Foradia elgrat

Utopia 2040: renda bàsica i cultura cívica

• La renda bàsica garantida es basa en la filosofia que tot ésser humà ha de tenir assegurades les bases materials mínimes • Tothom va trobar un lloc en la societat per a potenciar-se i créixer com a ésser humà.

utopia2

Els rajos del sol travessaven la sala circular d’extrem a extrem. Un grup de vint persones, assegut en forma de cercle, escolta atent el relat de la presentadora:

– Va arribar un moment en el qual molts sectors de la societat pensaven que els drets humans eren un luxe per a rics. El 90% de les persones dels diferents països, especialment dels quals no tenien un estat del benestar sòlid i ben fonamentat, van ser degradades i empobrides per unes polítiques que es presumien com la solució a una crisi econòmica d’àmbit internacional. Van establir un sistema al servei dels interessos d’un 10% de la població; millor dit, d’un 1%.

Per mantenir l’engany, des dels mitjans de comunicació van fomentar la idea que la ignorància i l’estupidesa eren els valors socialment millor reconeguts. D’aquesta manera van ralentir l’emergència de l’esperit crític, la curiositat i l’afany de conéixer. Van crear una cultura social deshumanitzada, basada en la superficialitat, els prejudicis i la por. Amb açò, les elits de poder es van assegurar una societat al seu servei.

No obstant açò per a aquesta elit guanyar milers d’euros diaris no era suficient: volia més i més beneficis, més i més poder, més i més control. I per a açò van aplicar un projecte de darwinisme social tremendament agressiu: els nivells de pobresa, exclusió i desigualtat del 90% de la societat es van disparar.

No hi havia treball per a tots, el sistema necessitava cada vegada menys gent per a produir

L’economia circulava a gran velocitat en el món especulatiu, però en els carrers estava estancada. No hi havia treball per a tots, el sistema necessitava cada vegada menys gent per a produir, i el poc que hi havia estava tan cotitzat que els treballadors competien per oferir més hores a menys salari. La tecnologia, que es desenvolupava a nivells exponencials, oferia capacitats i possibilitats inimaginables, però solament estava a l’accés de les elits privilegiades, la resta s’emportava les engrunes. La gran majoria de la gent es veia obligada a la precarietat i la subsistència, no podia establir un projecte de futur.

Paradògicament, va ser la usura d’aquest 1% de la població el que va desencadenar el procés que ens portaria a una societat més sana, honesta i equitativa. Bona part de la societat va començar a treballar alternatives i projectes per a pal·liar els estralls d’unes dinàmiques que conduïen a la civilització cap a un abisme sense fons. Entre totes les iniciatives i reivindicacions de la societat es va formar la idea del que havia de ser la societat del futur, la societat d’avui. Però de totes aquestes va ser una la determinant: la renda bàsica garantida de ciutadania.

Com tots sabeu, la renda bàsica garantida es basa en la filosofia que tot ésser humà ha de tenir assegurades les bases materials mínimes per a poder viure. Per descomptat era alguna cosa viable, factible i, donada la situació d’emergència social, més que necessària: urgent.

l’elit va mobilitzar tots els seus aparells propagandístics, que no eren pocs ni poc influents, amb tal d’injuriar-la.

Però l’elit governant no podia tolerar que s’aplicara: suposava repartir el seu poder entre les classes socials baixes. Per açò, l’elit va mobilitzar tots els seus aparells propagandístics, que no eren pocs ni poc influents, amb tal d’injuriar-la. I així van arribar a fer creure a bona part de la societat, fins i tot a la gent que més la necessitava, que era un projecte impossible d’aplicar, una utopia; i que a més seria indesitjable, doncs provocaria que ningú volguera treballar i, per açò, seria la causa d’una catàstrofe civilitzatòria.

Però la catàstrofe ja estava instal·lada en la societat: la precarietat i la misèria estaven inundant les cases, els carrers, les ciutats. La majoria de gent ja no tenia gens a perdre. Tota aquesta gent finalment va comprendre que el poder adquisitiu era un dret bàsic per a dignificar a les persones que i sense ell no existien ciutadania, drets socials ni democràcia.

Passat el temps, es va impulsar un canvi polític que va promoure, a més de la revolució de les energies netes i renovables, la implantació de la renda bàsica garantida.

Per a aplicar-la, es van haver d’exigir impostos a les classes més altes i a les transaccions especulatives. Algunes empreses multinacionals i grans inversors, efectivament, van marxar a països en els quals pagaven menys impostos. Però, o bé els seus productes no eren imprescindibles, o bé, van ser reemplaçades per noves empreses i iniciatives.

utopia1A partir de llavors, la gent ja no va tenir la necessitat de malvendre la seua força de treball i el seu temps. La capacitat de negociació amb els grans empresaris es va incrementar. Van pujar els salaris i les condicions de vida. Les xicotetes i mitges empreses, que van ser les que més dubtes havien presentat respecte a la iniciativa de la renda bàsica, atenien cada dia a més veïns, ja que havia pujat el seu poder adquisitiu.

En poc temps, l’economia es va reactivar: van sorgir noves empreses i iniciatives. La qualitat de vida de la societat va augmentar. Es va acabar l’angoixa social. Va començar a emergir un estat d’ànim col·lectiu basat en l’alegria, l’energia, les possibilitats, les ganes de fer i construir.

Paral·lelament, es van impulsar els cursos de cultura cívica. El principal objectiu d’aquests cursos era instruir a la societat sobre la necessitat de superar les addiccions (a les drogues, al consumisme impulsiu, als diners, al poder, a la cobdícia… i també a la mandra, a gula, als pensaments nocius) i de portar una vida sana en tots els àmbits, concorde a les necessitats de la naturalesa. Per descomptat, encara no hem aconseguit extingir els mals hàbits, es necessitarà molt més temps per a açò, però hem fet molts avanços.

Aquests cursos, que en principi eren obligats, van tenir un rotund èxit social. Els consells de vida que allí oferien els experts tenien resultats quasi immediats: la gent superava els seus problemes i la seua felicitat s’anava incrementant. Amb el temps els temes que allí es tractaven van augmentar fins a abastar tots els àmbits de l’oci del creixement: horticultura, teatre, gastronomia, ludoteques, tecnologia domèstica, treballs socials, bricolatge creatiu, ball, música, cinema, esports, ciències i disciplines, jocs d’estratègia, i, com ja sabeu, un llarg etcètera.

Els cursos de cultura cívica es van convertir en nuclis socials, van ser els principals transmissors de cultura i de valors de la nostra societat, així com el germen de grans projectes, molts dels quals ja coneixeu.

activitats de molt baixa qualitat humana, com el consumisme, la televisió, l’evasió a través de les drogues i les apostes esportives”

Amb el temps, les formes d’oci i de vida de la majoria de la gent, que es basaven en activitats de molt baixa qualitat humana, com el consumisme, la televisió, l’evasió a través de les drogues i les apostes esportives, es van fer residuals i van ser substituïdes per l’oci del creixement, fonamentat activitats lúdiques que desenvolupen la salut, la intel·ligència, la creativitat, la qualitat humana, la cooperació social, la exaltació del medi ambient…

Tothom va trobar un lloc en la societat per a potenciar-se i créixer com a ésser humà i com a ciutadà en relació amb al seu gust i vocació.

I… Bé… No em vull estendre més. Fins ací la introducció que dóna principi al curs d’Evolució Humana. Ara, si voleu, ens presentem tots i seguidament comencem la primera sessió -.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *