Palestina vencerà!
• Fins quan permetrem l'extermini d'un poble que pateix les més clares violacions dels drets humans des de fa quasi un segle? • Hem de participar del boicot als productes israelians, a les seues competicions esportives o a qualsevol altra intrusió en les nostres vides
Aquest era el crit que ja escoltava jo quan de jovenet, allà pels anys 70-80, participava amb indignació i solidaritat en manifestacions, congressos i altres esdeveniments que miraven cap aquella terra ocupada, maltractada i humiliada per l’Estat d’Israel.
De llavors ençà, ha estat un crit que s’ha repetit al llarg del temps enfront de la cada vegada més augmentada repressió contra aquest poble, que resisteix malgrat lliurar una batalla que ben bé podríem comparar amb la de David contra Goliat. Ara, paradoxes de la vida, David és palestí i Goliat israelià. Ara, paradoxes de la història, els nazis són els sionistes i els jueus, els palestins.
Al llarg de tots aquests anys, Europa, veritable culpable de tot el que allí passa, ha mirat cap a un altre costat. Moltes han estat les declaracions de les seues prostituïdes institucions a favor del poble palestí i el seu dret a recuperar el territori usurpat per Israel, però totes han estat com aigua en cistella. El gran aliat d’occident a orient compta en realitat amb el vistiplau dels EEUU i la resta del fariseu món occidental per fer el que els vinga de gust a cor què vols. El conflicte alimenta la bèstia i aquesta es fa gran xuclant la sang innocent de famílies palestines després d’haver-les deixat sense casa, sense terres, sense aigua, sense res.
Quan veig les imatges de Palestina, la brutalitat de la repressió de l’exèrcit contra xiquetes, dones i ancians i després veig les d’Eurovisió, les de l’inici del Giro, o les de Trump anunciant la ubicació de la seua ambaixada a Jerusalem, sent vergonya, ràbia i impotència. Fins quan permetrem l’extermini d’un poble que pateix les més clares violacions dels drets humans des de fa quasi un segle? Fins quan tractarem amb normalitat l’Estat d’Israel mentre comet aquestes atrocitats?
No hem de deixar de cridar ben fort: Palestina vencerà! Però també hem de participar del boicot als productes israelians, a les seues competicions esportives o a qualsevol altra intrusió en les nostres vides. Mentre Israel mantinga la seua política d’extermini al poble palestí, mentre no retorne els territoris ocupats al seu legítim propietari i mentre no es complisquen les resolucions de l’ONU, l’actitud de la ciutadania ha de ser activa, contestatària i efectiva.
La terra promesa d’uns ha estat el malson d’altres. 1945 fou l’any que acabava amb la tragèdia d’un poble perseguit i maltractat inhumanament i començà la tragèdia d’un altre poble. Els que eren víctimes es convertiren en botxins. I malgrat l’actuació d’aquell poble destructor sense pietat, llance un merescut reconeixement a tots aquells israelians i israelianes que s’oposen honrosament al que està fent el seu govern i lluiten per trobar una convivència pacífica entre els dos pobles.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi