Foradia ivaceext

“Visitar La Sarga és visitar el mateix paisatge de fa 7000 anys”

• El nostre entorn és privilegiat pels vestigis d’art rupestre que s’han conservat durant més de 7000 anys. • Ens ho comenten José Antonio López Mira, cap del Servei Territorial de Cultura i Esport d’Alacant, i Josep Maria Segura, director del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi.

Alcoi ha sigut el municipi seleccionat per acollir el Congrés d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica que s’ha dut a terme entre els dies 29 de novembre i l’1 de desembre. El programa ha ombinat conferències tècniques amb visites guiades a la Sarga i al Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi, organitzat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

El nostre entorn és privilegiat pels vestigis d’art rupestre que s’han conservat durant més de 7000 anys. Ens ho comenten dos dels organitzadors del Congrés: José Antonio López Mira, cap del Servei Territorial de Cultura i Esport d’Alacant, i Josep Maria Segura, director del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi.

– Per què ha sigut elegit Alcoi com a lloc on dur a terme aquest congrés nacional?

José Antonio: Enguany se celebra el 20 aniversari de la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani, l’ARAMPI, en la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. El darrer congrés que es va fer, fa ara 10 anys, va tindre lloc a València. Enguany, per criteris de descentralització, tocava fer el congrés a Castelló o a Alacant. I dins d’Alacant, si n’hi ha un punt de referència de gestió de l‘art rupestre, és La Sarga i el Museu Arqueològic Camilo Visedo.

– Per què es considera un referent?

José Antonio: Parlem de model Sarga en la gestió d’art rupestre per moltes qüestions: des del punt de vista de la pintura rupestre, ja que és un dels dos abrics on n’hi ha una superposició de l’art llevantí sobre el macroesquemàtic. Perquè és una sala més del Museu. És un model de gestió local, que l’Ajuntament està potenciant, ja que està projectant crear un centre d’interpretació. Dins de la gestió turística també és un model, ja que programa anualment visites. És un model perquè actua com a element de dinamització socioeconòmic. I és un model perquè va ser el primer a declarar el seu entorn de protecció a efectes patrimonials, urbanístics i mediambientals.

– A nivell divulgatiu, quin és l’interés arqueològic de la Sarga?

Josep Maria: És un dels jaciments més complets i més ben conservats de l’art rupestre, que data d’aproximadament de fa 7000 anys. En eixe moment en La Sarga es donen tres estils d’art diferents. Eixa és la importància de La Sarga: una gran quantitat d’elements, en tenim 150 figures (que en altres abrics arqueològics n’hi ha 1, 10, 20…), i d’estils artístics, que expliquen la seqüència pictòrica de la prehistòria recent de les terres valencianes. N’hi ha un art macroesquemàtic de figures grans, un altre figuratiu, que narra històries, i un Esquemàtic, que representa motius més xicotets. Dos dels estils estan superposats, el figuratiu o llevantí sobre el macroesquemàtic. A més el grau de conservació és molt bo. Una altra de les singularitats de La Sarga és que és un espai natural tancat de vora 16.000 metres quadrats.

– La gestió de la Sarga la feu des del Museu

Josep Maria: La Sarga és una sala més del Museu. No n’hi ha setmana que no estem allí: inspeccions, visites en grups, jornades de portes obertes… La Sarga va ser el primer jaciment d’art rupestre que va delimitar el seu entorn de protecció, per a protegir els futurs usos de l’entorn: tenim la garantia que allí no es farà cap mena d’infraestructura que puga suposar una agressió a l’entorn. Estàs en el mateix paisatge que fa 7000 anys. És molt important.

– Una gestió sostenible…

José Antonio: Eixe és un altre valor del model de gestió de la Sarga, va ser el primer abric en canviar el seu tancament de visera a tancament obert (fa ara 10 anys). Aquest tancament suposa que els espectadors puguen contemplar l’art rupestre en les condicions més paregudes possibles a quan es va realitzar aquest art: ja no a soles ensenyem l’art, sinó també l’entorn. Turisme d’experiència. Suposa un canvi de paradigma en la gestió de l’art rupestre. A partir d’aquest tancament hem fet ja onze en altres abrics i en tenim projectats quatre més.

– Durant tot l’any organitzeu visites, quina és aproximadament l’afluència?

Josep Maria: Vora 20 visites anuals per al públic en general i vora 20 visites més destinades als col·legis i a les universitats. A banda, si n’hi ha un col·lectiu interessat també li obrim. En total, la mitjana de visitants anual és d’uns 3.000. Complementem les visites amb el Museu, fent un poc de centre d’interpretació, explicant coses que des d’allí no es poden explicar. Les mateixes figures que vas a veure en La Sarga les tenim al Museu en ceràmica: els ‘ zig-zags’, els ‘orants’…

– N’hi ha projectat un Centre d’Interpretació de la Sarga des de l’Ajuntament?

Josep Maria: Com a projecte encara no existeix, però n’hi ha una voluntat de construir-lo. La gestió de la compra del terreny està en procés. Esperem que a principi de l’any que ve siga públic. Ara estem desenvolupant els criteris del que ha de ser.

– Un dels elements més importants que en teniu al Museu és ‘El Vas de l’Orant’

Josep Maria: És una peça clau per a explicar l’art rupestre. Es tracta d’una peça de ceràmica, d’uns 15 centímetres d’amplària i 17 d’altura. Està completa: manté la decoració de la ‘conxa marina del berberecho’ i el dibuix d’una dona que està amb els braços alçats en actitud d’orar. El seu origen és la Cova de l’Or de Beniarrés, un dels millors jaciments neolítics del Mediterrani occidental. Des de juny fins a gener està prestada per a una exposició del MARQ d’Alacant. Hem demanat que ens la tornen durant el Congrés.

– Tornem al Congrés, què temes es tractaran?

José Antonio: Tindrà tres sessions, dividides per temàtiques. Tractarem la investigació, troballes, documentació, les noves tecnologies, la gestió i protecció de l’art rupestre… Un dels punts principals serà la gestió turística de l’art rupestre, cap a on anem. Parlarem també de l’art rupestre com a motor socioeconòmic.

– Podem comentar algunes troballes que s’hagen fet recentment?

José Antonio: En 2008, en la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco de la Comunitat Valenciana teníem aproximadament 323 abrics. En l’inventari que hem fet en 2015, estem en més de 600 conjunts d’art rupestre. Tots els tenim referenciats, descrits i diagnosticats com a recursos culturals susceptibles de tindre una projecció i turística.

– Podríem concretar alguns d’ells que estiguen en l’entorn de les comarques centrals?

José Antonio: Tenim en La Sarga, Benirrama a la Vall de Gallirera, en Castell de Castells, en Beniatjar, en Benissa, en Dénia, en Xàbia, en Pedreguer…

 

 

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *