Foradia

(Ja no) Juguem a la pilota valenciana

El veïnat, columna per Ignasi Mora

Acabe de veure una partida de pilota al carrer d’Olmos Canalda de Benissivà. En aquest poble de la Vall de Gallinera hi ha fama d’haver fet grans partides de pilota. Eren altres temps. La gent encara s’estimava més viure al camp que en un quart pis i sempre pendents que els fills no es contagiaren dels baixos fons de la ciutat. Si s’està despoblant l’interior del país i s’estan inflant les ciutats, és perquè enganyen a les persones i, en compte de salut natural (no contaminació, no presses, no tancats en un pis), els venen tot el contrari, allò que perjudica la vida i que resulta molt més car que la senzillesa del camp.

Hi havia poc de personal veent la partida. També és de veres que l’hora de l’esmorzar és sagrada. Però pensant-ho bé, l’escassedat de públic en la partida té uns altres orígens. Els més vells aficionats a la pilota confonien un esport de gran tradició amb una timba. Les generacions més joves han participat intensament dels canvis mentals que els ha oferit el mercat. Han abandonat en un racó tot allò que els semblava massa nostre, com la pilota valenciana. I la majoria ens hem adherit a l’esport manicomial de comprar durant una vesprada sencera en les grans superfícies, que tenen de tot, menys ànima.

A l’únic carrer de Benissivà, la pilota anava i venia, mentre que el sol s’arrapava per darrere de la serra de dalt i enfortia la llum tardoral. En aquell ambient a l’aire lliure,  l’espectacle del nostre antiquíssim joc em feia pensar que la pilota valenciana que es juga al carrer no demana un local a banda, sinó que s’integra en la població corresponent i guanya així la utilització diversa del seu espai. D’altra banda, és un joc gens uniformat, ple d’atzars i sorpreses, ja que es practica als carrers, on ara la pilota topa amb una porta o una finestra, on ara la pilota s’ha encalat o cal anar a per ella.

En els dies que corren, pareix que hi ha un moviment de fons, institucional, per recuperar aquest esport tan propi dels valencians. No és una mala idea, ni de bon tros. Ja que no juguem a la pilota per les circumstàncies que hem insinuat, les mateixes circumstàncies es poden tornar a capgirar. La pilota valenciana és un esport per a gent jove amb ganes d’embravir els músculs de tot el cos. I tot allò que s’ha quasi perdut i val la pena, cal fer l’esforç de recuperar-ho.

Font: Ignasi Mora./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *