José: “de les persones no, a soles se’n recorden del deport i de bovades”

• Conèixer als nostres veïns i veïnes, xarrar amb ells, descobrir les seues històries, les seues queixes, les seues alegries, les seues reivindicacions • Es tracta de subratllar l’estat de les coses per a millorar-les, engrandir i enfortir l’esfera pública

És un autèntic plaer poder dur a terme aquesta secció periodística. Conèixer als nostres veïns i veïnes, xarrar amb ells, descobrir les seues històries, les seues queixes, les seues alegries, les seues reivindicacions, les seues activitats, les seues experiències. La seua percepció del món en el qual vivim i dels temes d’actualitat.

Al cap i a la fi es tracta de fer debat públic, de parlar dels temes que a tots ens concerneixen, subratllar l’estat de les coses per a millorar-les, engrandir i enfortir l’esfera pública. Perquè com defenia el filòsof Jürgen Habermas, la qualitat d’una societat i de la democràcia és directament proporcional a la riquesa de l’esfera pública d’una societat.

Per això volem agrair a tota la gent que ha col·laborat en ‘El poble és savi’, que col·labora i que col·laborarà en un futur.

Han d’arribar a acords pel país”

“Hi ha molta golferia, massa lladres, massa pocavergonyes. Han passat ja dos mesos des de les eleccions i encara no tenim govern, i segurament hàgem de fer altres eleccions”, comenta José. i la culpa de qui és?: “del govern”. La solució?: “han d’arribar a acords. Encara que siguen de diferents partits, han d’arribar a acords pel país. Perquè sino fan altra cosa que clavar-se amb uns i uns altres, mai arribaran a un pacte. És un afronte que es tracten tal com es tracten”.

Vosté, José, què prefereix un govern d’esquerres o de dretes? “Jo tinc igual, jo el que vull és que vaja la cosa endavant. Jo tinc dos fills que van estudiar i se’n van tenir que anar fora d’Espanya a treballar, ara per sort estan en Madrid i Almeria; i tinc una altra filla que treballa a soles alguns mesos a l’any. És una barbaritat”.

José va començar a treballar amb 8 anys, i no va parar fins a la seua jubilació. Considera que la gent jove ho té molt complicat, ens conta que fa poc va parlar amb uns xics que estaven fent una gamberrada, li van dir “ai de mosatros, que tenim vint i vint-i-u anys, i encara no hem alçat una palla de terra”. Es tracta d’un contrast laboral i social abismal.

Com podem posar remei a aquesta situació? “Jo que vols que et diga, fill meu?, jo sóc analfabet. Mentre que tu i jo parlem ací ells han de posar-se d’acord. Que arreglen el que han d’arreglar (els familiars, el paro, les persones) i ens deixen de marejar. Però és molt difícil, perquè de les persones no s’enrecorden, a soles s’enrecorden del deport i de bovades”.

Notícies que també el poden interessar

Obert el concurs de fotografia Fonèvol de la dona en la festa 

Comencen els tràmits per a la construcció d’una rotonda a l’accés Nord d’Alcoi

Trobada veïnal a València amb autobus gratuït