Foradia

Adéu al somni de Segona, però l’afició acomiada a l’alcoyano amb aplaudiments

La parròquia s'esperava estoicament al camp i amb una ovació eixordadora i crits de "Deportivo, Deportivo", deia adéu a una temporada molt bona del seu equip.

El Collao es va tornar a vestir de gala per a rebre de nou al Cartagena, un conjunt que huit anys enrere ja va impedir l’ascens a Segona i que de nou tot i la pressió d’una afició que va tornar a omplir de gom a gom el mític camp municipal alcoià, el triomfe va caure de nou de part dels cartaginesos.

La primera meitat va ser de domini clar de l’Alcoyano però sense que es traduís en bones ocasions de gol. La decoració es va capgirar en la represa, on el Cartagena va sortir decidit a marcar, i a la treta d’un córner es van avançar al marcador, posant complicada l’eliminatòria donat el valor doble dels gols fora de casa; a més a més aprofitant que l’Alcoyano havia d’anar a totes, els visitants van sentenciar al minut 70 aconseguint el definitiu 0-2 celebrant-ho davant el millar d’aficionats desplaçats des de Múrcia.

Tot i la decepció l’afició de l’Alcoyano es va quedar per a acomiadar als jugadors, molts d’ells amb llàgrimes als ulls i enfonsats per l’eliminació, i amb una calorosa ovació i al crit de Deportivo, Deportivo, els hòmens de Seligrat van agafar el camí dels vestidors. De nou l’afició de l’Alcoyano va donar una lliçó de senyoriu i fidelitat a uns colors. La llàstima és que tot l’esforç de la temporada es queda sense cap premi donat que el conjunt que presideix Juan Serrano seguirà en Segona B la pròxima campanya.

Una festa, això era el Collao quan l’Alcoyano i un Cartagena que vestia amb samarreta verda, sortien a la gespa del Municipal d’Alcoi baix una pluja de tovallons que volaven des dels dos fons de camp. El municipal estava abarrotat i amb molt de colorit blanc i blau, donat que la iniciativa de la directiva de regalar samarretes del Play Off amb la localitat del partit, va fer que molts aficionats s’animaren a donar-li molt de colorit i alegria a aquesta festa esportiva que estava a punt de començar.

En el merament esportiu la primera part va ser de clar domini de l’Alcoyano amb un Cartagena tan sols pendent de defendre la porteria, això si desenrotllant aquesta tasca ordenadament donat que feien estèril la pressió dels blancs i blaus evitant que els jugadors de Seligrat disposaren d’ocasions clares de gol, entre altres raons perquè les rematades que van efectuar els davanters locals van sortir fora en la majoria de les ocasions. Per tant amb empat a zero, concloïa la primera meitat.

En la represa la decoració va canviar, ja que de seguida es va vorer que el Cartagena havia posat una marxa més, que volien el baló i aquest plantejament dels de verd, va desconcertar una mica a l’Alcoyano que es mostrava més o menys nerviós i imprecís. També és de veres que el Cartagena tan sols va necessitar huit minuts per a avançar-se al marcador, en la primera rematada dintre dels tres pals de la porteria de Marc Martínez; concretament ha sigut una cabotada al segon pal de Sergio Jiménez després de la treta d’un córner.

El gol queia com una gerra d’aigua freda, donat que tot i quedar vora quaranta minuts, obligava als alcoianistes a fer dos gols. L’Alcoyano ha tirat de casta i se n’ha anat a buscar la porteria de Limones intentant-ho David Torres de falta i Ángel amb jugada personal; però clar el fet d’haver d’anar a la desesperada va propiciar una contra amb avantatge cartagenera, que Jesús Álvaro ha culminat sota les cames de Marc i acabant ja quan faltaven 20 minuts més l’afegit amb la il·lusió dels milers d’aficionats del Deportivo, que això sí han aplaudit l’esforç i el treball d’un conjunt que continuava intentant marcar, cosa que ha estat a punt d’aconseguir Mariano Sanz, un dels primers canvis de Seligrat, qui per molt poc no arriba a una centrada que es va passejar per davant de la porteria de Limones. El temps afegit, 4 minuts, es va esgotar i el Cartagena quasi fa un tercer gol que haguera sigut un castic excessiu per a un Alcoyano que ho va donar tot.

Per l’Alcoyano jugaren: Marc, López Silva, David Torres (Mariano Sanz, min. 62), Ángel, Barreda, José García (Jorge Hernández, min. 62), Jony, Navarro ©, Bosch (Álvaro, min.71), Gato i Fran Miranda. Àrbitre: Carlos Calderiña del Col·legi català va amonestar a Fran Miranda, Ángel i Navarro. Gols: 0-1 Sérgio Jiménez, min. 53; 0-2 Jesús Álvaro, min. 70.

Sense dubtes que tot i la derrota i eliminació davant el Cartagena, el millor va ser l’acomiadament de temporada que jugadors i afició es varen dispensa mútuament; els primers trencats, estesos a terra, plorant mentre que la parròquia s’esperava estoicament al camp i amb una ovació eixordadora i crits de “Deportivo, Deportivo”, deia adéu a una temporada molt bona del seu equip. En roda de premsa, Toni Seligrat dia que tenien la sensació d’haver-li fallat fallat a l’afició, que ho sentien molt , però que tot i la derrota se n’anaven amb el cap molt alt.

Font: joseca./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *