foradia subscriutegrat

El recobrament “necessari” de la nostra unitat com a poble

El Centre Social Okupat Cals Flares torna a ser l'objectiu d'amenaça clau per al banc dolent, La Sareb. El vinent 21 de febrer, queda programat aquest desallotjament mentre la Sareb continua la tasca d'enfonsar -més si escau- el deute públic estatal

El deute públic a l’Estat Espanyol incrementa any rere any, fins i tot, després d’aplicar diverses mesures -amb precisió zero- les quals ens han portat davant d’una situació on trobem un deute encara més ampli. Fem memòria i recordem els inicis d’aquestes mesures, on trobem la creació de la Sareb, coneguda popularment com el banc dolent. Aquest va ser creat, per tal de reduir el deute públic el 2012 -govern dels conservadors- fet que en l’actualitat no s’ha complit i no es complirà, ja que ens trobem davant d’unes xifres alarmants, de les quals ningú es vol fer palés.

Ens trobem en moments d’incertesa, moments on els desallotjaments són més vius que mai, on trobem i cal fer efectiva una okupació per tal de fer front a aquest joc entre els diners públics -els quals semblen i funcionen com a privats- i el benestar social del poble. Milers d’habitatges es veuen afectats a través del funcionament d’aquest projecte, el qual dona pas a l’habitatge buit, amb la qual no es recupera gens d’interés econòmic, sinó que ens trobem davant d’un sistema posicionat a favor del deute públic i en contra de la unió del poble. Com podem veure, la Sareb està íntimament lligada al nucli de govern de l’Estat, el qual no dona cap resposta als desallotjaments ni a les vivendes buides, les quals creen aquesta okupació que tan molesta a les classes altes i privilegiades, les quals -de forma passiva- formen part d’aquest banc dolent. No hi ha gens d’interés a resoldre aquests esdeveniments i menys de destapar la capsa de pandora de la Sareb.

La realitat és dura d’escoltar i, en aquest cas, d’analitzar. A través de diversos mitjans comunicatius compromesos amb la tasca de veure la realitat d’aquest projecte, podem veure diverses xifres les quals ens indiquen i ens fan palés que l’únic objectiu latent és l’enfonsament econòmic i social de la classe treballadora. Aquestes afirmacions es fan realitat quan vegem que en total, els directius de la Sareb introdueixen en els seus calaixos financers més de 5 milions d’euros. A banda d’aquestes dades, també cal assenyalarquins són els accionistes d’aquest banc, aquells que fan possible aquests desnonaments i creen pobresa col·lectiva. Bé, doncs parlem de bancs -alguns també rescatats per l’Estat- com CaixaBank, possessor d’un 12,24%, de Banc Santander, amb un 22,22% a l’esquena, amb un 45,90% trobem el Fons de Restauració Ordenada Bancària i, a l’últim trobem el Banc Sabadell amb un 6,61%. Aquestes xifres ens donen un resultat de 86,97%, aspecte que ens fa replantejar la poca transparència d’aquest projecte amb el 13,03% que queda per tal d’aconseguir el 100% de finançament. Cadascú pot extraure conclusions raonables.

Amb aquesta breu anàlisi, podem veure el funcionament i la gestió -nul·la- de la Sareb, la qual no tan sols ha reduït el deute sinó que l’ha augmentat d’un 117% a un 120%. Ens trobem amb un deute d’uns 35.000 milions d’euros, els quals hauran d’assumir la societat espanyola durant dècades.

CALS FLARES

Descobrir un espai organitzat i autogestionat és símptoma de germanor i unió de la classe lluitadora de la ciutat. En aquest cas, cal destacar la creació d’activitats culturals i socials que han dut a terme el CSOA Cals Flares, per tal de potenciar l’activitat al centre històric de la ciutat.

No sols trobem aquest tipus  d’activitats, si no cal fer ressò de la posició transformadora d’aquest centre social, la qual lluita contra la precarietat del govern de la ciutat i intenta donar un ús i vida al centre de la ciutat -totalment ignorat per aquest govern-. El govern progressista del municipi -en un primer lloc- es va mostrar a favor d’aquest centre social, malgrat que no trobem un suport continuat d’aquest, lògicament, ja que, pot ser l’interés cultural del barri alt de la ciutat no és benefici financer i sembla ser un assumpte no massa favorable per a la votació del vinent maig.

Cal dur a terme una mobilització per tal de continuar amb la vida social al barri antic de la ciutat. Donar un suport continuat a aquest centre social, és realitzar un compromís amb la cultura de carrer, amb el compromís social i cultural d’aquest nucli habitat. Recordem les paraules de Joan Fuster per tal d’aconseguir l’alliberament d’aquesta potència cultural de mans del banc dolent; “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”.

Font: Hèctor Pulido./


participalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *