També a la universitat
Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà
Assitiem aquesta setmana a l’espectacle del tancament d’un grup d’alumnes de la Universitat de València a les aules de la seua facultat per tal de protestar per l’actitud masclista d’un dels seus professors. Un mascliste que, a més, va participar als actes commemoratius que la Universitat de València va organitzar al voltant del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la violència contra les Dones i això va ser el detonant per a que les alumnes actuaren.
De seguida que la rectora se’n va assabentar i amb el consentiment de les alumnes, és va denunciar a aquest professor i els protocols de la Universitat per combatre aquestes situacions és varen ficar en marxa. La pròpia rectora va declarar que a la Universitat de València hi ha tolerància zero amb aquestes actituds masclistes i sexistes envers les alumnes.
És curiós que quan l’equip rectoral va demanar a les alumnes implicades que denunciaren al professor mascliste, elles es negaren per por a repercusions acadèmiques i, molt encertadament, va actuar eixe equip en nom de les estudiants.
A l’últim any hem viscut com poc a por va desmuntant-se el sistema del silenci per la por. El moviment internacional “Me Too” va ficar potes amunt el sistema sexista i clientelar de Holywood i tots els abusos comesos per gent quasi intocable.
La por a ser qüestionada per la societat patriarcal paralitza a les víctimes. Siguen xiquetes, xiquets o dones. La por com a eina de submissió i de poder per qui resulta ser un agressor en tota línia. La por utilitzada per a mantenir els privilegis patriarcals històrics.
El passat 8 de març varem viure la primera gran vaga feminista a nivell internacional però a l’Estat Espanyol es va viure molt intensament i com a un fet històric en els reivindicacions per una societat més igualitària, equitativa i justa. Las places i carrers dels nostres pobles es varen emplenar de molta gent jove, sobretot dones joves exigint respecte als cossos de les dones i també una igualtat real que encara no tenim. Gràcies a accions com la vaga feminista del passat 8 de març, es va fer visible que el feminisme vol acabar amb eixes pors i vol ficar damunt la taula, un cop més, que la igualtat s’ha de treballar a les escoles i a les famílies des de que les criatures són ben menudes.
La por que han sentit estes alumnes de la Universitat de València és el resultat de molts anys de silencis còmplices als claustres i de permissivitat amb aquestes formes d’actuar. La necessitat de desmantellar aquestes actituds ha vingut, en aquest cas per que la Unitat d’Igualtat i la pròpia rectora de la Universitat han cregut a les alumnes i les han fet sentir segures front al poder del professor assetjador.
Estem comprovant com quan hi ha dones compromeses amb poder suficient per a recolzar a la gent més vulnerable hi ha canvis. Potser un rector també haguera actuat igual, però en aquest cas i amb rapidesa, ha actuat i per primera vegada, la màxima responsable de la Universitat de València. I això estic segura que a les alumnes les haurà fet sentir recolzades i més segures.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi