Ja estic per damunt dels cinquanta PIXANT FORA DE LLOC

Pixant fora de lloc per Àlex Agulló

Així com qui no vol la cosa i si els meus arxius no m’enganyen, ja estic per damunt dels cinquanta PIXANT FORA DE LLOC. I si haig de dir veritat, en el seu moment em va costar d’acceptar la proposta d’enviar res escrit. No tenia ni miqueta, ni gens, de ganes de pontificar. Ara, encara en tinc menys. Recorde que el desencadenant dels “sermons” es va generar a partir del diagnòstic d’una malaltia i com no és saludable fer-se el pulmó agre, vaig aprofitar com a teràpia l’avinentesa de poder desbarrar a gana des d’aquesta trona. I de debò que es nota que necessitava/necessite descarregar tensió a manta. D’altra manera no s’expliquen uns textos tan extensos, que has de fer mans i mànegues per arribar al punt final. I si, a més a més, no combregues amb allò que estàs llegint, ja esdevenen sermons “infumables”.  Mentre no em diguen que ja n’hi ha prou, i el cabet done de si, els temes/les situacions malauradament van enquistant-se i encabotant-se en carregar de més tensió, malícia i pessimisme, la meua motxilla.  

Des d’aleshores (estiu del 2019), la dinàmica global ha evolucionat a pitjor.  A nivell més casolà i si et poses en opció optimista s’han produït canvis, més conjunturals que estructurals; la qual cosa vol dir que en qualsevol moment tornarà a manar la dreta i revertiran moltes de les actuacions socialitzadores del Botànic, o del govern de l’estat. 

He tardat anys a acceptar-ho, més que en entendre-ho, que els vots de la gent que viu d’un jornal “normalet” puguen delegar el govern de qualsevol país a la gent que representa a qui ha manat i governat durant segles: Solen identificar-se amb els postulats que  presenta i representa la dreta tant l’arcaica classe aristocràtica com l’antiga alta burgesia i la seua versió moderna formada per un nucli selecte de gent multimilionària, que aprofita qualsevol possibilitat per a continuar enriquint-se. I ni se’ls fa el pulmó agre, ni tenen cap remordiment per les conseqüències que eixa actuació egoista i depredadora puga generar a milions de persones o al planeta.  

Em resulta difícil entendre que nosaltres puguem considerar que eixes persones van a fer res per a resoldre la crisi climàtica que, especialment elles, han generat i de la que se n’aprofiten per a multiplicar els seus beneficis o que s’implicaran per a entrebancar el desmesurat enriquiment que està generant la indústria bèl·lica i els seus derivats: reconstrucció d’infraestructures (carreteres, vies, ponts, habitatges, casernes, etc.). A curt, a mitjà i a llarg termini, eixes inversions asseguren una alta rendibilitat. Sempre que el planeta no diga prou i/o que nosaltres continuem seguint-los el joc. 

Envejar o mal imitar el seu estil de vida pot generar conseqüències irreversibles i delegar el nostre vot a qui potencia eixa dinàmica destructiva no m’acaba de convéncer; i menys encara quan lliges un estudi d’OXFAM afirmant que:  

“Les emissions dels estils de vida multimilionaris, els seus jets privats i iots són milers de vegades més altes que les d’una persona mitjana, la qual cosa ja és completament inacceptable. I si a més observem les emissions de les seues inversions, llavors les seues emissions de carboni són un milió de vegades més altes” (Nafkote Dabi). 

La guerra a Ucraïna, més enllà del patiment, destrucció i mort, és també un negoci molt lucratiu al que cal parar atenció i mentre no manifestem un major activisme crític i continuem identificant-nos amb les mateixes propostes pro bèl·liques que els poderosos, mala barraca. Les darreres declaracions del Papa Francesc a la televisió pública suïssa, confirmen la nul·la voluntat de tancar el conflicte per part de les dues bandes enfrontades en el que ja identifica com la “Tercera Guerra mundial”:  

•  Juny 2022 

“No veiem tot el drama que es desenvolupa darrere d’aquesta guerra, que tal vegada d’alguna manera va ser provocada o no previnguda”. 

“La guerra a Ucraïna no és una cosa normal, és el martiri d’un poble” 

Octubre 2022 

El papa Francesc es va dirigir al president de Rússia, Vladimir Putin, al qual li va demanar que aturara l’“espiral de violència i mort” i va condemnar el que va descriure com l’“absurd” risc d’una guerra nuclear. 

Gener 2023 

“El crit dels ucraïnesos i de tants pobles assolats per agressions i conflictes s’escolta a tot el món: No a la guerra, no al rearmament”.  

“Els recursos es destinen al desenvolupament: salut, alimentació, educació, treball.”  

març 2023 

“Va començar a trossos, però ara ningú pot dir que no és global. Els grans poders estan tots embolicats. El camp de batalla és Ucraïna. Tots lluiten allí. Això nodreix la indústria de les armes. Es venen armes velles, se’n proven d’altres noves” 

“Putin sap que estic disponible. Però allí hi ha interessos imperials, no sols de l’imperi rus, sinó d’imperis d’altres llocs” 

“Les grans potències estan totes unides. I el camp de batalla és Ucraïna. Tothom lluita” 

I amb l’excusa de problemes derivats del conflicte armat, nosaltres pagant uns preus d’escàndol per uns aliments que a la gent productora se’ls abonen a quatre xavos. També nosaltres veient com, sense la més mínima vergonya, alguns informatius continuen manipulant-nos amb unes notícies tendencioses que, a parer meu, no ajuden ni miqueta, ni gens: Com jo vaig viure des de dins una de les manifestacions convocades per l’aniversari de la guerra a Ucraïna, vaig parar encara més atenció quan apareixia la informació a un noticiari. Que voleu que us diga. Per començar, quan al final de la manifestació, van llegir els col·lectius convocants, quasi n’eren més que persones assistents. I en el si de la manifestació les organitzacions  convocants i jo també, cridant contra les guerres, contra totes les guerres, contra la cursa d’armaments. Mentrestant, uns altres amb el no a l’OTAN i similars. Al remat quatre gats i malavinguts.  

Notícia a la tele: manifestacions per tot arreu de l’estat espanyol contra la guerra de Putin. Darrere de la pancarta capdavantera i estratègicament ubicada, se’n podia llegir una altra: OTAN NO, BASES FORA. Quantes mentides i quant de cinisme per alimentar les guerres!  

I jo que volia parlar d’eleccions i rosegar-te la boina (manipular) el teu sentit del vot, m’hauré d’esperar a les properes, o a les altres, o…  

Com deia el poeta: açò no ho arregla ni deu, l’assassinaren.  

Més i més armament difícilment derivarà en una situació de pau permanent a Ucraïna, ni a qualsevol de les altres guerres actuals o futures. Com tampoc no deixa de ser una temeritat confiar que els avanços tecnològics solucionaran allò que els nostres comportaments estan generant en l’única casa comuna que tenim. I la solidaritat amb el planeta, o amb la gent necessitada, no és un valor que es cotitze massa per la banda dreta. 

Notícies que també el poden interessar

Creuem els dits

“ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”

“Gente de bien”