L’Almadrava Rock reviscola
4 dècades de música en valencià als Poblets
Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar, cantava Aspencat. Aquella sement ha fet florir una bona collita. Si compten el nombre de festivals que hi ha ara a les comarques valencianes ens trobem en els llocs top de l’Estat espanyol. Un dels primers fou l’Almadrava Rock, nascut en 1999 amb un cartell que conjuminava un grup català (Sopa de Cabra) un illenc (Ja t’ho diré) dos valencians (Ska Band Malajunça, Santgatxo ) amb especial estima per la formació de la Marina Alta (Pinka) i amb l’energia d’uns joves Obrint Pas. L’Almadrava Rock va emmudir en 2003 i el proper 23 de juliol renaixerà a Els Poblets, amb un cartell de luxe: Esther, Tremp, La Fúmiga i Maluks. Coneixem-ne els detalls amb un dels ideòlegs, Vicent Xavier Contrí.
- Com va sorgir la idea del festival fa 23 anys?
Ens vàrem trobar Isabel Moreno (mànager de Pinka) i jo, amb Salvador Sendra -en aquell moment alcalde de Els Poblets- al concert de Lax’n’Busto i li vam proposar de reconvertir eixa nit en un festival amb un cartell potent, de manera que aquest municipi es convertira en l’epicentre musical de la Marina Alta el darrer cap de setmana de juliol.
- Hui el Festival compta amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura i l’Ajuntament. Quin context hi havia en eixos anys?
A Els Poblets hi havia un govern municipal de progrés que mantenia un compromís ferm amb la cultura. L’ajuntament ho pagava tot. Hi col·laborava, de tant en tant, el govern de les Illes Balears que ens facilitava el grup illenc que nosaltres triàvem.
- Com era, aleshores, el nivell de producció musical?
A Catalunya i les Balears la producció discogràfica era més gran. Ací començàvem a arrancar. La idea era fer un festival amb bandes valencianes, catalanes i illenques combinant-les amb un grup de la Marina Alta.
- Com va evolucionar en cinc edicions?
Va créixer molt bé, tant qualitativament com d’assistència del públic. Ampliàrem els concerts a dos dies i habilitàrem una zona d’acampada. L’Almadrava Rock començava a tindre una marca que atreia a les bandes del moment. Els grups volien vindre a tocar i les companyies de management ens telefonaven. Ja no calia que fórem nosaltres els que anàrem contactant amb els músics per a convéncer-los de participar-hi. Aquesta trobada musical va desaparéixer en 2003 quan es va produir un canvi polític al govern municipal i les prioritats culturals van passar a ser-ne unes altres.
- Quin llegat va deixar?
L’Almadrava és fill dels aplecs i les trobades dels 80. En la dècada dels 90, Acció Cultural del País Valencià amb el Tirant de Rock va fer que s’impulsara el perfil d’una marca de festival. Després va arribar el Carrascar, la versió valenciana de l’Acampada Jove. El dels Poblets no és el degà, però sí que es la la primera vegada que un festival té una durada de dos dies i una continuïtat anual, s’hi assenta i crea un segell potent. Aquest camí va continuar amb altres iniciatives, actualment consolidades, com el Festivern o el Feslloc. El relleu està fet de categoria.
- Quines són les diferències i les similituds entre el festival inicial i l’actual proposta?
El festival continua sent gratuït. Es fa al mateix lloc de sempre, al carrer de Sant Roc com en les tradicionals nits de rock dels 80. Abans i ara té un carácter popular. Es manté la condició sine qua non que hi haja un grup de la Marina Alta. Només hi ha dos diferències fonamentals: els concerts estan protagonitzats per grups valencians i, per fi, podem elaborar un cartell on hi ha un 50% de dones a l’escenari. Nosaltres férem incursions en el seu moment quan portàrem la banda Arròs Caldós, per exemple. Però en aquella dècada, la presència femenina era prou anecdòtica.
- Com et sents reviscolant l’Almadrava Rock?
Molt content, perquè amb el festival podem retre-li homenatge a un poble menut de la Marina Alta que es va situar al mapa de la música quan en els anys 80 ja programaven concerts en valencià i resultava molt complicat fer-ho. Aquest despertar és un reconeixement als seus habitants per l’espenta decidida que van tindre.
Cal destacar la imatge del festival.
La continua fent l’estudi La Banyera amb Joseño de Xàbia al front i recuperem el cudol, la pedra blanca en forma de peix que ens transporta a la platja de l’Almadrava. El disseny del cartell ens situa entre el riu Girona, el poble i la serra de Segària al fons. Una manera d’ubicar geogràficament el lloc que acull el festival.
A la Casa de Cultura de Els Poblets, trobareu l’exposició de la Universitat d’Alacant, PrimaveraMusical, que repassa la trajectòria de la música en valencià de les últimes dos dècades i on hi ha una secció dedicada als festivals. David Garcia Sirvent n’és el seu creador i explica com la mostra permet comprovar, precisament, la rellevància de l’Almadrava Rock.
“El panell consisteix en un mapa del País Valencià on apareixen marcades les poblacions on es fan (o s’han fet) alguns dels festivals més coneguts. S’hi pot veure una certa concentració en les comarques centrals. Podríem dir que Diània és el rovellet de l’ou de molts festivals. I parlant de rovells, què és primer: l’ou o la gallina? Què fa que a la Marina Alta hi haja tants festivals? El fet que hi hagen nascut tants grups (La Gossa Sorda, Aspencat, Pinka, Arsènic, Lilit, Skalissai, Reacció, Smokins Souls…) ha permés fer molta programació escènica, o és més aïna a l’inrevés? Siga com siga és en aquest entorn on naix l’Almadrava Rock, que té un recorregut amb diversos hereus en altres poblacions i que, afortunadament, enguany renaix i esperem que siga per a tindre continuïtat i tornar a esdevenir un referent de la música en català amb tots els accents.”
Que així siga. Per molts anys!
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi