Les herbes remeieres al País Valencià: Llanten menor, Plantago lanceolata
En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes en herbes remeieres, hui ens parla del Llanten menor, de nom científic Plantago lanceolata
LLANTEN MENOR. Plantago lanceolata. (Herba de cinc nervis, Herba de cinc costures)
Floració a partir del mes d’abril. Es recol·lecta des de mitjan primavera, fins a finals del mes de setembre.
És una de les plantes considerades importants per a utilitzar-la contra la bronquitis, els constipats, la tos, el mal de gola, l’afonia o faringitis, s’utilitza en infusions per a beure-les o realitzar gargarismes, o també en forma de xarop.
REMEI CASOLÀ:
En una d’aquestes excursions que realitzàvem, anava acompanyat de Tomaset Blanquer i Paco “Campaneta”, i quan estàvem esmorzant a la Font Freda al terme de Bocairent, se’ns va acostar una persona que portava un manoll de llantén menor, li vaig preguntar perquè havia recol·lectat aquella herba i em va dir amb tota la seua saviesa rural i popular: “mira, xaval, aquestes fulles bullides o picades, s’apliquen directament sobre la pell en forma de cataplasma o pomada per a cicatritzar petites ferides i guarir cremades, picades o, a voltes, algun herpes, fins i tot les almorranes”.
Pomada de llantén:
Aquest bon home em va dir que, per a fer la pomada, poses a bullir en una cassola a foc lent 50 grams de vaselina, 25 grams de cera verge i 50 grams esmicolats de fulles de llantén. Quan la vaselina i la cera estiguen dissoltes i abans d’arribar a bullir, perquè no es creme, s’apaga el foc i es deixa reposar tota la nit. Cal repetir aquesta operació tres vegades i en l’última cal colar-ho en potets xicotets de cristall abans que es torne sòlid, deixar-ho reposar i refredar, tapar i guardar en lloc fresc i fosc.
Xarop per a catarros de gola:
També em va explicar que en una cassola es posa a calfar 200 grams de fulles de llantén, 100 grams de sucre negre, 100 grams de mel, amb un gotet xicotet d’aigua fins a formar un xarop més o menys espés. Cal colar-ho i quan s’haja temperat envasar en potets de vidre. Es poden prendre durant tres o quatre dies una o dues cullerades diàries.
Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.
Asun Navarro: 
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi