foradia cdturisme

Les herbes remeieres al País Valencià: Manrrubí blanc, Marrubium vulgare

En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes en herbes remeieres, hui ens parla del Manrrubí blanc, de nom científic Marrubium vulgare

Floreix a la primavera i a l’estiu a partir del mes de maig. Es cria a les vores dels camins, dels camps, al peu dels murs i enderrocs.

La principal virtut, segons el Dr. Leclerc, és que des de molt antic aquesta planta ha sigut utilitzada en les afeccions de l’aparell respiratori.

Per a combatre aquelles malalties de la pell que no siguen ocasionades per insuficiència hepàtica o restrenyiment, es recomana prendre de 7 a 12 banys de marrubí.

BANYS DE MARRUBÍ (per a la pell)

Es prepara amb 5 o 6 litres d’aigua que es posen a bullir en una olla gran al voltant d’1 kg de marrubí, es deixa bullir durant 5 minuts, es cola i es tira a l’aigua del bany ja preparat.

VI DE MARRUBÍ (estomacal)

Cal preparar amb 1 litre de vi blanc generós i 2 unces de summitats florides. Cal deixar-ho macerar durant una setmana, es filtra i es prenen 2 gotets al dia, després dels menjars.

Manrrubí blanc, Manrubi, Malrubi. Marrubium vulgare

REMEI CASOLÀ:

Des de fa molts segles, Dioscòrides lloa com a tal el remei que s’empra per a socórrer als ictericiats. Existeix una transmissió de molts anys que per a guarir l’aliacrà (aliacán), un tipus d’hepatitis, deien que s’havia de realitzar una novena amb aquesta planta.

Al matí en alçar-se, i en dejú, orina sobre la mateixa planta, i a mesura que la planta va assecant-se, la persona va sanant i se li’n va la malaltia.

Després hi havia un ritual més complex que consistia a donar a la planta alguna cosa –un bocí de pa i sal-, i al mateix temps recitar una oració:

Déu vos guard lo malrubí

Jo vos vinc a visitar

Aquí vos porto sal i pa

Per la virtut que vos teniu

I propietat que déu vos ha donat

L’aliacrà de……….. sigui ben curat

Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Font: Ferran Albors./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *