Pablo de Gracia ens explica l’estat de la indústria alcoiana i de les comarques
• S'ha concretat una inversió de 9'7 milions de la Generalitat a la indústria de la comarca". • Tenim un sector cada vegada millor posicionat, el dels cosmètics". • Una generació de gent no formada que tindrà un problema a l’hora de trobar faena". • Hi haurà sectors clau com la biotecnologia aplicada al benestar social.
L’actualitat i el futur de la indústria a les nostres comarques: Quin és el seu estat? Quins sectors estan despuntant? Quins projectes hi ha plantejats? Com estan ajudant les institucions públiques? Com està afectant la Quarta Revolució Industrial a la nostra societat? Quins són els reptes de futur?
Ens ho explica Pablo de Gracia Pérez, President de la Federació d’Empresaris Alcoià Comptat. Enginyer tècnic en Telecomunicacions amb especialitat en telemàtica, màster de Gestió d’Empreses. Va entrar a treballar a FORADIA en l’any 2000, fins al 2005 va ser director de qualitat, director de producció fins al 2010, i, des de llavors, director gerent.
– Com podríem definir l’actualitat industrial de la nostra localitat i de la nostra comarca?
Lamentablement la situació de la indústria a la nostra comarca no és la que ens agradaria que fora, perquè des de la dècada dels 90’, hi ha una sèrie d’accions polítiques vinculades a l’apertura dels mercats a nivell internacional sense cap control que ha afectat negativament a la nostra indústria. L’apertura dels mercats va donar entrada a productes asiàtics que es fabricaven sense condicions salarials ni pressions sindicals.
Ocorre que tradicionalment Alcoi ha sigut industrial de mà d’obra amb uns preus assequibles i entrem a competir amb uns preus, des del meu punt de vista desastrosos. Per a poder competir moltes empreses han deslocalitzat les seues empreses a altres països i això el que provoca és que el territori es quede sense plantes industrials, sense faena. I al final, si entres en una batalla de preus, o eres molt, molt gran o tendeixes a desaparèixer.
S’ha concretat una inversió de 9’7 milions de la Generalitat a la indústria de la comarca”
– També hi ha hagut certa renovació, veritat?
Sí que és cert que quan comença la crisi immobiliària i financera les empreses comencen a adonar-se que cal innovar, adoptar altre tipus d’estratègia… I aquelles que l’entenen i tenen capacitat per a innovar i presentar productes diferenciadors i exportar-los es mantenen, encara que no sense dificultats.
Ara veiem que, no m’atrevisc a dir brotes verds, però sí que comença a no destruir-se més indústria, comencen a crear-se alguns llocs de faena. Estem tan baixets que hem d’intentar anar reconstruint allò que està perdut.
– Com podem avançar i millorar la nostra indústria?
Ens hem quedat sense mà d’obra qualificada. Han vingut altres sectors com els que estan vinculats a les noves tecnologies i la informàtica. Els alumnes de totes les escoles professionals s’han decantat per aquesta formació. I els sectors més tradicionals com el tèxtil, metal·lúrgia i la fusta han tingut una manca de formació. Això vol dir que per a aquests sectors tradicionals no tenim una mà d’obra qualificada. La nova generació de gent qualificada haurà de dominar la tècnica tradicional amb la de les noves tecnologies. L’adaptació dels plans de formació per part dels instituts ha de ser una realitat: han d’ensenyar eixes dues habilitats.
– Les institucions públiques estan donant suport a la indústria de l’entorn?
Fa temps es deia que Alcoi devia ser una ciutat de serveis, i per tant el suport que hi ha hagut cap a la indústria no ha sigut del tot intensiu. És cert que des de les administracions locals, poc pots fer. Però des de la Comunitat Valenciana, des de la Conselleria, hi ha hagut un abandó total de les comarques interiors.
Nosaltres, com a Fedat, Federació d’Empresaris d’Alcoia Comtat, sempre hem reivindicat el mateix: que hi haguera un recolzament clar en inversions per a fomentar la indústria.
Una generació de gent no formada que tindrà un problema a l’hora de trobar faena”
Des d’ara fa tres anys cap arrere, vam començar a reunir-se periòdicament amb IBIAE, associació d’empresaris d’Ibi, COEVAL, i FEDAC. Vam començar a treballar i vam fer un estudi a la Universitat de València sobre la situació actual de l’eix industrial de les comarques interiors. I a partir d’ací començar a treballar amb projectes concrets i reivindicar a la Generalitat Valenciana i als Ajuntaments allò que volem: potenciar la indústria. Vam crear un espai de coordinació, la Plataforma per la Reindustrialització Territorial, a través del qual volem, per una banda, cohesionar i vertebrar el territori, i per altra, potenciar la indústria. Vam començar un projecte concret: Àrees Industrials de Qualitat.
– En què consisteix el projecte de les Àrees Industrials de Qualitat?
Agarrem un polígon industrial d’Alcoi, Ibi i Ontinyent i els estudiem. Definim els punts de qualitat que han de complir i les actuacions que s’han de complir en cadascun per arribar a la qualitat que necessiten.
Vam parlar amb el Conseller d’economia i ens van dir que estaven treballant també per una llei de polígons que es complementava amb el nostre projecte. Vam presentar el projecte al president de la Generalitat, li va agradar molt. Ens va animar a continuar el projecte i es va comprometre a finançar-lo. Els terminis de Conselleria no són tan ràpids com voldriem però es va concretar en una inversió de 9’7 milions d’euros.
– Quin és l’objectiu del projecte?
L’objectiu és adequar els polígons a la realitat. No es tracta a soles d’un projecte urbanístic. Una de les coses que també estem treballant des dels Ajuntaments és tindre certa semblança fiscal: si una empresa vol ubicar-se en qualsevol de les tres poblacions, que tinguen unes pressions fiscals i unes bonificacions semblants, una unificació en els procediments administratius. Ens hem reunit també amb algunes entitats financeres perquè col·laboren en aquest projecte facilitant el finançament a les empreses que estiguen dins d’aquesta àrea industrial. Hem parlat amb Caixa Ontinyent i Caixa Popular perquè són entitats del territori, que entenen la seua problemàtica i busquen la seua vertebració. Això serà un primer pas. A partir d’ací continuarem treballant per ampliar-lo a la resta de polígons i a la resta de localitats de la comarca.
– Hi ha perspectiva de què, una vegada adequats els polígons s’implanten noves empreses, hi ha ja algun sector interessat?
Al cas d’Alcoi, com que no es tracta d’un polígon nou, ja tenim instal·lades empreses, per exemple de transport. També tenim un sector cada vegada millor posicionat, el dels cosmètics. Podríem potenciar aquest sector. Inclús podríem pensar en un futur crear un Institut Tecnològic d’aquest sector. El d’alimentació també està molt bé. Tenim a l’Espanyola i El Serpis, que són empreses tractores que poden atraure a més empreses d’alimentació.
– Els investigadors del Foro Econòmic Mundial, el Foro de Davos, comprés pels més destacats homes de negocis i poderosos internacionals, han publicat recentment un estudi que parla de com afectaran en un futur imminent els avanços tecnològics a la indústria i al món laboral. El que estan dient és que la tecnologia avança a nivells exponencials i que això implica una elevació important de la productivitat però a la mateixa vegada les fàbriques necessiten cada vegada menys treballadors. Això implica que en els pròxims anys es destruirà un percentatge molt elevat de llocs de treball. La pregunta seria, si la indústria serà capaç en un futur d’oferir l’ocupació que la societat necessita.
En la tercera revolució industrial ja es va començar a substituir la mà d’obra per la robotització. Ara no es podran absorbir els nivells d’ocupació que tenien les grans empreses industrials. Parlem per exemple de Carbonell i Ferràndiz, que tindrien al voltant de 200 o 300 treballadors. Per a poder absorbia a la major quantitat de gent, les persones hauran de formar-se el millor possible. Segurament d’ací a cinquanta anys les ocupacions que hi haurà no tindran res a veure amb les que tenim ara. S’ha d’anar cap a la qualificació de la gent. Però sí que és un problema.
tenim un sector cada vegada millor posicionat, el dels cosmètics”.
També és un problema greu que el sector immobiliari haja deixat una generació de gent no formada que tindrà un problema a l’hora de trobar faena. Si ja és difícil per a la gent que està formada. Si, per exemple, l’enginyeria i la biotecnologia són sectors amb futur cal potenciar la formació en aquests valors. Però inevitablement la robòtica substituirà de forma rapida molts puestos de faena. Per altra banda estarà la programació i el manteniment de la robòtica, que sí que necessitarà persones.
– Si ho mires amb perspectiva, les noves tecnologies estan introduint-nos en una nova societat. Estan provocant canvis molt impactants i a grans velocitats.
Sí, no es tracta de ser catastrofistes però és que al final una planta amb cent treballadors es quedarà en vint. Tot automatitzat. Com nosaltres, ací en l’empresa el que fem és automatitzar les línies productives, ho veiem. I va a una velocitat d’espante.
– Una via de solució pot ser aplicar les noves tecnologies al benestar social…
Hi haurà sectors clau com la biotecnologia aplicada al benestar social. Cada vegada som més longeus. Això provoca que les persones necessitem atencions. Si combinem la nova tecnologia amb les necessitats de la societat, es podran crear noves empreses, nous productes i nous serveis. Aquest és un sector per explotar i donarà molt a parlar en els pròxims anys. Perquè al final la societat vol benestar. I al final les empreses han d’estar al servei de la societat: respectar al medi ambient i intentar crear un benestar per a tots.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi