foradia camaraalcoi

DESTRES o SINISTRES?

Pixant fora de lloc 28 per Àlex Agulló

DESTRES o SINISTRES? Després d’un parell de setmanes observant puc constatar com els dos formiguers, sense cap mena de dubte, funcionen amb unes pautes de comportament molt similars, idèntiques afirmaria jo. Perfectament podria ser la mateixa comunitat, simplement separada quatre pams una de l’altra.

Què no seran les mateixes formigues? -pensava mentre les observava idènticament igual d’atrafegades. Jo era incapaç de diferenciar-les. De tal manera que si alguna, algunes, o totes canviaren de formiguer, de debò que ni me n’adonaria.Entre un i altre hàbitat-reflexionava- un està a la vora de la meua mà destra i l’altre a la de la sinistra. Però ni això. Tan bon punt canvie d’ubicació, el de la destra s’ha ubicat a la sinistra.

Parlant de SINISTRA, i quina mala llet té la parauleta! Tot el contrari que la seua oposada. La paraula DESTRA la fem servir per aindicar, “costat dret”, o “persona hàbil”… i si li donemuna ullada al seu sinònim DRETA, acabem d’arrodonir la jugada: “un arbre dret” s’oposa a un arbre tort, mig caient. “Anar dreta” o “és un camí que va dret” s’oposa a un camí tortuós, o complicat.La paraula sinistra, a més d’ESQUERRA, l’emprem per aindicar que eixa persona és d’allò més rebutjable o funesta. També la mencionem per referir-nos a alguna desgràcia morbosa, o a alguna catàstrofe. Supose que totes sabem que vol dir “sinistre total”; de la mateixa manera que totes sabem al fet queens referim quan diem que una persona és “molt destra”

Així ens va a qui no ens sentim massa representades pel tarannà d’individualisme que políticament representa la paraula DRETES. Però el rastre no s’acaba. Tan sols un parell de mostres ubicades en dos contextos polítics ben diferents: en anglés la mateixa paraula (right) la fan servir per aindicar la part dreta i també per confirmar que una cosa és correcta o apropiada. A Cuba, per parlar del treball en negre, fan servir la locució “trabajarpor la izquierda”. La tirallonga de discriminació semàntica de l’esquerra es podria estirar i estirar. Fins i tot les persones que van escriure la Bíblia, bandegen al costat esquerredel seu Déu a la gent dolenta i li ubiquen les persones escollides a la dreta.

Donar-li una ullada al nostre hàbitat quotidià ens diu que, també nosaltres, sense ser llicenciades o expertes “en dret”, escollim i etiquetem a la nostra manera. Ben poc ens costa encasellar o encasellar-nos com persones d’esquerres, sense necessitat de fer cap menció a quines serien les actuacions, o les propostes que políticament podrien identificar-se com trets ideològics diferencials d’una proposta d’esquerres. I com tot es ven o es compra al nostre mercat global, es pot adquirir l’etiqueta d’esquerres, o fins i tot l’acta de càrrec polític, practicant uns comportaments tan egoistes, personalistes o insolidaris com els de molta gent identificada amb la dreta. Per cert els formiguers us semblen societats molt socialitzades o potserno van més enllà de constituir unes societats massa rígides i jerarquitzades? Jo tampoc ho tinc clar.

Tornant al filet del tema. També es podria argumentar que “ser de dretes”, o “ser d’esquerres”, al remat ha esdevingut bàsicament una opció reduïda a les manifestacions verbals. Que no va molt més enllà de les declaracions formals. O acotada simplement a la simple afiliació i expedició d’un carnet.Amb eixos precedents estem més que venudes! I si acceptem que totes les persones tenim un preu, no estarem més que comprades? No seré jo qui pontifique sobre aquestes qüestions més pròpies de persones lletraferides i assenyades. Personalment i des de la meua subjectivitat, i ignorància, procure etiquetar actuacions més que persones. Per cert, quan estic escrivint açò, les perspectives no pinten diferent.

Estic/estem escoltant i valorant les primeres reaccions a la decisió, sembla que unilateral, del líder de PODEMOS, de presentar-se a les eleccions convocades per a dimarts 4 de maig. La intenció declarada: fer fora del seu govern a la Presidentade la Comunitat de Madrid. I posar fre a eixa política de dretes trumpista, desvergonyida i afavoridora de les diferències socials. Caldria que feren una llista única? Si el tema acaba bé, no feia falta. Si guanya la dreta… seguirem especulant i assenyalant culpables… més enllà del nostre partit. 

Si s’haguera consolidat la proposta que apareixia a un PIXANT de fa poc, ara Madrid seria independent i nosaltres ja no estaríem pendents, ni dependents, d’aquella gent. Així està el galliner d’escarotat, però si retorne la mirada al formiguer, note una certa enveja. I res a veure per la disciplina i fidelitat a les  “reines” de cada formiguer. Més aïna per la seua proximitat. Davant d’un perill que pot afectar a totes dues comunitats, les components s’impliquen sense miraments ni valoracions prèvies dels avantatges o dels entrebancs particulars que poden esdevenir de la seua participació.

Però no està tot perdut. Si més no semànticament, per a nosaltres, ací, a la comunitat lingüística que parlem català, s’enSINISTRAmentre que a la comunitat castellanoparlant, per indicar el mateix concepte, s’ADIESTRA. I tant ací com a Ponent, sempre, sempre, “tenir mà esquerra” indica actuar amb habilitat, amb capacitat per negociar i adaptar-te amb la finalitat d’aconseguir els teus objectius.Tot comença per bandejar reticències i personalismes per posar-se a treballar, braç a braç, com formiguetes solidàries i compromeses. Tampoc tenim massa alternatives.

Font: Àlex Agulló./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *