foradia barnasants

Luisa Pastor repassa la història econòmica d’Alcoi amb la seua nova exposició

'Tota la solidesa s'esvaeix en l'aire' va ser el projecte guanyador en la segona edició dels Premis Llançadora - Premis Ciutat d'Alcoi, que va convocar l'Ajuntament de la ciutat. Ara aquesta mostra de l'artista de Monforte del Cid es pot veure a l'IVAM CADA Alcoi

L’artista Luisa Pastor, ha sigut la creadora del projecte guanyador de la segona edició dels Premis Llançadora – Premis Ciutat d’Alcoi, convocats per l’Ajuntament, i que ara es pot veure a l’IVAM CADA Alcoi, fins a finals de gener. Es tracta de l’exposició ‘Tota la solidesa s’esvaeix en l’aire’. Pastor ha reconegut que: “Jo vaig presentar el meu projecte i va ser el seleccionat. La veritat és que estic molt contenta perquè per a una artista és important tindre una oportunitat així en la qual es done suport a un projecte plàstic, i més en la situació que estem vivint. Jo era conscient que hi havia molt de nivell perquè en aquest tipus de concursos, sempre hi ha, i la veritat és que ha sigut fantàstic. Per culpa de la pandèmia s’hi ha hagut d’endarrerir, però finalment s’ha pogut portar endavant i estic molt contenta”.

Les obres d’aquesta artista tenen una peculiaritat, i és que com ella ha contat, porta quasi 24 anys de la seua carrera treballant amb llibres de comptabilitat, i en aquest cas: “Em va agradar molt la idea de fer-ho en Alcoi, ja que per la indústria i la Revolució Industrial, hi ha una sèrie de fàbriques importants, de les quals he pogut aconseguir la documentació que vaig proposar per a poder fer el projecte. Són llibres i factures relacionades amb la indústria alcoiana. A més, també he pogut obtenir una sèrie de documents dels fons municipals de l’Ajuntament d’Alcoi que són dels anys 1923-1924”.

Com ja s’ha dit anteriorment, el títol d’aquesta mostra és ‘Tota la solidesa s’esvaeix en l’aire’, un concepte que ha sigut de vital importància per a l’autora: “És una frase que m’agrada molt, i és una frase històrica que s’arreplega en un llibre de Marx i Engels, i em va paréixer interessant, m’agradava molt aquesta frase per a entendre anar més enllà del discurs capitalista”.

Aquesta exposició està formada per una sèrie de peces que totes elles en conjunt fan referència a una instal·lació, buscant el concepte de casa, o d’empresa: “S’han construït dos murs, com si foren murs de càrrega, però que estan exempts d’una espècie de teulada a dos aigües que està flotant al centre de la sala. Un d’aquests murs, el que està al final de la sala, està format per 360 factures de comptabilitat que eren de Tomàs Sempere Abad, que no sé qui és, però em va paréixer interessant. És d’una fàbrica aiguardent. El vaig comprar a uns col·leccionistes de Banyeres, i el que em va agradar va ser que està tot ratllat i esborrat, i és curiós perquè això no es pot fer, sinó que han de ser accessibles i estar ordenades. Per a mi era molt interessant poder jugar amb aquests conceptes per a donar-los la volta i crear una nova lògica econòmica, però des d’una visió poètica i conceptual, des del món de l’art”.

Al final de la sala podem trobar el segon mur, que s’ha fet amb la comptabilitat d’una fàbrica de la qual sols se sap que era de la ciutat: “He convertit 100 pàgines del llibre en caixes de text, fent al·lusió a la caixa de text amb la qual es treballa en Word, i també fent al·lusió a la caixa econòmica. És a dir, que el que volia era “encaixar la caixa”, però d’una manera que pugues veure a través d’ella, perquè aquestes peces estan en flotació. Et claves dins del llenguatge econòmic”, explica Luisa Pastor, que continua detallant la mostra: “Al centre hi ha una teulada feta de papers dels Fons Municipals de principis del segle XX, i que està tot cosit i confeccionat amb un llibre diari d’una altra fàbrica de confeccions i teixits d’Alcoi. Per a unir-les s’han intercalat les fulles de l’empresa pública i la privada, de tal manera que per als visitants, i sobretot per a la gent d’Alcoi, podran transitar per la història econòmica de la seua ciutat. Tota l’exposició gira entorn del concepte que tota la solidesa s’esvaeix en l’aire, i per això tot està flotant, i per a mi això era molt important, que tot flota-se amb fils invisibles”.

Finalment, l’última peça que ha destacat l’artista ha sigut un fris que torna a fer al·lusió a la casa: “Allí estan representades gran quantitat d’empreses alcoianes, però en especial hi ha documents que es refereixen a l’edifici de l’IVAM, i em va paréixer molt bonic fer aquesta xicoteta picada d’ull al lloc on és l’exposició”. A més de jugar amb aquests fulls de comptabilitat, Pastor també ha volgut jugar amb la il·luminació en la seua mostra: “Hi ha molt poca llum per tal de fer referència al concepte d’obra, de quan s’està construint una casa i es posen aquest tipus de llums. Està tot pensat”.

Per a fer ‘Tota la solidesa s’esvaeix en l’aire’ ha estat temps treballant en aquest projecte i cercant tota la informació i documentació necessària: “El regidor de Cultura, Raül Llopis, em va facilitar el contacte amb uns col·leccionistes, que són els germans Gisbert, i ells em van mostrar tota la informació que tenien. Aconseguir aquest tipus de material és molt complicat, perquè no sol estar a la venda, i molta gent no vol ensenyar aquests documents perquè pensen que es veurà tot, i realment tot es fracciona, i hi ha una censura total dels documents”.

Font: Belén Rivas./

bombersvalencia


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *