Foradia

Dia Internacional contra la Explotació Sexual i la Tracta de Persones

Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà

Va ser instaurat per la Conferència Mundial de la Coalició Contra el Tràfic de Persones en coordinació amb la Conferència de Dones que va tindre lloc en Dhaka, Bangladés, el gener de 1999. Va ser un 23 de setembre, l’any 1913, quan es va promulgar la primera norma legal en el món contra la prostitució infantil: el país pioner va ser l’Argentina amb la denominada “Llei Palacios”.

Segons la Organización Internacional del Trabajo (OIT) la xifra en més de quatre milions i mig de víctimes d’explotació sexual forçosa arreu del món. I d’eixa xifra cal destacar que el 90% són dones i xiquetes.
A l’Estat Espanyol hi ha onze mil víctimes potencials de tracta amb finalitat d’explotació sexual. A Europa, segons dades d’Euroestat, entre 2010 i 2012 es van registrar més de 30.000 persones identificades com a víctimes de tràfic, la qual cosa suposa un increment del 28% respecte al període 2008-2010. D’elles, el 69% amb finalitats d’explotació sexual. Un 17% tenia entre 12 i 17 anys i un 2%, menys d’11.

Aquestes dades es van publicar l’any passat per tal de conscienciar a la població del greu problema que s’assossega per part de tantíssimes dones que, per misèria i enganyades són tractades perquè les màfies i les xarxes criminals contínues guanyant diners.
La violència sexual la pateixen aproximadament un 35% de les dones en aquesta situació i les obliguen a treballar una mitjana d’onze hores al dia al llarg dels set dies de la setmana. Pura explotació a què sotmeten a aquestes dones i xiquetes que venen de llocs empobrits per l’ambició desmesurada del capitalisme i que, novament se ceba amb els seus cossos per guanyar diners.

Les cosifiquen amb la clara intenció de perdre de vista que són persones i que elles mateixes perden de vista que tenen drets i són persones per a, d’eixa manera, convertir-les en trossos de carn que poder fer servir per a alleugerar el desig sexual d’homes que acaben comprant el seu plaer i una altra vegada.

Vull deixar molt clar que aquestes víctimes de tracta amb finalitat d’explotació sexual perden la veu i tenen molta por que els passe alguna cosa a les seues famílies al seu país d’origen, perquè els proxenetes ja s’encarreguen de recordar-los que si elles no paguen el deute, faran mal als seus éssers estimats. És crueltat en estat pur.

M’agradaria que les persones que puguen acabar llegint aquestes paraules feren un pensament sobre què  podem fer cadascú de nosaltres per estalviar tant de patiment a aquestes víctimes a qui els han tret la veu.
Per començar, deixar de consumir dones aquells que encara ho fan seria una bona decisió. També ho podria ser deixar de justificar grollerament, com encara ho fa alguna gent, la necessitat de la prostitució per estalviar mals majors. També seria un bon començament.

I no vull acabar aquest text sense recordar que a aquestes dones tractades i prostituïdes, són víctimes d’un sistema capitalista que els intenta traure tot, fins i tot la dignitat, però que la dignitat no és la pot traure ningú. Ni els puteros consumidors de dones, ni els proxenetes que les esclavitzen. La seua dignitat és seua.

Font: Teresa Mollá Castells





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *