Foradia ajualcoitel

Barça vs Madrid

Pixant fora de lloc, columna per Àlex Agulló

Durant un grapat d’anys he cercat infructuosament dues persones, acèrrimes seguidores del Madrid una, i del Barça l’altra, amb la intenció de fer un experiment: La proposta, mai acceptada, passava per estar disposades a permutar els seus déus futbolers durant una temporada, o tan sols mitja… impossible! Ni de manera remota contemplen el poder acceptar eixa proposta experimental de canviar i, provisionalment, deixar d’esser “dels seus durant un període limitat de temps. Així que si amb temes tan (in)transcendents no funciona, per redreçar el món global i el particular de res en tinc ganes.

Rellegint l’anterior paràgraf em roda pel cap una proposta. Abans de formular-la comence demanant disculpes per la gosadia. Són quimeres meues però podríem incorporar a la política eixa eina de revisió i modificació, si cal, de jugades conflictives que ocorren durant alguns partits de futbol. Ja sé que el VAR està per a temes rellevants no per a banalitats però, si més no de manera provisional, podríem fer l’experiència. Al mateix temps, i per completar l’experiment, caldria elaborar un catàleg detallat d’infraccions amb la seua sanció corresponent. Per exemple, quan és fa publica qualsevol acusació i aquesta és desmentida per l’altra part, actua el VAR i a qui haja mentit, o a qui haja afirmat o negat mitja veritat, automàticament sanció. Això si, adaptada a la gravetat del fet. Des d’un simple advertiment, o una targeta (groga no que pot derivar en altre tipus de complicacions), o una expulsió temporal amb suspensió de sou, fins unes càstigs màxims que implicaren  una sanció econòmica i expulsió definitiva del parlament/ajuntament… per acumulació de reincidències o per la gravetat dels fets analitzats.

Ja sé que no hi ha punt de comparança. Que parlem de partits diferents.  Que mai no serà comparable la validesa d’un gol amb nimietats com la confirmació o denegació d’afirmacions habituals entre polítics de diferents partits on, el/la rival, pot acusar de badomies com robar, defraudar,  o d’actuar tendenciosament, de manera il·legal, o simplement pot mentir repetidament de manera intencionada.  

Si els deus tradicionals s’aplicaren a la feina i foren ells qui sancionaren automàticament a totes aquelles persones que, voluntàriament s’hagen presentat per administrar allò que és de totes i de tots, segurament el VAR no caldria fer-lo servir. Però ells/elles tampoc no han reaccionat a la meua crida anterior per seure i negociar propostes comunes, divines, que redrecen la catastròfica perspectiva actual. Ni tan sols s’han molestat en enviar-me cap WatsApp, agraint la meua bona voluntat. No tenim massa opcions, o juguem nosaltres la partida, o els trumfos de la baralla segueixen/seguiran en les mateixes mans de sempre. I jo, ganes de pontificar ja no me’n queden ni miqueta ni gens. 

Ah i ho deixe caure per si de cas a alguna persona li passara pel cap: no estic a cap llista electoral, ni tinc intencions d’estar-hi, així que a eixes dues persones que m’han manifestat la seua disponibilitat a votar-me, si fora el cas, els pose en antecedents, no fora que algun dia perdera encara més la xaveta i… 

Els meus deus, rebordonits i farts, en un dels primers manaments em dicten que no veuen altra alternativa a la supervivència del planeta que cremar, oficialment i solemnement, cada dia cinquanta cotxes. I el teu cotxe, i el meu, també estan en la llista dels aspirants a ser legalment sacrificats per orde divina. Que qui avisa no és traïdor.

Font: Àlex Agulló./


ajuntalcoi

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *