“Les rodes de la memòria” de Ramon Pérez Carrió
Columna d'Art per Josep Sou
«…totes les cultures, d’una manera o d’una altra,reflecteixen necessitats humanes comunes»
B. Malinowski
El passat dia 1 de juny, a la sala d’exposicions Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, tingué lloc la inauguració de la mostra pictòrica Les rodes de la memòria, de l’artista Ramon Pérez Carrió. En aquest acte estigué present l’Ajuntament de la ciutat, representat pel seu regidor de cultura Raül Llopis, també acompanyat per altres membres de la corporació municipal. L’assistència de públic fou nombrosa, la qual cosa indica l’interès que per als ciutadans tenen aquestes convocatòries d’art.
La cultura. De alguna manera podem fer-ne l’al·lusió d’aquest ressort social a l’hora de plantejar-ne una lleu anàlisi d’allò que hi viu al si de les obres que configuren l’exposició de referència. La cultura com a eina motriu i fornidora de l’espectacle de la bellesa. Cal prestar força atenció a l’hora de valorar aquesta proposta expositiva: i la millor manera de fer-ho és atendre els factors vinculants amb els territoris del coneixement.
I si la cultura tot ho abraça, també el simbolisme sobrevola cadascun dels racons dels quadres…i que són il·lustracions de mons referencials, de la síntesi perfecta i harmònica dels temps inveterats, de raons on la raó habita, de laberíntiques realitats ofertes per a la reflexió i anàlisi. La disciplina de la materialitat com a norma existencial, i la ingent fortuna del tractament miniat, figuren, potser, molt més enllà dels opercles dels còdex intemporals de la ciència.
I en aquest cas que ens ocupa, la llegenda i la vida, els criteris que justifiquen el viatge intel·lectual, tot disposant-lo molt més enllà de la concreció còsmica, se’n fan una causa comuna. El pintor abraça les idees, les reflecteix per encanteri i les ofrena com un veritable regal, ara, nouvingut.
La il·lustració: mesurada, atenta, d’enorme vàlua, incorpora matisos que cal refermar amb pregona atenció. Aquesta no és una exposició que es puga fruir com de passada. No, és menester aprofundir en les anàlisis per a capir tota la informació que hi viu a l’endins. I és molta.
Les tècniques són de divers abast, però l’encàustica potser siga la major singularitat a l’hora de valorar la producció d’aquesta exposició.
Hi ha, a la proposta, espais valuosos per a contemplar l’amplitud de manifestacions que s’hi convoquen. La història com a referència potent, la intensitat de la càbala, la vastitud del teatre com a marc d’existència, o espill vital. També els volums, veritables llibres d’autor, o l’esoterisme inversemblant, auspicien la densa matèria argumental de la mostra. On color i forma intervenen de forma poderosa per a dir del gust i la mestria del seu autor.
La filosofia, la literatura, la història, els gran llibres que han estat transmissors d’eloqüència, ara i ací, en aquesta exposició, cobren l’esperança d’una més fàcil comprensió. L’Art, entès com a font de coneixement, vehicula la interpretació apassionada, però alhora fràgil, de les línies mestres que ens han servit per fer el viatge a bord de les idees. I el pintor, l’artista, el fornidor d’Art, mitjançant l’experiència, irradia possibilitats d’inserir-nos per sendes de magisteri social. O d’aprehensió d’un gran capital cultural. La pintura, l’Art, allibera per trasllat significatiu el món.
Ens diu Aristofanes: «…s’ha de ser remer abans de dur el timó, haver estat a proa i observat els vents abans de governar la nau…», i clar està, Ramon Pérez Carrió ha estudiat molt i molt abans de l’aventura artística que exhibeix. El seu interès per l’epistemologia, per assaborir l’endins de la matèria elemental que rau al cor dels llibres… i per l’escorcoll de la saviesa, el situen en immillorable condició per a associar tot allò aprés amb la materialitat de la seu pintura. I tot felicitant-lo ens alegrem nosaltres per l’èxit del seu camí creatiu, altament productiu.
A l’Ajuntament, la gratitud per fer possible la nostra aproximació, una vegada més, als lliures corrents de l’art. A la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, les gràcies pel seu esforç organitzatiu i per tanta dedicació. I als ciutadans, l’enorme agraïment per seguir, tan de prop, els Cicles Expositius que periòdicament els hi convoquen.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi