lasarga mediamborganica

“…ací va la meua veritat. Ara dis-me la teua que t’estic escoltant”

Pixant fora de lloc per Àlex Agulló

Tot comença, i tot acaba, amb un mateix. En el meu cas particular, el dia que haja perdut la xaveta del tot, s’haurà acabat el canvi climàtic, la fam, les guerres, la intolerància, el maltractament, els abusos, l’egoisme i tota la retahila que li vullgues afegir. 

També s’acaben els PIXANT FORA DE LLOC al Grat. I de cap de manera voldria escriure aquest comiat sense demanar-vos disculpes. Disculpes per haver estat utilitzant-vos. Ignore si a poca o a poquíssima gent, però tant se val. Heu estat l’excusa perfecta per deixar-me traure les flatulències que em produien les derrotes seguides i seculars de la mateixa gent. Víctimes repetides de totes les malifetes que esmente abans.

Com els anys van anar esvaïnt (rosegant-me despietadament diria jo)qualsevol esperança en aconseguir un canvi veritable a aquesta mena de món en el qual (mal)vivim, no tenia cap intenció, ni força, ni ganes de pontificar. Per aquest motiu vaig respondre negativament a la proposta del Gratis per escriure res. Al remat ho vaig acabar fent. He estat escrivint i també pontificant:(PONTIFICAR: Parlar o obrar amb un to de gran autoritat sense tindre’n. (DNV).  Això sí deixant de banda allò de “gran autoritat” i també cal recordar-ho, sense amagar res. Seguit, seguit he procurat repetir-ho per no enganyar cap persona. He jugat amb les cartes marcades però a vistes: formació i informació per dir o deixar de dir la mínima. Contrastar opinions, ni miqueta ni gens. Si hagués tingut que fer res d’això, ni el primer “pixant” haguera aparegut.

Ha passat i, ho repetisc, de debò que us demane disculpes. Ho he fet servir, a cosa feta, com una teràpia contra la meua sensació d’impotència. També és igual de cert que m’ha estat aportant una dosi d’autoestima a dues bandes, la primera a l’escriure i acabar cada escrit i la segona al veure’l imprés i escampat. Han estat píndoles per combatre una mena d’autoexili irreversible i progresiu. Vosaltres heu format part dels efectes secundaris, de víctimes colaterals o d’extres en la pel.lícula que jo em montava.

Ja no us tornaré a destorbar, o, si més no, això espere. També és veritat que igual estic bufant en “caldo” gelat. A penes tinc cap referència de retorn i tanmateix he estat escrivint per al dimoni i no ho llegia ni déu. Cap problema. Per eixe mal que fora més enllà dels efectes perniciosos de la ignorància. És un mal, la ignorància, insuportable. Hi ha experiments en nadons als quals se’ls facilitava tot allò que pogueren necessitar per al seu desenvolupament, però ignorant-los. Els resultats van confirmar de manera contundent les conseqüències negatives de la ignorància. De fet les persones, totes les persones, cerquem les carícies. Carícies que si no són gratificants i positives, seran negatives pero carícies que trenquen la ignorància. En la gent menuda eixe fenòmen el podem apreciar més facilment: o abraçades, o bateculs i càstics que confirmen la seua presència.

Des del primer moment ha estat una ocupació/teràpia còmoda. Parle de l’elaboració de cada PIXANT. Des del GRAT, mai no m’han posat cap entrebanc. Si bé ho pense, tampoc m’han retornat massa carícies positives (prou feina tenien/tenen per tirar endavant el projecte). Per la banda de la gent que poguera llegir-me, un parell de persones que els agradava i una (un professor d’informàtica) que qüestionava el que apareixia publicat sobre la tecnologia pu(n)ta. Encara està pendent la trobada per parlar-ho. De tota manera, de segur que coincidiria amb moltes de les puntualitzacions que puguera fer-me l’amic informàtic. És una altra de les meues cartes marcades en aquesta partida: Jo únicament he escric, he plantejat afirmacions, denúncies o interrogants… que és la part més fàcil. Les solucions, les recceptes, LA VERITAT, espere que mai l’hajau trobada acampant per aquestos orinals esguitats.

Continueu llegint/escoltant/veient i millor si no ho feu, únicament, recurrint a fonts que compartisquen la vostra manera de veure el món. Encara millor si ho feu parapetades darrere de la pancarta de “ací va la meua veritat. Ara dis-me la teua que t’estic escoltant”, us assegure que més d’un dels problemes esmentats al principi de l’escrit, podran anar veient llumetes. El món serà més nostre i els poderosos menys poderosos.

Salut i a seguir fent bondat  

Font: Àlex Agulló./

ajudesparentalcoi

 

ua


Una resposta de “…ací va la meua veritat. Ara dis-me la teua que t’estic escoltant”

  1. Arbre Agulló i Guerra ha dit:

    El tema de fons de l’escrit, com ens posicionem endavant la realitat, és un tema de fons del humans al llarg de la història, d’on venim, guerres, imperis, colonialisme, esclavisme…hi ha motius per ésser pesimista, ara Ayuso en Madrid amb un discurs d’odi a altres humans pobres del Mon, és refrendada per la majoria de votants de la Comunitat de Madrid. La vida que cada persona es dona, una creuen en religions… altres en el que veiem i optem, es pot enfocar segons cada persona, la REALITAT ÉS MATEMÀTICA, podem optar pel pesimisme o per l’esperança, el pesimisme et comdemna a ésser infeliç ja, el optimisme del cor fa millorar el teu estat, la capacitat d’estimar. LA VIDA….Nèixer…viure, morir, entremig estimar és un bon destí.

    Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *