foradia ivace

Quan la matèria reverbera la vida. Una visió de l’obra de Pilar Sala

«...la naturalesa i l’art semblen defugir-se, però s’hi troben abans del que creiem», Goethe

El passat dia 6 d’octubre, i fins el 27 de novembre que serà clausurada s’inaugurà, a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi. l’exposició De la natura a l’art, de l’artista Pilar Sala. Aquestes que seguiran són les paraules que foren pronunciades en l’acte d’apertura… 

Potser es tracta d’un truc de màgia, on els elements que figuren dins la convocatòria de l’artista reflecteixen una mena d’il·lusió infreqüent. Potser aquest joc de mans fulgura d’una manera tan especial que ens atreu l’esguard provocant-nos l’entusiasme, per mor de la incredulitat, subjecta sempre a raons deduïbles de la nostra ingenuïtat volenterosa. Però Pilar Sala, artista en plenitud, de la màgica atracció ha conformat l’enorme singularitat que vesteix la seua vasta obra plàstica. La versemblança de l’actitud colpidora ens conhorta quan facilita la lectura pertinent.

Un món pretèrit, dins la modernitat formal i compositiva, transita tota la mostra, ara construïda per un entrellat de llibertats tècniques, assolides des de la certitud d’abordar l’art dins del cànon de l’autenticitat referencial. Una mena de diàleg silent, pausat, potser encalmat, amb el vent suau que bressa les tiges de la construcció harmònica. Pilar Sala ens facilita un món d’abast antropològic. És a dir, les persones figuren al bell mig de la seua obstinada manera d’executar la idea primordial: la naturalesa és el vincle que precipita la labor substancial del fet creatiu. I des d’aquesta posició acreix, l’artista, una a una, totes les consideracions de la cultura: afany, coneixement, passió i principis fonamentals de l’experiència de viure.

I les textures emprades són de molt diversa consideració, com ho són, també, els materials utilitzats per a assolir les fites principals de la comunicació: des del paper, fabricat per les mans de l’artista, fins els teixits de naturalesa vegetal, tot passant per la incorporació d’elements propis de l’enyor d’un món domèstic, transiten les propostes en aquesta exposició. I és un clar exemple de vincles no gaire estranys quan parlem d’identificar el passat amb la profunda realitat contemporània. Un aprofitament dels conceptes, també, però, de la gràcia de laborar amb molta paciència les fines robes de la imaginació i de la pulcritud faedora. L’artista interpreta quan mira a l’endins del seu fervor compositiu. Cada una de les obres no podria ser entesa sense la totalitat de la mostra a la qual pertany. La idea sobrevola, eloqüent, però amb el rigor de la fantasia lliure, tota la mostra que avui contemplem. I el color circumdant parla de l’alquímia d’uns versos no dits, però sofisticats a l’endins de l’acció demiúrgica. L’artista és com un referent, on la contribució a la lògica poètica, facilita la lectura estructural del conjunt. I és un gran encert.

Una gran dedicació, la de Pilar Sala. I pressentim les hores de discurs solitari al seu estudi per a dur a terme una mostra d’allò que significa la poètica de la concreció. Podríem parlar-ne abastament d’un ready-made força modern. Una mena de labor conceptual on les paraules deixen pas als ritmes de la producció d’elements que afavoreixen la lectura, a la fi. L’atzarosa presència d’una xarxa de materials que indaguen el profund en l’essència de la vida. O potser siga la «naturalitat», com ja hem comentat en un altre àmbit, just al catàleg de la mostra, aquella que facilita la total comprensió del discurs estètic de Pilar Sala: labora, tix, reafirma, conforma, modela, sotmet, fa parlar, poetitza..tots i cadascun dels elements que empra per a la comunicació artística. I parla de sí mateixa quan executa les seues obres, però també parla de tots nosaltres, doncs incorpora una mena de discurs polièdric per garantir la total incorporació del receptor de les propostes creatives.

I també podem entreveure, en la totalitat de l’exposició que avui contemplem, un desig de filiar, de manera ben compromesa (la matèria virginal que trasllueix pensaments, però també intencions no gens perifèriques), amb la vida. Ja ho hem dit. L’existència, des de la lectura intensa d’uns elements compositius diversos, augura la fidelitat de les persones cap a l’experiència de visitar un passat que ens correspon, i ben disposats a empènyer la roda del futur que ens interessa i obliga, a parts iguals. És la poètica de Pilar Sala. És l’univers de l’artista. És una particular manera de dir els versos de la sensibilitat plàstica. O potser siga la darrera paraula de l’art.

I desitgem manifestar-li a Pilar Sala la gran generositat a l’hora de compartir, amb nosaltres, la seua obra. I li donem les gràcies a Toni Miró, i a la Càtedra A.M. d’Art Contemporani de UA per la seua contribució permanent al discurs cultural del nostre poble. I a l’Ajuntament d’Alcoi li donem les gràcies pel suport que en fa de l’art i per possibilitar l’activitat plàstica i cultural. I a tots vostès, estimats amics, gratitud per la presència i recolzament que en fan de l’art als Cicles Expositius de la ciutat. Gràcies a tots.

Font: Josep Sou, Dr. Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani UA./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *