats culturals el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) i l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) també han recolzat el patrocini de l’obra. “Cal destacar la feina de tots els membres del grup que hem fet possible aquest homenatge al Pare Vicent”, apunta Pedro Juan Parra.

Totes aquestes explicacions i anècdotes venen recollides en aquesta biografia documentada i historiada, que s’ha presentat el 27 de maig a la Biblioteca de l’Olleria, el poble del naixement del Pare Vicent, i que ha continuat a Alcoi el 2 juny. A més, queda pendent una pròxima presentació a l’octubre al poble de Muro, on els autors del llibre reivindicaran una vegada més la figura d’un dels personatges més il·lustres de les comarques centrals valencianes.

Notícies que també el poden interessar

Turballos acull la seua tradicional trobada d’intercanvi de llavors, diumenge 24 de febrer

Les Jornades per a la Sostenibilitat fomenten l’agricultura ecològica i els valors mediambientals

Es presenta el llibre ‘Vicent Micó i Garcia, un rector compromés’