Alcoians pel món: Ulises Villanueva, una experiència pels cinc continents del planeta
• Ulisses Villanueva és un alcoià que ha tingut des de molt jove el gust pel viatge. En aquesta entrevista ens explica la seua filosofia de viatger, algunes de les seues experiències i la seua visió d'Alcoi.
Ulisses Villanueva és un alcoià que ha tingut des de molt jove el gust pel viatge. En l’actualitat està realitzant l’ambiciós projecte de conéixer bona part del món, per etapes i per continents. Els primers països als quals va viatjar van ser França, Alemanya, Suïssa i Inglaterra, on va residir durant més de 8 anys i va obtenir la seua Llicenciatura i Màster en Psicologia.
Actualment està coneixent diferents països d’Àsia. En aquesta entrevista ens explica la seua filosofia de viatger, algunes de les seues experiències i la seua visió d’Alcoi.
– Quan vas començar el projecte de conéixer els cinc continents del planeta?
El gran projecte va començar a gestar-se fa aproximadament 10 anys. Va ser una idea bastant madurada i no fruit d’un arravatament emocional. Prendre la decisió de partir no va ser fàcil, abandonar un treball estable, la hipoteca, acomiadar-se de la família i amics i no deixar-se influenciar per opinions desllanadores són circumstàncies per les quals un ha de passar abans d’emprendre un projecte de tal envergadura. Sens dubte, es requereix un gran esforç personal i gran temprança emocional.
Són massa els vincles emocionals que m’uneixen a Alcoi
– Quins són els teus motius i inquietuds principals?
Els nostres valors morals es consoliden i amplien interactuant amb altres éssers humans i cultures, i com més diferents millor. Un viatge llarg, en el qual comparteixes infinitat d’experiències amb diferents cultures, o on ens posem en situacions límit que ni tan sols imaginàvem, ens aporta una nova visió del món que va molt més enllà del nostre punt de vista preestablit.
– I en l’àmbit professional?
Viatjar només amb un pressupost reduït durant diversos mesos per diferents països, confrontant diverses cultures i afrontar diverses situacions inesperades amb solvència i seguretat desenvolupa les habilitats que tant se sol·liciten en el món laboral.
– Com pagues els viatges?
Hi ha una màxima que utilitzen els viatgers (que no turistes) “Qui vol, troba els mitjans; qui no, les excuses”. No hi ha una regla general, ja que cada persona té els seus mitjans i circumstàncies i segurament siga més un problema de temps que de diners. Per posar un exemple, en el viatge de 5 mesos pel Sud-est Asiàtic (Nepal, Índia, Tailàndia, Malàisia, Filipines, Vietnam i Cambodja) potser m’he gastat menys diners que la mitjana de festers durant els tres dies de festes de Moros i Cristians. És qüestió de prioritats.
vaig menjar taràntules, cucs i piranyes que vaig pescar
Intente fugir del turisme “mainstream” utilitzant serveis de comunitats col·laboratives com “Couchsurfing” o “Workaway”, dormir en hostals juvenils en comptes d’hotels, utilitzar transport públic, etc. Hi ha infinitat de trucs per a estalviar, és qüestió de ser creatiu.
– Per què aquest viatge i no unes simples vacances?
Sens dubte, aquesta siga una de les preguntes més recurrents i de les quals més m’hagen fet reflexionar. Quan viatges ja no eres un mer espectador estival, sinó que jugues un paper més rellevant en la vida i cultura del país que visites. Viatjar no és solament una opció de vida sinó una filosofia. Aquesta filosofia existencial et permet ser més observador, entendre i gaudir més que quan estàs de vacances.
– Has passat alguna situació de perill o has sentit por?
Sens dubte la por és el pensament més coercitiu per al nostre desenvolupament personal. Ens construïm una vida “segura” per a evitar perills i en realitat el que evitem és la mateixa vida. Cal evitar pensaments negatius sobre malalties, falta de perspectives professionals o incompliments d’expectatives i centrar-se en els aspectes positius i optimistes com l’adquisició de noves experiències, conéixer nous llocs i gents o la de compartir experiències vitals úniques.
– A voltes resulta inevitable, no?
He de reconéixer que al principi del viatge estava un poc “sobre alerta” en relació a on anava, amb qui m’ajuntava o quin menjar prendre. Després de cert temps, però sempre utilitzant el sentit comú, un es relaxa i s’adona que a pesar que els perills són reals no cal sucumbir a la paranoia. Per exemple, malgrat prendre totes les precaucions a l’hora d’ingerir aliments, després d’un parell de fortes diarrees i una vegada recuperat, vaig decidir tastar tot tipus de menjars. En l’Amazones, per exemple, vaig menjar taràntules, cucs i piranyes que jo mateix havia pescat.
– Els teus últims viatges han sigut a Nepal i l’Índia… Has estat fent un treball voluntari, en quin ha consistit?
Considere que el voluntariat és una de les millors formes d’interactuar amb els locals i ser partícip dels seus costums. Les meues tasques com a voluntari en l’escola de primària per a xiquets sense recursos “Kent Public” de Nepal consistien a ajudar amb les classes d’anglés i ocasionalment alguna tasca de manteniment. En l’Índia participe en un projecte d’albergs perquè viatgers de tot el món puguen allotjar-se gratuïtament aportant simplement qualsevol que siga la seua habilitat o projecte.
– Després de conéixer tants països de llarg a llarg del món… Explica’ns alguna anècdota
Recorde que a la volta del “trecking” al campament base de l’Everest, vaig parar a menjar en un alberg on s’estava celebrant una festa amb música amenitzada per monjos budistes, menjar i gent d’allò més alegre. Em van convidar al fet que m’asseguera i compartira amb ells el menjar. En acabar i dirigir-me a la persona que semblava que organitzava la festa li vaig preguntar què li devia pel menjar, em va contestar que gens i que per a ella era un honor que jo haguera assistit al funeral de la seua mare. Quina forma més bella d’enfrontar-se al duel d’una persona estimada.
Viatjar no és solament una opció de vida sinó una filosofia
– Quins aspectes i valors creus que té Alcoi, la teua ciutat natal, que no puguem trobar en altres llocs?
És difícil ser imparcial sobre Alcoi, ja que són massa i profunds els vincles emocionals que m’uneixen a la ciutat. La qualitat de vida que trobem a Alcoi, calidesa de la gent, menjar, clima, facilitats, oci, treball, prestacions socials, són molt difícils de trobar en altres països. Quan ho va comentar amb alguns alcoians poc viatjats s’estranyen de les meues afirmacions i creuen que exagere. Però viatjar et dóna una perspectiva major per a valorar millor el que realment tens.
– Què hauria d’aprendre una ciutat com Alcoi per a millorar en el futur?
En els meus viatges he vist llocs paradisíacs que han sigut arruïnats per l’especulació, massificació turística, i falta total de previsió, on prevalen els diners ràpids sobre la sostenibilitat. Encara que per a veure aquests exemples no és necessari anar molt lluny, Espanya potser és un dels majors exemples a nivell mundial de com no s’han de fer les coses.
Alcoi, com que no és una ciutat turística, potser manque de la pressió d’altres ciutats, però una ciutat que no aposte per la sostenibilitat està abocada al fracàs.
Qui vulga coéixer més sobre els viatges d’Ulises, pot visitar el seu espai web. I qui vulga contactar amb ell pot fer-ho a través d’aquest correu: ulisesvillanueva@hotmail.com
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi