Foradia ajualcoitel

Que parlen les xarxes: Víctimes de la indústria téxtil

• Recopilem alguns dels memes més populars que han circulat per les xarxes i els comentem: que parlen les xarxes!! • Un dels temes més comentats durant aquests dies a les xarxes socials ha sigut el de la indústria tèxtil • Gràcies al programa periodístic que va realitzar Jordi Évole en Salvados

Un dels temes més comentats durant aquests dies a les xarxes socials ha sigut el de la indústria tèxtil. Ha sigut gràcies al programa periodístic que va realitzar Jordi Évole en Salvados, ‘FashionVictims’. En ell es relatava el testimoni de persones que han treballat en prestigioses marques de roba (Inditex, H%M, Mango, Cortefiel, El Corte ingés…), totes de producció asiàtica i de consum internacional. Aquestes persones explicaven la carència de drets laborals i la precarietat de les condicions en la que es fabriquen les peces de roba que consumim: horaris de dotze hores diàries, sense vacances, desenvolupats en condicions insalubres, per salaris de 150 € mensuals.

victimes_industria_textil_1

A banda del reconeixement i la gratitud a Jordi Évole per atrevir-se a realitzar un programa en el qual mostra la realitat de corporacions que es publiciten en la seua empresa mediàtica, molts dels memes s’han basat en la crítica a l’espanyol propietari d’Inditex, Amancio Ortega, símbol d’empresari tèxtil exitós. I és que Amancio va començar a produir els seus productes a Espanya, concretament a Galícia, però amb el temps ha deslocalitzat tota la seua indústria a països del tercer món. El perquè, ens l’explica Sr_Dios:

victimas_industria_textil_2

El corrent d’opinió liberal sempre ens ha descrit al multimilionari com un model a seguir d’empresari emprenedor fet a si mateix. Però, després d’analitzar la realitat social dels països i de les fàbriques que aporten els ímprobes guanys al seu propietari canvia la imatge que tenim d’ell i el seu model de negoci. Perquè, com bé va demostrar el programa de Jordi Évole, el secret del seu negoci productiu és portar les seues fàbriques als països del tercer món, especialment als asiàtics, en els quals els costos laborals són més baixos que en els països democràtics en els quals hi ha drets laborals i un Estat de benestar. Així ho expressa irònicament Gerardo Tecé:

victimes_de_la_industria_textil_3

Enfront d’aquest al·luvió de crítiques contra un model de negoci basat en l’explotació, la pobresa i la injustícia social i econòmica, representants de la ideologia liberal i del lliure mercat, com ara Daniel Lacalle, Percival Manglano i Jaima Ballesteros, s’han manifestat en la seua defensa. Aquesta és l’opinió de Manuel Llamas:

victimes_de_la_industria_textil_4

Han defés que el model de negoci de les grans empreses i corporacions crea molts llocs d’ocupació. I per això, en paraules de Lacalle, “necessitem milers d’empreses d’aquest tipus”. Per a això, si volem que aquestes empreses tinguen els punts de producció al nostre país, haurem de ser competents i eliminar tots els costos de producció possibles. Tal com l’expressa Anacleto Panceto:

victimes_de_la_industria_extil_5

Aquest debat posa en evidència un model productiu global que està creixent i enfortint-se a velocitats alarmants. Un model productiu, basat en el lliure comerç, que està transformant el món en el qual vivim i les nostres vides. I amb això, es planteja la necessitat de plantejar mesures capaces de frenar un monstre capaç de devorar la llibertat, la qualitat de vida i la salut de la majoria de la població.

Font: Rodrigo Paños./


ajuntalcoi

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *