foradia ivace

El malson d’un foc que travessa comarques

La Marina Alta i el Comtat han vist un agost marcat pel roig del foc durant dues setmanes i el negre dels camps calcinats durant anys

L’estiu sempre és temporada de vacances, de festes als pobles i de calor. No obstant això, en aquest últim punt és on entren en joc altres factors ben perillosos i delicats, com el risc d’incendi. Els incidents amb el foc, per desgràcia, no són inusuals, però al mateix temps cada vegada en són més els que passen a la història com a fets tràgics. El 2022 ha estat marcat per unes quantes fites a la península Ibèrica, però especialment l’agost ha afectat de manera extensa en dos punts del País Valencià, Begís i la Vall d’Ebo, a la Diània. Encara que han anat sumant-se altres també destacats com ara Petrer, però també Albaida, Olocau o les Useres, on les flames ja van fer acte de presència temps enrere.

En total, més de 30.000 hectàrees calcinades han fet desallotjar poblacions senceres convertint rics paisatges replets de flora i fauna característiques en un trist negre desolador que ha posat fi a la vida de les muntanyes, però en molts casos també ha cremat, literalment, la collita d’aquells que se sustenten del camp. Una difícil situació angoixosa que s’ha allargat per més de dues setmanes en les quals els bombers de totes les parts de l’Estat han acudit per a fer front a unes flames que, afortunadament, no han hagut de lamentar cap vida humana.

En el cas de la Vall d’Ebo, un menut poble d’uns 200 habitants, conegut especialment per senderistes i amants del ciclisme que freqüenten els seus voltants, el seu nom ha passat a ser escoltat en telediaris i tertúlies per, justament, deixar de tenir això pel que molts estaven enamorats d’aquest enclavament de la Marina Alta. Lamentablement, les flames impulsades pel vent van continuar, sense miraments pel verd que arribava fins a l’Atzúbia, la Vall de Gallinera, però també al Comtat, desallotjant una Vall de Seta que ja estava castigada per la Xylella, tanmateix per la despoblació.

L’escenari de la Vall de Gallinera, on poblacions com Benialí celebraven les seues festes patronals esdevenien per a alguns veïns una escena que recordava a la tragèdia del Titanic: flames de fons no tan llunyanes mentre la banda continuava l’actuació interpretant el seu repertori. L’endemà, la desfilada de Moros i Cristians es cancel·lava i posteriorment els carrers es quedaven desallotjats. 

La progressió de mitjans que van anar acudint es contava per centenars. Lluitadors del foc que van aconseguir que l’àrea afectada es quedara en uns 100 quilòmetres, una distància desmesurada, més encara per a una orogràfica zona composta per xicotets municipis. En total, un miler d’efectius van participar en unes dures jornades acompanyats per una cinquantena de mitjans aeris

Bombers de la província d’Alacant, però també de València i Castelló, als que es van unir forestals i mitjans propis de la Generalitat, a més de les comunitats autònomes veïnes com Castella-La Manxa i Múrcia. La Unitat Militar d’Emergències (UME) va estar present igual que la Guardia Civil, encara que la menció especial és la del voluntariat. Personal i associacions com Acif Alcoi que empren els seus recursos per a aquesta tasca de manera totalment altruista. El seu president, Jordi Gutiérrez, explica a El Grat la seua labor des del primer dia i que es va portar a terme en municipis com la Vall d’Ebo, Alcalà de la Jovada i Tollos, aportant un total d’unes 20 persones en cada dia de feina.

Gutiérrez detalla que la seua tasca “és col·laborativa”, pel que es van sumar “a les forces d’extinció que estaven treballant” amb la funció que el PMA els assignava. Per altra banda, agost sol ser un mes de descans, i per aquest motiu “hi havia gent que estava de vacances en la platja i se’n va tornar, altres teníem previst fer un viatge i ho vam cancel·lar. Són circumstàncies especials. Ací, els que estem sabem per al que estem i si dins de les nostres possibilitats podem canviar els nostres plans per col·laborar en açò, les nostres vacances es poden posposar, l’incendi no”, es mostra convençut el president d’Acif.

L’extensió afectada, declarada zona catastròfica pel Govern espanyol, permetrà paquets d’ajudes. Pel que fa a l’administració autonòmica, la Generalitat Valenciana també va anunciar l’activació d’oficines per a agilitar les ajudes en els municipis afectats, al que s’hi suma el segell ‘Productes Stop Al Foc’. L’Ajuntament de la Vall d’Ebo comptarà amb una d’aquestes finestres úniques en les quals, depenent de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, disposen de personal i recursos propis per a assessorar en assumptes tècnics i administratius als consistoris.

L’incident, que tot apunta a un llamp com a autor dels fets, igual que va passar amb el foc de la Cova Alta, entre Albaida i Agres, i a l’ermita de Sant Pasqual d’Ibi, lamenta encara una pèrdua que s’estén a punts com el Pla de Petracos. Les pedres amb gravats prehistòrics de Capaimona, que van ser descoberts pel Centre d’Estudis Contestans a principis de la dècada dels huitanta també han vist com s’han deteriorat, no hi ha restauració que puga recuperar els milers d’anys d’història. A aquesta situació cal sumar-li la virulència d’uns fets que per a Jordi Gutiérrez i altres membres d’Acif Alcoi els va recordar a l’incendi de la Serra de Mariola l’any 1994, encara que “en certa manera aquest incendi l’ha superat, no en les dimensions però sí en la velocitat de propagació”.

Una situació donada per “un còctel perfecte” d’abandonament de l’agricultura, èxode rural i pluges durant els mesos anteriors que desencadena en què “els recursos es veuen desbordats. Per molts bombers i mitjans que hi haja, en una situació de disponibilitat de combustible i de meteorologia adversa no hi ha res a fer, sols veure com es crema”. Gutiérrez adverteix que “eixa situació es pot donar en qualsevol altra zona, començant per la Font Roja i acabant pel Sotarroni”.

No obstant això, i com a la segona cara de la situació que cal trobar, el gest de solidaritat va aflorar amb la predisposició dels ajuntaments veïns en oferir els seus recursos i instal·lacions per als milers de persones afectades. Pego i Muro van acollir els albergs de la Creu Roja d’aquells que no podien dormir en les seues cases. Pel que fa a Alcoi, la ciutat va oferir els seus hotels per aquells bombers vinguts d’altres punts geogràfics que descansaven després de dures jornades de feina. La capital de l’Alcoià també comptava amb un servei de bus que desplaçava fins a l’heliport a aquells lluitadors contra les flames. De moment, sembla que eixes muntanyes de la Diània que setmanes enrere veien el roig de les flames, ja comencen a tornar a veure els primers brots verds que renaixen, literalment, de les cendres.

Font: Javier Segura./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *