foradia subscriutegrat

El pulmó agre

Pixant fora de lloc per Àlex Agulló

Amb tot el seguit de lleis promulgades aquest segle, es podria pensar que ja no cal parar massa atenció al problema de la violència contra les dones. Si més no a l’estat espanyol, quatre lleis ofereixen cobertura legal a dones i menors:

Orde de protecció de les víctimes de la violència domèstica (2003). 

Llei Orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (2004)

Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront a la violència (2021)

Llei orgànica de la garantia integral de la llibertat sexual (2022)

També a l’àmbit europeu trobem el “Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica” (2011)

Amb tot aquest patracol de cobertura legal, poc caldria ocupar-se, ni preocupar-se. A menys que ateses les orelles quan t’adones de certes situacions: Recorde els comentaris d’un jutge afirmant que les seues crítiques al comportament professional de companyes i companys de judicatura, mai no li havien generat cap incident, excepte quan va començar a qüestionar el comportament, i la formació, de bona part de col·legues per afrontar els problemes de violència masclista amb professionalitat.

Encara veig un indicador de perill major quan comprove qui governava quan es van promulgar eixes quatre lleis a l’estat espanyol. Com si la sensibilitat envers eixe problema tan sols fora cosa de governs d’esquerres. Encara s’agreuja més el problema quan comproves l’evolució del posicionament de la dreta davant les quatre lleis: De la unanimitat al Congrés de Diputats aprovant les dues primeres lleis (anys 2003 i 2004), es passa a 52 abstencions (Vox) en la votació per aprovar la llei de 2021 i directament a 141 vots en contra en la llei de 2022 (52 Vox i 89 PP).

Ja amb el pulmó agre vas observant les actuacions repetides i escampades dels diferents governs locals i autonòmics de les dretes alterant, retallant o directament suprimint, propostes consolidades que s’ocupaven de problemes relacionats amb la violència masclista.

Per a acabar de rematar-ho, els resultats de les darreres eleccions (170 diputades i diputats) els han deixat a no res de governar. I les perspectives en les pròximes eleccions europees indiquen que, també a Brussel·les tenen totes les paperetes per a guanyar.

I aterrant en informacions concretes, entre altres molts senyals d’alarma, la macroenquesta sobre violència de gènere realitzada per la UE (EEVG 2022) determina que, a l’estat espanyol, del total de les dones que tenen una limitació greu per a executar activitats quotidianes, la violència en parella és la culpable del 50,6% dels casos. O que la prevalença estimada de la violència en la parella (psicològica, física, sexual o amenaces) és major com més jove és el grup enquestat: Més d’un 39% víctimes menors de trenta anys afirmen ser víctimes. I amb l’agreujant de què per cada dona víctima d’una sola agressió, quatre afirmen haver patit agressions repetides.

Més enllà d’aquestes dades per a molts sectors de la dreta, espanyola i europea, la violació es vol limitar al fet ocorregut a un carreró fosc i perpetrat per una o més persones estranyes. Que, a més a més, no serà considerat violació si no hi ha una demostració evident de fet que la víctima ha oposat resistència.

I retornant al món judicial, recorde el cas concret d’una persona que va ser víctima de violència per part de la parella: entre altres problemes patits, va denunciar la desaparició del seu cotxe. Després d’uns dies el van localitzar a un camí rural i amb els seients tallats a ganivetades. Quan ja havien transcorregut cinc anys des de la denúncia i la víctima s’havia establert a centenars de kilòmetres, mitjançant una telefonada li comuniquen que s’ha perdut tot l’expedient, que si vol continuar amb la denúncia haurà de començar de zero tot el procés. 

Afirmar que no crec en la justícia potser no s’ajuste a la realitat, però la veritat és que no sabria concretar exactament que és el que crec. Res semblant m’ocorre amb la democràcia: Mai podria dir que no crec en la capacitat de decisió de la gent; ara bé, si que tinc els meus dubtes respecte a la capacitat per a decidir qualsevol cosa. Què voleu que us diga. Per molt de suport electoral que reba una organització que nega la violència masclista, igual que nega la crisi climàtica, no m’acaba de quadrar. El resultat d’una votació no pot decidir que és i que no és palpable i evident. De la mateixa manera que, impregnats del mateix esperit escrupolosament democràtic i participatiu, també podríem deixar en mans d’un resultat electoral la possibilitat de gaudir de quatre mesos de vacances remunerades cada any. 

Al remat, i si haig de ser sincer, jo ho tinc prou clar en els dos àmbits esmentats: quan més crec en la justícia és quan la sentència més s’aproxima al que jo pense, i per contra, quan més la qüestione, i la desacate, és quan la sentència no coincideix amb el que jo valore que hauria de ser. I dos quinzets del mateix m’ocorre amb la democràcia: si guanyen “els meus” mel de ca Telm! Tot el contrari pense respecte del sistema quan li atorga el govern a qui defensen aquelles idees amb una visió del món diferent de la meua. I ja directament preferisc que m’esborren de la llista de defensors del nostre sistema democràtic, quan va medrant eixa visió del món antagònica a la meua, com és el cas de la dreta més o menys extrema i les seues propostes egoistes aplicades en el neoliberalisme econòmic o la globalització elitista, uniformadora i depredadora de persones i d’entorns. El problema és que cada dia s’està incrementant la concentració del poder polític i del poder econòmic en més poques mans. Mentrestant l’esquerra com sempre: a continuar mirant-se el melic, a repetir les colzades per tocar poder, a dividir-se i subdividir-se per facilitar-li el camí a la dreta i així continuar fent-me el pulmó agre. Encara més!

Mentrestant l’esquerra com sempre: a continuar mirant-se el melic, a repetir les colzades per tocar poder, a dividir-se i subdividir-se per facilitar-li el camí a la dreta i així continuar fent-me el pulmó agre. Encara més!

Acabe reprenent el filet respecte a la violència de l’home contra la dona: Imagina’t que, per qualsevol circumstància, has d’eixir a soles al carrer a unes hores intempestives de la nit. Transites per uns carrers solitaris i des de fa una estona dues persones van caminant darrere de tu. Si ets un home i la parella que et va seguint són dues dones, no crec que et provoquen massa malestar. Ara bé, si ets una dona i les dues persones que et van seguint són homes que van apropant-se més i més… 

El dia que açò no ocorrega podrem parlant d’igualtat.

Font: Àlex Agulló./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *