Carol Ortiz: “L’Associació de Sant Jordi em té per a lidiar en tot el que calga”

Entrevistem a la regidora de Festes i Gent Gran en la nostra edició quinzenal en paper

Convidem a la regidora de Festes i Gent Gran, Carol Ortiz, a les nostres oficines de EL GRAT. Parlem dels temes que ocupen i preocupen a aquestes dues àrees, entre aquestes, el dia del Mig Any, que Alcoi celebra aquest dissabte.

• Al segle XXI arribes tu com primera regidora de Festes. S’ha de prendre com quelcom normal, malgrat la tardança, o cal destacar-ho?

Per a mi ha estat un honor ser la primera dona regidora de Festes. Ací en Alcoi és un càrrec molt important perquè les Festes ací, per a mi, són ‘lo més gran’, evidentment. Des que m’ho van dir en un primer moment ho vaig acceptar, perquè era una il·lusió molt gran, i sobretot per la confiança que depositen en tu. Jo pense que s’han de normalitzar les coses; que no havia arribat fins ara, doncs igual perquè no era el moment. Ara tot està arribant, poquet a poquet, tot. S’ha de viure de manera normal.

• Quins aspectes consideres que s’han de renovar dins del món fester, aprofitant el teu com un rostre nou. En què estàs treballant?

Renovar? Nosaltres sempre anem a estar del costat de l’Associació de Sant Jordi. De fet, fan una feina molt important durant tot l’any, encara que no es veja, porta molt de treball. Canviar? Poquet a poquet ells també van introduint coses. Ells saben que em tenen a mi ahí per a lidiar en tot allò que calga, tant en la gent, com en les associacions.

• Un dels temes que ha estat en la primera línia de la polèmica és el ‘traje’ femení.

Jo crec que és una polèmica que ja fa molt de temps que està. Jo sempre dic que les coses no arriben d’avui per a demà; està treballant-se molt en este punt i s’ha de donar un temps. Els canvis sempre produeixen enfrontaments. És cert que des de l’oposició es viu d’una altra forma que en primera línia. Jo mai dic que no a res: el que em traslladen, jo ho trasllade. Tot és parlar-ho. Les coses no poden canviar-se tan ràpidament.

• Com ho veus, a títol personal? ‘Traje’ universal, femení-masculí, o cal diferenciar?

Universal? Nosaltres sempre hem pensat que el tema de la dona en la Festa, en les pioneres de les filaes, que allò que s’utilitze no fóra amb caràcter retroactiu. És a dir, que hem de pensar tant en les veteranes com en les noves generacions que entren. El més important és que està parlant-se i s’està negociant, jo mateixa m’he reunit amb elles. Jo sóc festera de ple dret dels Gusmans. No sé ahí què dir-te, perquè en la meua filà jo tinc un ‘traje’ de dona, però és molt semblant al d’homes. També hi ha que no es poden acoplar, perquè no són tan còmodes: el cos d’una dona no és el d’un home. En la mesura d’allò possible, que siga el més similar al d’ells.

• Altre assumpte, que ja et va agafar quasi solventat. La pòlvora.

De fet es va produir més en l’època d’estiu. L’Associació va mediar súper bé, encara que el problema no era en Alcoi. Nosaltres estem ací per donar el suport a la resta de pobles que el tenien. Mai hem tancat portes.

• Alcoi i la UNDEF, etern dilema. La presidenta de l’entitat festera, la contestana Pepa Prats, va manifestar en aquestes mateixes pàgines, el seu desig de què municipis com Alcoi o Villena n’entraren a formar part.

Ahí jo confie en l’Associació de Sant Jordi: el que ells pensen serà el que nosaltres pensem. Ells han mediat en tot; si pensen que hem d’estar allí, doncs jo els recolzaré, i si no, també. Anem a estar al seu costat en aquest tema, al 100%. Jo crec que encara no han parlat, ni que sí, ni que no, estan en constants negociacions. El tema no està tancat del tot.

• Quina és la independència que té l’associació? Fins on arriba el marge d’actuació de la regidoria de Festes, i fins on la seua. Treballeu en paral·lel?

La meua part és política. Nosaltres, com ja he dit, hem de mediar. Ens reunim en tota la gent que vullga, i ho traslladem. També en aquestes coses no pren la decisió una persona, únicament. A mi m’escolten, i em tracten molt bé.

• És complicat enfrontar-se segons a quin sector més conservador, dins del món fester?

Les coses canviaran. Les noves generacions ja és impossible que pensen com nosaltres, perquè aprenen als col·legis, etc. L’assumpte de l’home i la dona els nostres fills estan vivint-ho d’una altra manera. Tot té el seu temps. Els que vénen darrere són aquells que poden canviar les coses, i s’han de deixar les portes obertes sempre.

• També t’ha tocat viure una època daurada per a la primera Festa d’Alcoi, aquest any, el segon en ser declarada Bé d’Interés Cultural.

Això ho va aconseguir el meu regidor Raül Llopis, a qui adore. Amb ell i Jordi, els dos regidors de festes, i el suport que sempre he tingut de l’alcalde, Toni Francés. En ells confie i em recolze molt. Tot açò ha estat gràcies a ells.

• A punt de viure un nou Mig Any, per fi s’obriran al públic les filaes de la ladera afectada pels desprendiments al riu Riquer.

Això també ens ha portat de cap, sobretot, a Raül. La setmana passada vam anar. Estaran funcionant a tope el dia del Mig Any. Ens vam alegrar molt perquè no tenir una seu és complicat, més en els dies de Festa. Ens ha costat però ha quedat molt bé. Nosaltres vam estar en la Llana, la més perjudicada de les quatre afectades, i l’únic que els faltava era posar la part de fora, de la terrassa. S’ha quedat xulíssima, esperem que per moltíssims anys.

• Parlem ara dels actes del Mig Any.

Ja se n’han fet un munt. Després, totes les presentacions de les heràldiques; la darrera, la del Sant Jordiet, que vaig poder gaudir jo. És un acte molt xulo, la gent està molt il·lusionada. També queda la presentació del Sant Jordiet, en el col·legi Salesians, a les quatre de la vesprada, abans de la presentació de càrrecs, el mateix dia 25, al Teatre Calderón, com sempre, a les 20.30 hores. El dissabte 26, el Mig Any, el concurs de l’Olleta Alcoiana, i les posteriors entradetes. Des del departament de Medi Ambient, vam valorar fer la recollida de residus este dia: anem a posar en les zones comuns de la Glorieta, en cada filà, un triple contenidor, de restes, envasos i vidre. Ja que està obert al públic, que els nostres fills vegen que hem d’estar sempre mirant el Medi Ambient.

• Entre d’altres, a la prèvia, concursos infantils, per exemple.

Ja hem donat els premis de la matinal infantil que fa l’associació tots els anys, on els xiquets pinten el tema de festes, en Cervantes. Els guardons es van donar al Teatre Principal el mateix diumenge. Això de vore-li la cara als xiquets, paga la pena, estan tots emocionats. Vam donar molts premis.

• Hi ha moltes festes, a Alcoi. Hem deixat la de la Verge dels Lliris i anem cap al nadal alcoià.

Alcoi, per sort, és un poble on ens agrada la festa. La Verge dels Lliris, que va ser en setembre, que va ser una llàstima, per les inclemències del temps…Però vam gaudir igualment. També tenim la de Sant Maure, i la del Jesuset del Miracle. I la pròxima és la Cavalcada de Reis, on també estem ja treballant. Jo crec que és una de les festes on més gaudeix la gent, sobretot, perquè és per a xiquets. Tinc dos, així que em senc molt motivada.

• Què podem avançar?

Tenim ja una reunió per tractar el tema dels ‘paqueteros’ i els ‘pajes’. Són molts els xiquets que necessiten els seus regals, tots. Estem treballant en açò.

• Hi havia una previsió d’ampliar a una tercera zona el campament del Preventori, de fet.

Estem intentant acabar de concretar-ho. Ahí he de dir que els Samarites estan fent un treball espectacular, tot és gràcies a ells. És una cosa que solament es fa ací, a Alcoi. Estem valorant, encara, però de segur que fem quelcom novedós.

• Has canviar la coordinació d’Alcaldia per la tasca de regidora. Bon canvi?

La veritat és que sempre he estat ahí darrere. Per Alcaldia passen totes les regidories. Sempre he estat al costat de l’alcalde, en totes les festes i inauguracions, etc. Ara ho veig des d’un altre punt de vista. Ambdues feines són xules. En Alcaldia es treballa molt, moltíssim.

• Parlem de l’altra regidoria que portes, Gent Gran. Sembla més amable.

La regidoria dels majors et dóna molta vida. Sols de veure’ls a ells. Jo, de vegades, em sorprenc, fan tantes coses! Tantes ganes. Jo sóc qui sempre està esgotada. A les aules de majors d’aquest any tenim al voltant de 800 persones, de les quals hi ha llistat d’espera. Perquè volen fer més d’una activitat, els hem facilitat que en facen dues. Les aules es reparteixen en diferents llocs: fan pintura, ioga, balls…Hem fet taller de sevillanes, fins i tot. La setmana del 24-25 d’octubre hi ha un viatge a Segòvia, que jo crec que és súper interessant que la gent viatge, i disfrute de la vida, que s’ho mereixen. També van a fer un taller de noves tecnologies, saber el funcionament dels mòbils. Crec que ja estan les places ocupades, es farà en el Centre Social de la Zona Nord, fins al mes de desembre. Estan ‘a tope’ (riures). Hem tret uns tallers per millorar les condicions de vida de la gent major, a més, un és per a desenvolupament personal, en l’aula de la Creu Roja, valorant el compromís a la propia vida. Els altres dos tallers es faran en la residència i centre de dia Emilio Sala porten el nom de ‘Activa’t: allò important no són els anys sinó allò que fas amb ells’, i el segon, ‘Despertar amb un somriure’. Tot en positiu.

• De fet, l’Ajuntament d’Alcoi ha estat present en un encontre de Ciutats Amigables amb la Gent Gran, a Madrid.

Hem estat en Madrid, perquè, com ja sabeu, Alcoi és Ciutat Amiga de la Infància, com va aconseguir la meua companya Aroa, i ara estem intentant ser de Gent Gran. Açò està fent-se ja en Hispanoamèrica i molts llocs. En Espanya, allò més consolidat en aquest tema està al País Basc, ens van explicar el seu projecte, allí a Madrid. És un treball d’anys, no és d’avui a demà. Nosaltres estem fent ara un diagnòstic, que és un requisit, per veure les necessitats, parlar i escoltar a les associacions. Entren molts factors per poder aconseguir ser Ciutat Amiga de la Gent Gran.

Notícies que també el poden interessar

‘Metralla’ de Jordi Botella

Cocentaina es prepara per a les jornades científiques de la Font Roja i Mariola

Una Mostra per a aprendre