Foradia elgrat

Tots Sants Versus Hallowen

per Francesc Gisbert

marianoteporHi ha moments al calendari que tenen una significació especial. I si resseguim la història de les cultures que ens han precedit, comprovem que no són especials solament per a nosaltres. Una d’aquestes dates és Tots Sants. Tots Sants és una festivitat cristiana, que recorda els que ja no són entre nosaltres. Però els seus orígens es remunten a la més llunyana antiguitat. Els celtes celebraven el dia del déu Samuhin (“Tot és sagrat”), el déu dels morts; els romans, adoptaren la celebració pagana, com tantes altres, en les calendes d’hivern, que coincidien amb el Solstici d’hivern. Era l’època en que les legions romanes tornaven als campaments, a causa del mal temps, i tota la vida, agrícola i econòmica, entrava en ralentí. Els cristians, conscients de la popularitat d’aquesta celebració i de la impossibilitat d’eliminar-la, optaren per adaptar-la. Ja ho havien fet, amb èxit, amb el Natalis Solis (reconvertit en Nadal), l’Arbre de Maig (Creu de Maig), les festes de la Parentàlia (la Candelera, de febrer), les Calendes d’agost (mare de Déu d’agost) i el solstici d’estiu (Sant Joan). Crearen el dia de Tots Sants, per a recordar als traspassats i com a símbol del final del bon temps.

Cartell monstres bEls pobles de cultura celta i anglesa celebren amb força la Nit de Walpurgis (vigíia de l’1 de maig) i la Nit de Hallowen (vigília de Tots Sants). I com a bons pobles amb esperit comercial, han sabut convertir la festa, en un bon negoci. I de retruc, en un instrument per estendre els seus mites i valors per tot el món, com a mostra de la seua hegemonia política, econòmica i cultural. Nosaltres, però, també tenim els nostres propis mites i valors. En parle a bastament, en Màgia per a un poble (Edicions del Bullent), una guia sobre creences i criatures màgiques populars. Si voleu conéixer quins són els nostres mites tradicionals, vos recomane la lectura, a més, d’un llibre imprescincible. Llegendes valencianes de Víctor Labrado. Descobrireu, a tot color i amb una prosa amena i entretinguda, unes creences que també forneixen la nostra identitat: que són les bubotes, la Quarantamaula, el pardal Caro, l’home del nassos, les encantades i moltes criatures més. Unes criatures populars, que fins no fa massa, eren conegudes per tots. I que ara, per culpa dels canvis de vida i de la uniformitat que imposa la modernor i la globalització, no coneix ben bé ningú. Per a popularitzar aquests personatges entre els més menuts, l’any passat per Tots Sants assistírem a l’engendrament d’un llibre singular. Un conte il·lustrat que naix de l’aliança d’un cantant i fenomen de masses excepcional, Dani Miquel, d’un il·lustrador aficionat a dibuixar tota mena de monstres per llibretes i paperets, i d’un autor amb el cap ple de fantasies. Parle de La Maria no té por, el llibre dels espantacriatures. En teniu un tast en el tràiler de promoció que ha preparat Jordi Arques, ambientat a Alcoi.

Tots Sants Versus Hallowen

Font: Francesc Gisbert./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *