El moviment feminista està carregat de futur
• El moviment feminista ha demostrat ser una esperança social amb grans possibilitats de fer realitat millores reials • El feminisme està omplint els carrers de valors humans: respecte, tolerància, convivència i igualtat de drets
El moviment feminista ha demostrat ser una esperança social amb grans possibilitats de fer realitat millores reials. Si l’any passat ja es va viure un 8 de Març històric, amb una participació extraordinària (fruit d’un gran treball d’organització i de conscienciació per part de col·lectius, centres educatius, entitats, institucions i societat en general), enguany l’èxit ha sigut superat amb escreix.
Aquest gran èxit té repercussions en la realitat: societat, polítics, empreses i institucions es veuen obligats (alguns amb molt de gust, segur, i altres no tant) a acompanyar i participar de les reivindicacions d’un moviment que avança amb una força social desbordant. Conquerir el sentit comú de la població és la condició indispensable per a avançar, i, de moment, en gran part, s’està aconseguit.
Tot i això, el camí no serà tan senzill. El feminisme també té enemics molt poderosos, alguns que ho expressen de manera més explícita i altres que actuen amb més subtilitat. I tots tenen una cosa en comú, d’una manera més o menys directa, defensen els privilegis dels més rics i poderosos.
Darrere de l’antifeminisme hi ha lideratges polítics com Vox, partit que vol eliminar tots els avanços legals relacionats amb les lluites contra les violències de gènere. Però també el PP, tal com evidències propostes com aquesta: endarrerir l’expulsió de dones immigrants sense regulació si ofereixen els seus fills en adopció.
Ciudadanos a última hora, davant l’obvietat de l’èxit de la jornada, va decidir, amb la boca petita, que sí que participaria de la celebració del 8M. No obstant això, és molt complicat classificar aquesta formació dins dels postulats que advoquen per la igualtat (ni de gènere ni de cap altra mena). Diuen posicionar-se dins d’un ‘feminisme liberal’, que en última instància és sinònim del dret de les dones pobres a criar xiquets per a vendre-se’ls a les famílies riques i del dret a que les dones puguen guanyar-se el seu menjar venent el seu cos en el mercat sexual.
Durant aquests dies, una altra institució s’ha llevat també la careta: la CEOE ha publicat un document que afirma que l’escletxa salarial i les desigualtats laborals entre homes i dones s’expliquen pels trets psicològics i les habilitats no cognitives de les dones.
En definitiva, a mesura que avança el moviment feminista, també ho fa el moviment antifeminista. I si tenim en compte l’arrel de les postures que un i un altre defensen, aquest creixement paral·lel té lògica: un és partidari de la igualtat i l’altre dels privilegis: interessos confrontats: lluita de classes.
No podem oblidar que, a nivell internacional, estem presenciant una onada de deshumanització protagonitzada per moviments regressius i reaccionaris que plantegen i justifiquen la violència, la força, la imposició i l’autoritarisme com a fórmula política (i no és cap exageració, per exemple: Bolsonaro està permetent l’assassinat de tribus indígenes amb la intenció de mercantilitzar l’Amazones).
Com a contrapunt, el feminisme està omplint els carrers de valors humans: respecte, tolerància, convivència i igualtat de drets. Esperem que continue enfortint-se i creixent, és el moviment que pot salvar les nostres societats d’una de les amenaces vigents més perilloses, la de la intolerància.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi