Foradia

‘Invisibles’, l’art del Grup Matèrics en honor als més vulnerables de la societat

· L’art pot ser una eina per a despertar o agitar consciències, “evitar excuses per a la inacció o ser col·laboradors d’injustícies" · "Qualsevol pot arribar a ser un mendicant si les circumstàncies no li són favorables”

La sala d’exposicions artístiques del Centre Cultural Ovidi Montllor s’ha omplit d’art i reflexions socials amb l’exposició ‘Invisibles’, del Grup Matèrics, conformat per Ximo Canet, Enric Piera i Xavi Vaquer.

L’exposició, amb obres dels tres artistes, té com a fil conductor les persones invisibles d’aquesta societat, els més vulnerables, els que queden exclosos del sistema.

A través de nombroses obres de molt diverses tècniques i característiques, on destaca la integració d’objectes, textures i elements naturals, el Grup Matèrics vol posar llum a aquests sectors socials, emfatitzant en el fet que qualsevol persona de la nostra societat pot tindre un colp d’infortuni i quedar en aquesta situació.

Cadascun dels artistes ha configurat un racó de la sala amb les seues composicions; a més n’hi ha un altre espai compartit per obres dels tres. Les obres plàstiques, a més, estan complementades amb textos penjats en les parets que afegeixen sentits i significats.

Les terres, la tela i els objectes desgastats per l’ús són alguns dels components que formen part de les composicions artístiques d’Enric Piera. Per a aquest artista “tota creació artística ha d’estar vinculada a l’humà, ressaltar allò que dol a l’èsser humà: posar llum i visibilitat en les zones que queden ocultes per interessos foscos”. 

En aquest sentit, l’art pot ser una eina per a despertar o agitar consciències, “evitar excuses per a la inacció o ser col·laboradors necessaris d’injustícies socials”.

Les obres de Ximo Canet, creades a través de pintures naturals, terres i espècies al temple, ens volen fer reflexionar sobre “els nous paisatges culturals i el paper de l’home”. Ens proposa “un passeig per diversos paisatges actuals deformats, la deforestació i despoblació dels nostres boscos, pobles i entorns naturals”.

D’aquesta manera, vol posar llum en les “situacions migratòries en diversos àmbits que estem vivint durant els últims anys i que estan donant peu a un canvi cultural i social”. A més, amb la seua part de l’exposició vol reivindicar l’article 47 de la Constitució espanyola, segons el qual “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada”.

Les ‘instal·lacions pictòriques’ de Xavi Vaquer, realitzades amb diferents materials, com fustes velles, papers escrits i altres objectes, volen contar “històries al voltant de la soledat en què estan presoneres les persones”. Concretament, les d’aquesta exposició fan èmfasi en el fet “que qualsevol pot arribar a ser un mendicant si les circumstàncies no li són favorables”.

Una de les seues instal·lacions, de fet, molt cridanera, ha consistit en emular un llit de mendicant de carrer, amb tots els accessoris que poden formar part de la vida d’aquestes persones oblidades. L’exposició estarà oberta al públic durant els mesos d’abril i maig.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *