foradia subscriutegrat

Les herbes remeieres al País Valencià: Menta, Mentha pulegium

En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes en herbes remeieres, hui ens parla de la Menta, de nom científic Mentha pulegium

Floreix durant l’estiu i es recol·lecta quan és a punt de florir, des de maig a juliol, amb una segona recol·lecció a principis de la tardor.

És una planta digestiva i es pren per a ajudar a una bona digestió, i també en forma de gàrgares per a combatre el mal alè i la inflamació del ventre.

En definitiva, la infusió de menta és utilitzada en els casos que predominen les nàusees, la sensació de plenitud o vòmits, flatulències o espasmes gàstrics.

Una altra virtut és la de millorar la formació de la bilis en el fetge (càlculs biliars), influint positivament en el funcionament del pàncrees.

No es tolera bé en les úlceres d’estómac, encara que en les molèsties estomacals en general barrejada amb camamilla, es tolera amb més facilitat.

Els científics lloen aquesta planta en trastorns de tipus espasmòdic de l’estómac, l’intestí, la vesícula biliar i del fetge, afavorint la producció de bilis, la musculatura del tracte digestiu, i l’eliminació de gasos intestinals (carminatiu).

MENTA (Mentha pulegium). Poliol d’aigua, Menta pebrera, Poliol negre./

REMEI CASOLÀ:

La saviesa popular diu que la tisana formada per les summitats florides de menta, cabets de camamirla, una mica d’orenga, una mica de marduix, un polsim d’anís verd, i una fulleta (només) de timó reial, obra miracles contra el mal de budells i alleuja a les dones en els tràngols de la menstruació.

Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Font: Ferran Albors./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *