lasarga ajualcoitel

Beneïts bancals

Passeges per Alcoi, per qualsevol ciutat i la veus negra, asfalt i voreres grises (...) La veritat, pareix que vullguen que la gent sols vaja alli a ‘wasapejar’ (...) Si és que fins als xiquets sembla haver-se’ls llevat el dret a ser xiquets... (...) Menys mal, que existeixen els descampats, eixos mig bancals que envolten la ciutat

xiquets jugan bancals alcoi

Passeges per Alcoi, per qualsevol ciutat i la veus negra, asfalt i voreres grises, cases quadrades i finestres descolorides. Quan trobes un indret verd, com una mena d’illa en mig de tanta mediocritat i negror no penses mai que has arribat al paradís. Perquè estos oasis verds estan plens de normes. Busques els arbres i el refugi de la gespa fugint de la voràgine que ens envolta, del soroll, de la pressa… i et trobes ple de cartells de prohibit.

Alerta amb els gossos, no dones de menjar als gats ni tampoc als coloms, no jugues amb la pilota, tampoc vages en bici ni patinet… I últimament ací a Alcoi tin cuidaet amb les botifarres enverinades i plenes de claus.

La veritat, pareix que vullguen que la gent sols vaja alli a ‘wasapejar’. De fet, cada volta més parcs tenen wifi. Genial! Un lloc on assentar el cul per a continuar fent el mateix que faries al saló de ta casa. Per que parar-se a sentir els cants dels pardalets del parc quan des del teu mòbil pots entrar a You Tube i pots elegir en cada moment quin pardal escoltar!!! Així, ciutadans de segona, injectats d’una realitat virtual on per firmar en change.org, avaaz o altres plataformes ja ens pensem que som els revolucionaris del 15M, es quedem mansament asseguts al parc, mirant ansiosos una pantalla de mòbil o amb la tablet darrere per torbar als nostres fills quan comencen a posar-se bascosos.

Si és que fins als xiquets sembla haver-se’ls llevat el dret a ser xiquets… A més de les mil i una activitats extraescolars al moment d’eixir d’escola no poden fer res més que ser ordenats. No poden jugar a la pilota a cap lloc, no poden anar amb la bici i fer-se pols els genolls!!!

Menys mal, que existeixen els descampats, eixos mig bancals que envolten la ciutat o que es troben dispersos dins d’ella, com recintes abandonats, on res està prohibit. On impera la llei del que arribe abans se’l queda! On hi ha gossos solts, xiquets jugant al baló, iaios escopint, ciclistes, fang, cotxes aparcats de forma estranya, esportistes i persones collint les figues de pala. No hi ha bancs, és cert, cap comoditat. Però tampoc hi ha cartells on és prohibisca res.

L’Ajuntament, les associacions de veïns… tots volen donar-los un ús als descampats. Perquè? Perquè no deixar en les ciutats un poc de llibertat, llocs on simplement cadascú faça el que vullga? Tan necessari és que cada mil·límetre d’esta ciutat tinga un ús preestablit?

Font: Ester Jordà./


ajualcoiturisme

culturalcoi

 

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *